Santuari Santa Maria de Viladordis. Pont foradat de les Arnaules. Punta Sabata. La Gola del Bigaire. Roca Tinyosa. Les Hortes

Ruta de fàcil fer amb sortida i arribada des del Santuari de Santa Maria de Viladordis. Ara bé haurem d'anar en compte en dos punts de la ruta on hem de creuar la carretera.

Santuari Santa Maria de Viladordis
La primera documentació del lloc és del segle x, Vilamajor apareix el 982 i Viladordis el 970.
Entre 915 i 938 l'església ja consta com a filial de la seu de Manresa.Es tracta d'una obra construïda durant diferents èpoques. L'església original era una construcció del segle IX, va ser destruïda per Almansor el 999 i va ser tornada a devastar el 1114.
Durant els segles XII i XIII es dugué a terme la substitució de la coberta d'embigat per una volta de pedra. Al segle XVI s'hi va afegir el campanar, i durant el segle XX es restaurà per la gent del poble.
Al principi era parroquial, però a partir del segle XIV va prendre molta importància com a santuari marià, al qual va acudir en diverses ocasions Sant Ignasi durant la seva estada.

Pont foradat de les Arnaules
També conegut com a Pont Foradat i Pont del Raval, és un pont natural de pedra. Es tracta d’una curiositat geològica. Aquest corrent va anar erosionant i buidant per sobre i per sota els materials més tous, deixant la llenca de roca més dura, quedant el pont, que se sosté perfectament pels dos extrems.
Recte, pla i ample, assoleix una alçada de més de 10 metres en el tram suspès del tauler.

La Gola del Bigaire
A la Gola del Bigaire, el riu Llobregat passa per les grans escletxes que ha obert a l’estrat de roca calcària nodulosa, d’origen marí en una plataforma contiental. Quan el cabal és baix, és possible travessar el riu saltant de roca en roca.
El tram del riu Llobregat d’uns 3 km entre la confluència de la riera de Mura o de sant Esteve i la població del Pont de Vilomara manté les condicions naturals de la llera i de tota la vall encaixada. Al bell mig d’aquest espai natural es troba la Gola del Bigaire, que pertany als municipis de Manresa per la riba dreta i de Talamanca per l’esquerra. Conta la tradició que un bigaire –és a dir un raier- hi va morir.

Cingles de la Roca Tinyosa
Un dels tres cingles més alts de la ribera del riu Llobregat.

Les Hortes i la font del Soroll
És un mas aïllat i en ruïnes, al costat mateix del Riu Llobregat. Aprop seu el Canal de la Mina, que encara funciona.

Mas de les Marcetes
El mas de les Marcetes és un dels masos més importants de Manresa. El seu origen es remunta a la plena edat mitjana i depenia del Monestir de Sant Benet de Bages. Presenta la tipologia constructiva clàssica dels masos del Pla de Bages, amb una masia-torre central, ales annexes construïdes durant l'època moderna, i un mur perimetral.
La seva localització, molt propera al Santuari de Santa Maria de Viladordis, va motivar que Sant Ignasi de Loiola, que va estar a Manresa l'any 1522 i hi va viure durant onze mesos, s’hi aturés a demanar caritat quan anava o tornava del Santuari. La família propietària del mas, que en aquells moments solia tenir cura de les dependències del santuari, no dubtava en acollir-lo i donar-li l’almoina.
Segons recull la tradició familiar, el futur Sant els ho va agrair donant-los com a obsequi un tros del cinturó o cordó de cànem que feia servir per cenyir-se'l a la basta roba de sac que solia vestir. Aquesta relíquia va ser conservada dins una escultura de plata que, malauradament, va desaparèixer durant la Guerra Civil Espanyola.