Santuari Puiggraciós, Coll Tripeta, Turó Onze Hores, Cim Puiggraciós

Santuari Puiggraciós, Coll Tripeta, Turó Onze Hores, Cim Puiggraciós

Ruta entretinguda per corriols, alguna grimpadeta i amb cordes, excel·lents vistes del Vallès i Cingles del Bertí. No té massa dificultat, hi ha algun tram que sense ser massa exposat pot donar dificultats si tens vertigen.

El Turó de les Onze Hores, també anomenat Castell d'en Bes, és un turó de 666,2 metres d'altitud dels Cingles de Bertí situat als termes municipals de Bigues i Riells, a la comarca del Vallès Oriental, i de Sant Quirze Safaja, a la comarca del Moianès.

Al bell mig dels cingles de Bertí i en terme municipal del Figaró, prop del cim de Puiggraciós, s’aixeca el santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós.

Situat a 689 metres d’alçada, aquest santuari marià del Bisbat de Terrassa es va construir molt a prop d’on, segons la llegenda, s’havia trobat la imatge de la Mare de Déu. La seva construcció s’inicià l’any 1701, i 10 anys més tard ja estava oberta al culte. La feligresia de Sant Pau de Montmany construïa, d’aquesta manera, una casa per a la seva imatge de la Mare de Déu de Puiggraciós, una talla gòtica que era venerada en la seva parroquial des del segle XV. Al segle XVII, la talla de la Verge ja sortia en processó, cada any, fins al cim del Puiggraciós, on es feia la benedicció del terme i un popular repartiment de panets. El temple fou ornat amb un magnífic retaule barroc, i completat amb un cambril que ja existia l’any 1771.

L’any 1936, en l’inici de la Guerra Civil, el santuari fou incendiat, i quedà del tot malmès. Es perdé el retaule barroc, però no així la imatge de la Verge, que fou salvada pels veïns. L’any 1946 el bisbat de Barcelona situà Puiggraciós dins el terme parroquial de Sant Genís de l’Ametlla; des d’aquesta parròquia s’organitzà la restauració completa del temple -iniciada just després de la guerra-, que fou solemnement inaugurada el 8 de setembre de 1957. Dirigí les obres de restauració l’arquitecte Lluís bonet i Garí, qui alçà una església en planta de creu llatina -amb l’orientació capgirada respecte l’original-, amb una cúpula al creuer, cambril per acollir la imatge de la Verge i un campanar d’espadanya. Acompanyen l’edifici l’antiga casa de l’ermità i una petita capella en el lloc exacte on, segons la tradició, es va trobar la imatge.

El santuari segueix essent molt visitat i estimat per la feligresia del Vallès. Des de l’any 1973, un grup de monges benedictines de Sant Pere de les Puel·les tenen presència constant al Santuari fent acolliment i pregària