Sarrià de Dalt, font i molí d'en Xuncla, castell de Montagut, volcà de can Guilana, el salt del Timbarro

Podeu trobar una versió renovada d'aquest ruta amb un canvi que estalvia un tros de carretera asfaltada en aquest enllaç: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/font-i-moli-den-xuncla-castell-montagut-volca-can-guilana-sarria-de-dalt-resclosa-del-moli-den-toma-168373670

Sortim de la Fundació el Joncs, una escola d’educació especial per a persones amb discapacitació intel·lectual, al municipi de Sarrià de Ter.
Només de començar ja tenim la primera sorpresa, el primer punt d’interès de la caminada. Es tracta de la font i el molí d’en Xunclà, una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, ubicada al sector sud de l'autopista, en un entorn de notable valor paisatgístic. El molí d'en Xuncla va ser construït pels volts de 1250. Fet d'obra, el molí constava de dues plantes: a dalt hi havia l'habitació del moliner i una cuina i, a baix, l'estança de les moles, una cort i una estança per emmagatzemar el gra (wikipedia).
Deixem el molí i continuem pel camí de can Camós. Travessem el pont de l’autopista per sota i abans d’arribar a can Camós, agafem un corriol costerut a la dreta fins a superar al nivell de l’autopista, que segueix paral·lela a la nostra dreta. En el punt més alt hi ha una creu de fusta. Ara comença una forta baixada. Hem d’anar amb compte perquè ha plogut i el terreny és una mica relliscós.
En un tres i no res fem la baixada, travessem el camí del Pla dels Vinyers a Sarrià de Dalt (és un carrer asfaltat) i ja ens trobem a la plaça de Francesc Alsina, on destaca l’edifici del Cau, una obra de Sarrià de Ter protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. L'edifici correspon a l'antic porxo del Mas Font (Can Nadal) prop del torrent de Sarrià. La construcció del porxo cavalca sobre el curs d'aigua del torrent de Sarrià a partir d'una volta de pedra amb encanyissat que es prolonga en forma de pont públic per permetre el creuament del curs d'aigua. Davant la façana principal, orientada a nord, trobem l'era. Actualment l'edifici s'utilitza com a seu del Grup de muntanya de Sarrià. L'any 1970, a causa de la construcció de l'autopista, es va enderrocar la masia principal i actualment només en resta l'antic porxo i un cadafal per als músics. Com a complement del lloc, al costat mateix de l’edifici hi la font de can Nadal amb un conjunt de taula i banc de pedra (wikipedia).
Continuem per un corriol que parteix de l’indret de la font i s’enfila cap a la muntanya pel mig del bosc i passem dels 78m de la font als 153m del lloc més alt. No és un gran desnivell però en alguns punts ens permet de tenir algunes vistes sobre Sarrià. En una cruïlla de corriols agafem el de la dreta i ara de baixada anirem fins al camí de Montagut (de fet, és una carretera asfaltada) que seguim de pujada altra vegada fins a la urbanització del Golf Girona, on a 183m estan ubicades les restes del castell de Montagut. Des d'aquesta zona es gaudeix de bones vistes.
"El castell de Montagut és un castell al nord-oest del nucli de Sarrià de Ter al terme de Sant Julià de Ramis (Gironès) catalogat com a bé cultural d'interès nacional. En conjunt el castell presenta una planta de tendència quadrada, mancant especialment en el sector nord-est. Al seu voltant s'hi intueixen encara les valls excavades en la roca i alguns dels talussos escarpats dels murs perimetrals. El recinte mesuraria, aproximadament , uns 55 m tant d'est a oest com de nord a sud. El 1809 serví com a punt de vigilància en la Guerra del Francès. S'hi vigilaren els moviments de les tropes franceses, però durant el tercer setge (1809) des del primer moment va ser ocupat per les forces invasores. Possiblement la seva destrucció principal va tenir lloc al llarg de les invasions del segle XVIII i durant la Guerra del Francès ja estava arruïnat" (wikipedia).
Desfem un petit tram per la carretera asfaltada i quan veiem un camí a la dreta tancat amb una cadena ens hi desviem. El camí acaba convertint-se en un corriol que puja suaument cap a la muntanya de Montagut per tornar a baixar a mesura que ens acostem a la bassa de can Guilana. Passem pel bosc, apartant-nos lleugerament de les cases de la urbanització. En algun punt, si ens saparem una mica del corriol, podem gaudir de bones vistes cap a Canet d’Adri, el volcà del Puig d’Adri i la serra de Boratuna. Per la baixada trobem una petita placeta com a mostra d’una zona on la urbanització no ha acabat de reeixir.
Finalment arribem a la bassa artificial del camp de Golf Girona, construïda per abastir el reg del camp de golf, situada als peus de can Guilana. L’extrem del camp de golf que arriba fins ben a prop de la bassa no té us aspecte gaire cuidat, més aviat diria que és d’abandonament.
Després de la bassa, trenquem a l’esquerra cap a un camí. Hi ha una tanca, però es pot passar pel costat. A la primera cruïlla de camins que trobem, anem cap a la dreta per una pista emportlanada que puja cap a una caseta on hi transformador elèctric i una antena. En aquest punt girem a l’esquerra i agafem un corriol que puja cap al turó d’en Guilana, nom amb què també és conegut el volcà de can Guilana.
El Catàleg d’Espais d’Interès Natural i Paisatgístic de les Comarques Gironines, en l’apartat que tracta la zona volcànica del Gironès, ens presenta el volcà de can Guilana com a un dels 5 aparells volcànics de la comarca i ens en diu: “El volcà de can Guilana, situat al límit entre Sant Julià de Ramis i Sarrià de Ter, no presenta un cràter ben format i un con volcànic diferenciat, sinó que correspon a una xemeneia volcànica omplerta per basalt que presenta fantàstiques columnes i llenties basàltiques, voltades per bretxes d’explosió més o menys cimentades. L’interès rau en l’excepcional aflorament que presenta i es considera que hauria de tenir la consideració de geòtop al Catàleg de zones d’interès geològic de Catalunya, del DMAiH. Es tracta d’un volcà que destaca pel fet que es pot observar la secció interior amb columnates verticalitzades i llenties basàltiques en el nucli de la xemeneia, que es disposen de manera horitzontal a les vores laterals, més properes a l’exterior. També es troben escòries que s’han anat dipositant a les part exteriors laterals”.
Pugem fins a dalt del volcà, hi constatem la presència de basalt i seguim corriol de baixada per l’altre costat acabant de donar la volta al turó per arribar a can Guilana. A mitja baixada trobem una tanca que sembla hem de saltar, però quan som al davant ens adonem que en realitat és una porta. Pocs metres més i som sobre can Guilana i a l’esquerra ens queda un carrer asfaltat. Nosaltres girem a la dreta i topem amb una segona tanca/porta, aquesta més alta, que ja la trobem entreoberta. Continuem endavant, acabem de tancar aquest bucle del volcà, i baixem pel camí emportlanat fins a la cruïlla de camins.
Travessem la cruïlla i seguim per un corriol fins a can Quatre Vents. Just passada la casa entrem en un camí asfaltat que ens duu al nucli principal de Sarrià de Dalt, on hi ha l’església de Sant Pau, el cementiri i algunes cases.
A continuació anem de baixada per un camí que comença davant l’església cap a la resclosa del Molí d’en Tomàs. Un cop a la resclosa hem de travessar la riera i continuem per un corriol a l’esquerra que manté un paral·lelisme amb la mateixa riera, i uns 100 metres més endavant un rètol ens indica el salt del Timbarro i ens convida a arribar-hi. Certament, el salt d’aigua del Molí d’en Tomàs, conegut com a salt del Timbarro, i també la seva gorga són espectaculars. Qualsevol diria que ens trobem a la Garrotxa o Osona o qui sap on, però no, som a quatre passes de Girona. “La petita riera d’en Xuncla ens regala racons amagats com aquest. Als peus d’un molí amb moltes centúries a l’esquena, aquest petit salt d’aigua a pocs quilòmetres del barri gironí de Taialà i de Sarrià de Dalt, té una franja de sorra prou ampla com per fer-hi un pícnic i una bona migdiada” (www.https://www.timeout.cat/girona/ca/que-fer/salt-del-timbarro).
Continuem pel corriol per on veníem i al primer trencant anem a l’esquerra direcció cap a la riera. La travessem i comencem la pujada cap a Sarrià de Dalt, on hi arribem a l’altura de l’escola Montserrat. Anem baixant direcció al mas Mates, on comença un altre corriol que ens porta a tancar el bucle a l’altura de can Camós. Ja només ens queda desfer el camí de l’anada passant per sota el pont de l’autopista per arribar en poca estona a la fundació els Joncs, punt d’inici d’aquesta interessant i sorprenent ruta.


Sarrià de Dalt, font i molí d'en Xunclà, castell de Montagut, volcà de can Guilana, el salt del Timbarro