Sarrión: Barranc de la Hoz i trinxeres

Prenem contacte amb la neu en una ruta hivernal senzilla i amb poc de desnivell, en què recorrem un barranc que va ser testimoni de batalles de la Guerra Civil.

Trobareu la mateixa descripció que ací i més fotos en Fora de ruta

Data de realització: dissabte, 11 de febrer de 2017
Longitud: 12,62 quilòmetres
Altitud mínima: 1.334 metres
Altitud màxima: 1.585 metres
Desnivell acumulat: 374 metres
Dificultat: fàcil
Temps: 3 hores 50 minuts (comptant parades)
Track GPS propi, seguint el track de Casi Aventurilla

TRAM 0: Aproximació al punt d’inici

Pocs minuts després d’entrar en terres aragoneses per l’autovia Mudèjar (A-23), agafem la carretera N-234 i entrem en Sarrión. Ja dins del poble, ens dirigim cap a l’oest, passant la Guàrdia Civil (c/ Loreto) i seguint pel carrer Tetuan. A l’eixida del poble, travessem un pont que passa sobre les vies del tren. De seguida apareix una ramificació de pistes i seguim per la que està asfaltada, per l’esquerra d’una casa blanca: el Camino de la Laguna. Seguim, també, un cartell que indica la direcció a les posicions defensives de la Guerra Civil. Poc després d’agafar la pista asfaltada, travessarem la Via Verda Ojos Negros.

L’objectiu és recórrer en cotxe uns onze quilòmetres la pista principal fins a aparcar en un lloc ample al costat d’un bassal anomenat laguna del Polaco Pescater. Però poc abans d’arribar, un arbre caigut ens dificulta el pas, així que aparquem a una vora i comencem a caminar, ja que el punt d’inici previst està a tan sols huit-cents metres.

TRAM 1: punt d’inici – entrada al barranc de la Hoz

Caminem fins que trobem el bassal (km 0,8), d’uns quants metres d’extensió i amb la superfície gelada, que es troba en una confluència de quatre camins. Tirem, dels dos camins amples del centre, pel de l’esquerra (a la tornada vindrem pel de la dreta). Anirem en lleuger ascens, fins que trobem una bifurcació (km 1,7) en què seguirem a l’esquerra. El desviament de la dreta que hem ignorat és un enllaç que ens portaria a la pista per la qual anirem en la tornada al cotxe.

Dos-cents metres després el camí es torna descendent i baixa fins al llit del barranc. En una revolta (km 3,4) abandonem el camí per a entrar en el barranc per una senda ampla.

TRAM 2: barranc de la Hoz – trinxeres

El llit és pla i ample, així que caminem còmodament entre pins, xafant neu que mai sobrepassa els turmells, i sempre en suau ascens. A mesura que avancem pels meandres observem que a banda i banda s’alcen les parets del barranc. Llàstima que la seua majestuositat es veja, hui, mig ocultada per la boira.

Farem dos parades breus: una en un corral que aprofita l’abric de la paret (km 5), una altra en un altre lloc ample, la fuente Cavero, en què hi ha un abeurador (km 5,1). Pel camí, apreciarem la presència d’arbres com el teix i la sabina.

El camí s’estretix i es transforma en una senda no massa marcada. Però no hi ha pèrdua, perquè només cal seguir el curs del barranc. Mentrimentres, trobem vegetació típica de la zona, com ara grevolers o el punxós coixinet de monja. Arribem a un punt en què apreciem les cascades de gel que s’han format en algunes parets, i passem per llocs estrets en què la roca és un poc esvarosa.

Sempre caminant pel marge dret del barranc, finalment trobem una pista (km 8,2), a la qual ens incorporem, girant a la dreta, per a anar en el sentit contrari del que veníem pel barranc: si veníem avançant en direcció nord-oest, ara, en la pista, anirem en direcció sud-est.

Passem per unes construccions en la zona del Corral de la Laguna. Només passar-les arribem a un aparcament on hi ha un panell informatiu (km 9,5) sobre esta posició defensiva, que va ser testimoni d’una batalla entre republicans i nacionals en setembre de 1938. Deixem la pista i ascendim per la dreta del cartell, pel mig de la lloma. Prompte arribem a unes trinxeres, una posició defensiva que ara fa de mirador. Llàstima que la boira espessa ens impedix apreciar les vistes i les altres restes de construccions bèl·liques.

TRAM 3: trinxeres – punt d’inici

Continuem caminant cap al sud-est, sense seguir cap senda definida, i passem prop d’un punt elevat d’eixa lloma (1.595 m). Ara l’objectiu és tornar a la pista a on estàvem i continuar-la en la mateixa direcció. Com que ens hem desviat un poc, no anem a parar exactament en la pista de tornada, sinó en un tram de camí (km 10,8) que enllaça la pista d’anada (a la dreta) i la de tornada (a l’esquerra). Anem, per tant, a l’esquerra i ens hi incorporem en molt pocs metres a la de tornada, afagant-la a la dreta (NE). En un quilòmetre (km 11,9) arribem a la bifurcació de camins inicial, on està el bassal. Només ens queda seguir recte per la pista asfaltada, durant un altre quilòmetre escàs, per a arribar als cotxes.