Sarral carrer dels Jueus Anguera Muntet de Blat Carrer dels Cavallers els Sants Metges. Conca de Barberà

Quan vam anar al Cogulló des de Cabra del Camp vam veure uns indicadors de rutes que esmentaven "el carrer dels Cavallers". El nom em va cridar l'atenció i ve-t'ho-aquí que avui tornem a la Conca de Barberà per anar a conèixer aquest sorprenent indret.
Tanmateix no és l'únic que ens plaurà.

La ruta parteix de la vila de Sarral, en la que ens ve de gust passar pel carrer dels Jueus, el carrer més estret -diuen- de Catalunya i fins i tot del pais veí.
Als carrers de la vila admirem altres punts d'interès com l'església de Santa Maria i el molí del Potau.

Després sortim i travessem el paratge de les Forques, on temps ha hi penjaven els condemnats; també travessem la carretera, passem entre vinyes, i en cabat entrem a la riba de l'Anguera, ampla i enfonsada, i la seguim aigües amunt. Aquest riu és el principal curs d'aigua que desguassa al Francolí. A dia d'avui però parlar d'aigua és un miratge, perquè no n'hem vista gairebé ni una gota.

Parem esment en el nombre de fonts que trobem o tan sols sabem de la seva existència, ja que l'aigua és extreta i conduïda cap a altres indrets, com la de la Júlia, del Cano, del Pallarès, del Calafó...la qual cosa fa pensar que d'aigua n'hi ha, o tal vegada n'hi havia.

Arribem al paratge on s'aixeca encara el formós absis de l'església romànica de Sant Pere d'Anguera, i el pont vell d'Anguera.

A partir d'aquí encarem les passes cap el Muntet de Blat, on el 2014 el poble hi pujà i instal·là una gran creu. Val a dir que tot i la discreta cota del cimet les vistes són considerables; en gaudim.
Retornem sobre les nostres passes i anem a ficar-nos dins el carrer dels Cavallers. Es tracta d'un corredor d'uns cent metres entre parets de roca i vegetació que recorda els avencs dels Motllats de la Pona, a la serra de la Mussara.

La baixada fins a trobar el camí ample constitueix el tram més incòmode de la ruta, ja que el pendent és fort; disposem de l'ajuda d'uns metres de corda inicials i la dels arbres als que ens podem agafar. Són només 120 metres.

El trajecte es torna plàcid per pista. Arribem a una cruïlla amb indicadors, que haurem d'agafar; però ara toca seguir un tros més per la pista fins el frondós indret del salt d'Anguera i la seva balma obrada per a l'aprofitament de l'aigua. El lloc val la pena de ser visitat malgrat l'absència total de l'element principal, ni que sigui per veure allò que l'home ha estat capaç de fer per tal d'aprofitar aquest bé tan necessari.

Tornem per agafar el corriol i pugem fins la collada, des d'on podem gaudir de bones vistes, i encarem la davallada fins el poble. Abans però ens trobem amb el gran espai on s'aixeca el refugi dels Sants Metges (ja que hi som posats, els sants metges són Cosme i Damià), l'àrea de pícnic i brasa, i la ben agençada ermita, de dimensions considerables, i d'una factura arquitectònica que no deixa indiferent.

Finalment pel camí del via crucis trobem encara una altra font -la font de Dalt- , travessem el pont i els carrers de Sarral fins on havíem aparcat el vehicle.

La caminada ha estat entretinguda i ben poc feixuga. Hem acabat d'hora i hem trobat taula a l'hostal Colomí. A una bona caminada escau un bon dinar!