Santuari MdDéu de Foix pèlag de la Font llera i gorges del Foix

Seguim descobrint l'Alt Penedès. Aquesta ruta va néixer de la curiositat, Fa unes setmanes estàvem dalt del Castellot de Castellví extasiant-nos amb les panoràmiques i vam llucar una taca blanca (un edifici) penjada dalt d'una serra que ens va encuriosir. Vam cercar què podia ser i va resultar que era el santuari de la Mare de Déu de Foix. Cerquem rutes per la zona i ens n'hi anem. He de dir que acostumem a cercar entre les rutes penjades a wikiloc, però també dic que ens agrada fer variants, aportar algun valor a la ruta més enllà de la documentació i les fotografies.
El resultat del procés és aquesta ruta.

M'ha sorprès la salvatgia que hem trobat. No sembla que hi vinguin gaire trescaires per aquests tocoms. He dit trescaires i no banyistes. El riu Foix i els seus pèlags (tolls) al temps de la calor ben segur n'atrauen molts, o moltíssims. Havíem decidit començar la ruta des del barri de Cal Via, al flanc est, perquè ens agrada començar pujant i acabar baixant, i ens en hi vam anar. Sort que anàvem d'hora perquè vam haver de recular i anar a cercar l'inici a l'aparcament del Santuari, encara que impliqués començar la caminada baixant i acabar-la pujant.
Els veins del barri de Cal Via estan ben decidits a evitar molèsties, no hi ha cap espai per aparcar i calia deixar el vehicle massa lluny, a més de 2 quilòmetres de la ruta.

Descripció breu de la ruta

D'entrada remuntem fins el Santuari, que visitem per fora, i fruim de les extenses vistes (inclòs el Castellot de Castellví). Baixem a visitar la cova, pugem al tossal de Foix i ara si, iniciem la caminada sense més punts d'interès fins arribar al Pèlag de la Font i la font, que rajava. Hem trobat el pèlag ben galdós, amb una aigua de tons turqueses que enamorava. Tot seguit baixem també fins el pèlag de Les Nenes. Allà naltros hi esmorzem.
Després donem un cop d'ull al Trull de Les Valls i emprenem el camí que segueix en direcció NW pel costat d'una vinya.
Depassem l'enrunat molí de La Pineda, depassem un parell de preses, entrem en una zona esbalmada a la nostra esquerra, i també on hauria d'haver-hi una cascada (però la llera està seca).
Travessem a l'altre costat del Foix i comença una successió de pèlags (surten a la cartografia de l'ICGC) que no veiem per falta d'aigua. Arribem al molí dit El Molinot (runes). Seguim i abans d'arribar a l'interessant molí de L'Horta travessem novament la llera seca del Foix (Ull! És possible que en temps de no-sequera a l'hora de travessar el riu ens trobem amb alguna dificultat, tanmateix no crec pas que sigui insalvable)
El Molí de l'Horta presenta dos carcabans i es pot entrar en una de les cambres. Sembla mentida que un dia no pas tan llunyà aquest molí fou mogut pel cabal del riu.
Seguim, al cap de poc tornem a travessar la llera, i tot seguit cal tombar a l'esquerra (hi ha una fita a la bifurcació)
Passem a frec d'una fossa de paret de pedra seca que podria haver estat un pou de glaç, i més amunt identifiquem una plaça carbonera. Al cap de poc trenquem pel corriol on hi ha un bonic cartell de fusta que resa Roca Foradada (aquesta curiosa roca es troba més enllà i cal agafar un altre trencall per arribar-hi, que no està indicat. Naltros no hi vam anar)
Anem seguint el fressat camí, depassem un parell de cases enrunades (can Bosc de Baix i Cal Isidrot) i tot pujant arribem a una pista bona, ja a l'envista del gran i ben agençat mas de Cal Rossell de Les Bassegues.
Seguim en ascens. Ja podem albirar el santuari a dalt del tossal. Ens desviem per atansar-nos a la Font del Rector i acabem la ruta a l'aparcament.

És molt aconsellable deixar-se guiar per un bon trac. D'aigua només n'hem tastat a la font del primer pèlag. Hem seguit molt de corriol de bon fer i hem pogut copsar la salvatgia de la llera del Foix. Llàstima de la sequera, que per altre banda ens ha estalviat alguna possible dificultat