Sarral, Conca de Barberà: Ermita dels Sants Metges - Cova Cativera

Ens trobem a Sarral, a la Conca de Barberà.

Comencem a caminar des de la bonica i eclèctica ermita dels Sant Metges Cosme i Damià, situada a un 1 km de la vila en direcció sud est, ja començant a pujar cap a les serres de Comaverd i el Cogulló, al peu del tossalet d'en Fessit (si es disposa de temps, recomanem sortir del poble a peu i seguir un caminet fins l'ermita, vorejat per unes ben cuidades 14 estacions del calvari).

Anant pujant, passada la Coma de Sant Joan, som a una banda del barranc de la Solana. Ens trobem amb l'agradable sorpresa d'una indicació del camí cap a la cova que ens fa girar a la dreta i, a partir d'ara, seguir unes indicacions blanques i verdes. Felicitacions als que han marcat i arranjat el camí!

Ara el camí és més estret i travessem el barranc on trobem un rierol d'aigua molt neta. Fa goig!

Però tot el que baixa, puja (confiem que també sigui cert pel que fa a l'economia i al nostre país ...) i continuem cap amunt fins que enllacem amb el GR175, en el tram entre Montbrió/Comaverd i el Cogulló.

Aquest tros ens el coneixem molt bé. Per exemple, hi vam passar quan vam fer la completa Ruta del Cister a peu ara fa quasi un any.

Ens agrada molt la sensació de solitud que desprèn aquesta part de la Serra del Cogulló.

A ma dreta trobem el camí que en pocs minuts ens porta a la cova.
Aquesta cova, també anomenada Cautivera en molts llocs, sorprèn per la frescor i humitat que s'hi troba. És molt semblant a dos espais propers: la Cova del Cano i la Cova del Potau (o del Pa Blanc, o del Pi Blanc). Més que coves, en podríem dir balmes situades a l'inici de barrancs.

De ben segur que al llarg de la història ha servit d'aixopluc, des de l'home primitiu fins a pastors en èpoques recents.
Excel·lent lloc per a menjar i beure una mica. Actualment el lloc és molt frondós, però de ben segur que no sempre ha estat així i que les vistes havien de ser magnífiques (com es pot comprovar des de damunt de la cova).

Per la tornada no agafem dreceres. Uns 700 metres després de passar pel costat d'una cabana de pedra seca enrunada, a mà dreta ens trobem amb la senyal que indica el camí cap a la Cova del Cano. Creiem que hi ha uns 20 minuts de camí fins arribar-hi, però ho deixem per un altre dia.

Tota la tornada la fem gaudint de les magnífiques vistes sobre la Serra del Tallat. Davant i a la dreta, Forès omnipresent (bé, dels molins millor no en parlem), Savallà del Comtat ... i les neus del Pirineu al fons. A l'esquerra, les Muntanyes de Prades. I un aire magnífic.

I per acabar, us recomanem visitar la web de l'arqueòleg i amant de les terres sarralenques Antoni Freixas i Massana.

Salut i ibotes.

Bloc amb rutes nostres a http://ambotes.wordpress.com