SARRAL: Salt+Riu d'Anguera, Carrer Cavallers, Muntet de Blat, Cova Cativera, Cim+Roc del Cogulló, Pont Vell i Erta. St. Pere

APROXIMACIÓ: De Montblanc, seguim fins a Sarral on agafem la TP-2311, direcció a Cabra del Camp. Aparquem en un espai que hi ha al costat de la mateixa, uns metres després de passar el P.K. 8

RECORREGUT: Tret del tram que transcorre vorejant el Riu d’Anguera i de la pujada al Carrer els Cavallers, no hi ha massa vegetació, pel que no es recomanable fer-lo en dies de fort sol o de molta calor. El recorregut, es variat i fàcil de seguir ja que transcorre per bonics senders i camins, mes o menys trillats, a mes, una bona part del mateix es carener, el que fa, que sempre que no us toqui un dia mig emboirat, com ens hem trobat a nosaltres, sigui força panoràmic. Destacable el curiós sistema d’aprofitament de l’aigua que degoteja per la vauma del Salt ‘d’Anguera, també el Carrer dels Cavaller i el tram carener, amb el Muntet de Blat, el Roc i Cim del Cogulló, també la propera Cova Cativera i ja poc abans d’acabar-lo, el Pont Vell d’Anguera i les ruïnes de l’Erta. De Sant Pere d’Anguera.

DESCRIPCIÓ: De sortida, provem un camí que ens baixa a un espai on hi ha unes arnes on no veiem que tingui continuïtat i ens deixí arribar al riu. Tornem enrere i després d’uns pocs metres per la carretera, anem a baixar al Riu d’Anguera, pel sender que es troba a la dreta, just en arribar al Pont Nou. Un cop a la vorera del riu, seguim a la dreta fins arribar al proper Salt d’Aguera (WP 01), a sota del que hi ha una bona vauma amb un curiós sistema d’aprofitament de l’aigua que degoteja per la paret. El sender, segueix per sobre del salt, creua el riu a gual i anem a trobar el Camí del Salt, que seguim per la dreta, creuem un barranc i poc després, deixem el camí, per agafar un corriol a la dreta (WP 02), que puja dret i amb força desnivell, fins que arriba al “Carrer dels Cavallers” (WP 03), un petit avenc pel que s’arriba a la carena (WP 04). Seguim per l’esquerra el sender que va carenejat i aviat arribem al Muntet de Blat (WP 05), pugem fins la creu que el corona i en la que hi ha un bonic pessebre. Tornem al panoràmic sender i després de passar alguns petits trams una mica tècnics, arribem a una bifurcació senyalitzada (WP 06), seguim recte uns metres, fins a trobar a la dreta del camí, una nova senyalització i al terra, a l’esquerra, una fita ens marca el corriol, que fent drecera ens baixa fins la propera Cova Cativera (WP 07). Tornem enrere fins a la senyalització i creuant el camí, seguim recte fins que uns metres mes amunt, arribem al Cim del Cogulló (WP 08), d’on seguim per la dreta fins la propera punta del “Roc del Cogulló” (WP 09), avui tot emboirat, que si be també te el seu encant, avui no ens ha permès gaudir de les seves panoràmiques. Seguim fins a trobar la bifurcació (WP 06), per la que hem passat abans i pel mateix sender carener que hem vingut abans, baixem fins a l’encreuament (WP 10), on el deixem, per anar a l’esquerra, direcció a Cabra, després d’una estona pel camí, el deixem (WP 11) per agafar a la dreta un bonic i poc trillat sender pel que anem baixant fins que després de passar pel costat de les restes d’una caseta de tros, enllacem amb el Camí de les Comes, pel que seguim fins arribar a la carretera (WP 12), la creuem i seguim pel camí que baixa a trobar de nou el Riu d’Anguera, Hi arribem en el punt on s’hi troba el Pont Vell (WP 13) i creuant aquest, a l’altra costat i a sobre d’un turonet tenim les ruïnes de l’Ermita de Sant Pere d’Anguera (WP 14), seguim el recorregut 3 de l’Anguera, fins que pocs metres abans d’arribar al pont nou, el pas esta tapat per un canyissar i tenim que pujar al dret fins la carretera a tocar d’on tenim els cotxes.

ORIENTACIÓ: Una bona part del recorregut que hem fet nosaltres, segueix parcialment els itineraris “Blau” i “Marró” pels que es va trobant alguna senyalització i marques de pintura el que el fa bastant fàcil de seguir. Amb tot, es fàcil passar de llarg en les bifurcacions que he marcat amb els WP 02 i 11, pel que si no coneixeu be la zona, recomano feu el recorregut amb l’ajuda del GPS.

ALTRA INFORMACIÓ: ”LA RUTA DE L’AIGUA I DEL ROMÀNIC”. Aquest recull d’informació que afegeixo, l'he trobat en un tríptic de concaturisme.cat, amb el títol de “SARRAL, PATRIMONI I NATURA – Itinerari Blau – Ruta 3, de l’Anguera”.

El riu Anguera és el principal afluent per l’esquerra del Francolí i és l’únic que passa íntegrament per la Conca de Barberà, fins al punt que és el principal responsable de la cubeta central de la comarca, la concavitat on es produeix la major part de l’activitat humana entre la serra del Tallat al nord i les serres del Comaverd i de Miramar a llevant. L’Anguera neix al terme de Sarral, al peu del puig de Comaverd, i es nodreix dels barrancs de la Solana i de la Cova Cativera. Té una longitud d’uns 17 km i ocupa una conca de més de 200 km2. Rep les aigües del riu Vallverd i passa per Barberà de la Conca, Pira i Montblanc, indret on té lloc l’aiguabarreig amb el Francolí. Per bé que és un riu d’escàs cabal i que corre força encaixonat, podem resseguir-lo gràcies als boscos i matollars de la seva vora i certs trams de vegetació ufanosa com les alberedes. Biològicament, l’Anguera és un riu ben conservat i equilibrat. A la seva àrea d’influència trobem estrats calcaris (a les serres), materials argilosos (a les planes) i escorriments subterranis que afloren al peu de les muntanyes que tanquen la vall per l’est. Lloc de pas des de l’època prehistòrica, l’Anguera ofereix al caminador llocs de gran interès natural, com salts, fonts i degotalls, espadats, gorges i coves. Resseguint la seva riba trobem les restes de l’antic llogarret d’Anguera (segle XII), els vestigis més antics de l’art romànic a Sarral, el Pont i església romànics de Sant Pere d’Anguera. El llogarret d’Anguera, que domina la fondalada del riu, i les restes de l’església romànica de Sant Pere conformen un dels indrets més interessants del terme sarralenc, habitat ja en època ibèrica. D’aquest antic temple, bastit entre els anys 1154 i 1172, només queda dempeus part del mur nord i el tambor de l’absis semicircular. Resten també tres finestres: una, situada a migdia, mostra petits elements decoratius dins d’un bordó trenat; la segona, a l’absis, és de mig punt amb una llinda; finalment, la tercera, al tram anterior de l’absis, és adovellada. A la riba del riu podem observar un petit pont, de factura també romànica, que encara suporta el pas de vehicles.
>>>>>>>
Si es vol mantenir aquest interessant itinerari, crec que l'hi cal un bon manteniment, ja que pel que hem vist, almenys pel que fa a la petita part que hem fet nosaltres, es troba actualment força descuidat i fins i tot, poc abans d’arribar al Pont Nou, el sender esta tapat per un canyissar, el que no permet el pas i cal pujar uns pocs metres pel dret fins arribar a la carretera.