Sarrià de Ter - Riudellots de la Creu (1a etapa de la Via verda Ruta del Tren Pinxo)

La Ruta del Tren Pinxo és una via verda que connecta la comarca del Gironès amb la del Pla de l’Estany. Són gairebé 40 quilòmetres que, des de Girona, travessen els municipis i les poblacions de Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis, Palol de Revardit, Cornellà del Terri, Porqueres, Banyoles, Fontcoberta, Esponellà i Serinyà. Com que és una mica llarga i anem a peu, presentem la primera etapa de la ruta: de Sarrià de Ter a Riudellots de la Creu (Palol de Revardit).

L'etapa d'avui és força urbana, perquè comença al bell mig de Sarrià de Ter, passa pel veïnat de Montagut (de Sant Julià de Ramis) i per un parell de carrers d'un polígon . Després, però, hi ha trams bonics de fer. Cal tenir en compte que gairebé no hi ha arbres: per tant desaconsellem totalment de fer-la quan faci calor.

Comencem. Ens ha costat trobar l'inici de la ruta. Sabíem que el carril bici que ve de Girona passava, a Sarrià de Ter, per la dreta de l'Avinguda de França (la N-IIa) i que arribava com a mínim fins al pavelló d'esports. Per això hem anat amb cotxe fins allà. Una altra opció, que demanaria molt més temps, seria començar a Girona, sota la passera de Fontajau, i caminar pel costat del riu Ter (si no l'heu fet mai, no us el podeu perdre) fins més enllà del pont de l'Aurora. Quan el camí s'acaba puja cap a l'Avinguda de França a l'alçada d'unes botigues de mobles i després per força s'ha d'anar pel carril bici pel costat del trànsit fins al pavelló de Sarrià de Ter. Encara hi hauria una tercera opció: anar amb cotxe fins al carrer Sant Ferriol o bé cap al carrer can Matas o el de la Muntanya: d'aquesta manera ens estalviaríem la part urbana de Sarrià de Ter.

Nosaltres, però, com he dit, som al pavelló municipal de Sarrià de Ter, a la part del darrere, on es pot aparcar molt bé. Sense saber gaire on anem, travessem l'Avinguda de França i passem per diversos carrers per anar a trobar el pas per sota de l'autopista. Una gran pintada ens diu que és el "Pont President Puigdemont", pels fets que hi van passar l'1 d'octubre de 2017. Som, doncs, a la carretera que va a la urbanització Golf Girona, però no hem de tirar amunt, sinó que just després de l'autopista hem de trencar per la pista que hi ha a mà dreta. L'anem seguint i al final, en un encreuament, trobem per primer cop un indicador de les Vies Verdes: ara veiem que el camí "oficial" passava per un pont per sobre de l'AP7 que tenim just a la dreta. L'agafarem de tornada per veure on va a parar (ja us avanço, però, que potser fins i tot és millor passar per on hem vingut).

Arribats, doncs, a la carretera, girem a la dreta i immediatament a l'esquerra. Ja tenim a la vista el veïnat de Montagut, una zona que es va urbanitzar als anys 90 del segle passat i que pertany a Sant Julià de Ramis. Passem pel costat de la riera de la Rasa i el molí de can Bram, un antic molí aiguader.

Just després de la passera tirem amunt per un caminoi, al costat de la riera, que de seguida ens porta a la Carretera de Banyoles (és el nom del carrer). Anirem caminant amunt per aquest tram totalment urbà, però prou agradable. Trobarem una fita de la mitja llegua de Girona. La història és interessant: la mitja llegua és un privilegi del s. XV fixat per la Reina Maria de Castella, esposa d'Alfons V a la ciutat de Girona, que prohibia la venda de determinats productes com el vi, la llet o la carn a menys de mitja llegua de les muralles de la ciutat. D'aquesta manera impedien que comerciants d'altres pobles venguessin prop de la ciutat sense pagar els impostos que pagaven els comerciants de la ciutat. L’objectiu d’aquesta imposició era evitar la pèrdua d’ingressos que tenia una Girona que havia viscut els seus moments de glòria i que començava a trobar-se en decadència. Aquesta informació l'hem tret de la Revista Forn d'Anells, núm. 105 (2010).

Trobarem una gran rotonda amb el nom de Sant Julià de Ramis i just després continuarem recte. A la dreta hi ha l'accés cap a la C-66 i l'AP7. Passem per sota de les vies del TGV i arribem al polígon on hi ha l'empresa Metalquímia. Girem a l'esquerra, amunt, i trencarem a la dreta, seguint sempre els indicadors de les Vies Verdes. Al final del carrer girarem a la dreta i travessarem, per un pont, la C-66.

Ara, finalment, trobem el camí de sauló de la via verda, que, quan s'allunya de la carretera és quan ens ofereix els paratges més bonics. Trobarem diversos encreuaments, però el camí no té pèrdua. Arribarem a les primeres cases de Riudellots de la Creu. Si volguéssim continuar cap a Banyoles, tiraríem recte, però nosaltres no anirem més enllà, avui. En aquest punt i a l'altre cantó de la carretera, que travessarem per un pont per anar a veure l'església de Riudellots, hi ha dues parades de bus, una en direcció a Olot i l'altra a Girona. Pot ser interessant tenir-ho en compte si no es vol fer el camí de tornada a peu.

Abans de tornar, fem un tomb pels voltants de l'església de Sant Martí de Riudellots de la Creu. Val la pena. A davant hi ha una esplanada i una zona d'aparcament que pot ser l'inici de la segona etapa de la Ruta del Tren Pinxo.