SANTUARI DELS MUNTS des de Sant Boi de Lluçanès

Avui una clàssica: el santuari de Els Munts des de Sant Boi de Lluçanès. Es una caminada molt agradable per fer en qualsevol època de l'any, si be cal tenir present que no hi ha fonts en el recurregut i per tant cal anar preparat si no es vol fer ús del restaurant adjunt al santuari.

Comencem la ruta a la plaça Nova de SAnt Boi de Lluçanès. El lloc no ha estat escollit a l'atzar. és on hi ha el famós forn de Cal Pujals on hi fan el pa com anys enrera, amb mare massa reposada i amb blats antics com el forment que és molt bo. I no us dic rès de les coques que són una maravella, crec que la de forner ha gunyat algun premi i tot. No deixeu de comprar-hi o us en penedireu.

Sortim pel carrer del Pare Gallifa però es pot utilitzar qualsevol que us porti a la casa pairal de "El Vilar" una espectacular casa amb façana neoclàssica que té adossades dues galeries porxades fins a una torre de planta quadrada. També hi ha la capella de la Mare de Déu del Roser i una masoveria, tot junt i tot separat. La casa va tenir una gran rellevància durant la tercera guerra carlina.

Continuem el trajecte i arribem al pedró de Sant Isidre, patró dels pagesos, amb una placa que diu: "Sant Isidro llaurador, siau nostra llum protector i guia". Seguim i comencem a pujar les costes del Vilar i el serrat de la Pinassa on trobarem un nou pedró, en aquest cas, dedicat a l'Àngel de la Guarda. No té rés especial o potser sí, potser senyala que la pujada ja s'ha acabat. Des d'aquí veiem per primer cop el santuari dels Munts.

L'arribada al santuari la farem per la carretera asfaltada, fins a l'ermita de la Mare de Déu dels Munts, la qual està normalment oberta ja que té adossada la masia on hi ha el restaurant. Per cert un bon pa amb tomàquet i truita et fa veure les coses d'un altre color.

Seguidament anem fins al final de la carena on hi ha el cim de Els Munts. Avui hem tingut sort i hem pogut observar un entorn fantàstic: al nord, el Pirineu, ben nevat; a llevant, la serra de Bellmunt, Puigsacalm i Cabrera; al Sud el Montseny sobresortint de la boira; i a ponent el Pedraforca i el Lluçanès.

Baixem per un corriol fins a la collada de Montorro on agafem una pista que ens portarà fins el torrent del mateix nom, a partir del qual iniciarem la pujada cap a SAnt Roc, una petita capella edificada el 1855. Seguirem la pista que va directe al Pedró de SAnt Isidre i d'aquí ens arribarem al Roure del a Senyora, un arbre monumental catalogat per la Generalitat de Catalunya. NO sé si és certa la història de que la Sra. Llogarda hi passada les estones, però sens dubte que és un lloc encantador.

Finalment ens idrigim al poble de Sant Boi que tenim a poc distància per anar a buscar novament el cotxe