Sau- Tavertet- Salt Molí Bernat - Lleixa de Balà - Cova de les Pixarelles - Morro de l'Abella- Puig de la Força 2019-12-06 9:57

La Riba (Sau) - Tavertet - Salt Molí Bernat - Lleixa de Balà - Cova de les Pixarelles - Morro de l'Abella- Puig de la Força 2019-12-06 9:57

Avui he fet una d’aquelles rutes que tenia reservades per un bon dia que disposés de cotxe, doncs fins a la Riba al pantà de Sau no s’hi arriba amb transport públic. Abans de res, agrair a la companya wikilocquera Sandra ole aquesta magnífica ruta, sense les seves indicacions hagués sigut molt complicat de seguir, doncs està molt poc senyalitzat. ... renoi quan veus que en classifica una de “difícil” ja em poso a tremolar... però és pot fer sense problemes si no tens vertigen i no t’espanten ni els corriols pedregosos amb molta pendent ni uns 1.100 metres de desnivell.

Anem en cotxe fins a Vilanova de Sau, travessem la presa de Sau i passem per la Riba (un establiment hoteler) seguim en cotxe per asfalt el GR i aparquem just quan el GR agafa la pista de terra. Com que és una ruta que és un xic perdedora, us aniré explicant per trams.

Primer tram. GR fàcil de seguir, cap a dalt amb una pendent molt agradable. A voltes el corriol està empedrat. Cal dir que avui (tot i que feia un bon sol) estava tot xop i moll i les pedres relliscaven de valent i el terra estava ple de fang... calia anar molt en compte. Camino a mig de la boira, sense veure gaire el paisatge, fins arribar a un punt on veig el cel. Les vistes són meravelloses, amb els núvols als meus peus. Quin espectacle!!! Aquí el GPS ha perdut el Nord durant uns metres, però el camí no té pèrdua. Finalment arribo a la pista de dalt.

Segon tram. Camino fins el Mirador de Tavertet, i de tornada per anar a buscar el Sender del Molí Bernat passo pel Sender de les Lleixes de Tavertet.

Tercer tram. Aquest corriol té una bona pendent, un xic perdedor en algun punt. Avui, estant tot xop i moll, alguna relliscada és inevitable. Com en tota la ruta cal estar amatent i llegir correctament el paisatge per anar trobant el bon camí. En aquest tram no recordo que hi hagués cap tipus d’indicació de pintura, tan sols alguns indicadors solts. Finalment arribem a la bonica Balma del Molí Bernat, el brogit del salt d’aigua és ensordidor, l’espectacle és realment singular. Passo per darrera del salt i abans d’agafar el corriol amb marques de color groc que em portaran al Morro de l’Abella, trenco a la dreta, pujo uns pocs metres i visito les ruïnes del Molí Bernat.

Quart tram. Baixo del Molí Bernat i agafo un corriol molt ben traçat i clar entre el frondós bosc. Anirem trobant marques de color groc o fites de pedres... és un corriol un xic perdedor... si en algun moment (a mi m’ha arribat un parell de cops) agafeu un trencall del corriol que no porta enlloc... torneu en darrera i busqueu la última senyal o fita, i trobareu el bon camí. En algun moment cal aturar-se i gaudir de les vistes del Salt d’Aigua Molí Bernat i dels Cingles de la Fontanella, fantàstics!! Anem per sobre de les lleixes i per sota del cim, sense pràcticament pendent, en algun moment un xic aeri (però sense risc). Ja hi tocava el sol, i les lleixes estaven un xic eixutes... però he caminat amb prudència i amb menys ritme que l’habitual. Finalment arribem a un punt on sembla que no hi ha sortida, m’ho miro bé i veig que cal baixar uns metres i continuar... i arribo a les escales metàl·liques (a les Escalars de les Balmes), i cap a munt. Continuem per les lleixes de Balà fins arribar a les Balmes de Colom i la Cova de les Pixarelles. És de fàcil accés amb una corda que hi ha instal·lada i sacs de sorra que s’hi ha anat col·locant per facilitar el trànsit. A dalt la vista és de fotografia i la cova superior està tancada amb una reixa. He llegit en un article del 2015 que “Les Pixarelles, unes coves que durant el neolític i fins a l’època ibèrica havien estat un assentament de vigia i de caça (complementari del poblat del Pla del Castell), són unes de les ocupacions estables més antigues documentades, amb una antiguitat que va de l’any 3100 fins al 900 d’abans de la nostra era. Al seu interior, on anteriorment s’hi havia fet sondejos fins a 2,10 metres de profunditat, l’equip d’arqueòlegs aquesta vegada ha baixat un metre més avall, a la recerca de materials datats al voltant de l’any 4000 a.C. Tot i que a les Pixarelles de moment no s’hi han trobat restes humanes, la descoberta en aquest nivell inferior d’un fogar prehistòric i un dipòsit de fauna (amb les suposades restes d’un senglar mig consumit pels antics pobladors) ajudarà a estudiar com era la vida en aquest espai fa sis mil anys. Segons els arqueòlegs, el balanç de les actuacions és positiu perquè allarga la cronologia de l’ocupació. Aquest mateix indret ja havia estat objecte dels primers sondeigs a mitjans dels setanta, quan Martí Cassany hi va trobar materials ceràmics, una destral de bronze i algunes monedes.”
Continuo cap al Morro de l’Abella que ja està a la vista. Deixo la intersecció a l’esquerra del corriol Baixant de l’Abella, i un altre intersecció d’un corriolet amb senyals grocs (continuació del que estem fent) i pujo pel grau fins al Morro de l’Abella, farcit de gent per fer-se fotografies per damunt del cingle... cal demanar tanda per fer-se una fotografia ;-) Realment el paisatge és encisador, i tenim a la vista el Pantà de Sau, el Salt de Tirabous, el Puig de la Força, els Cingles de Balà...

Cinquè tram. Baixem del Morro de l’Abella, i aprofito per agafar el corriolet amb senyals grogues arriba als peus del Morro de l’Abella. Probablement continua, però sincerament ho veig molt aeri, tiro enrere per buscar el corriol de baixada. Aquest bonic corriol va fent marrades fins arribar a la Riera de Balà. De baixada anem sentint el soroll tronador del Salt de Tirabous i tenim de nou una vista del Morro de l’Abella, amb tota la gentada al seu damunt.

Sisè tram. Travessem la Riera de Balà, per on avui hi ha un bon cabdal d’aigua, i agafem un petit corriolet ple de fullaraca que tan sols s’intueix. Un cop més cal estar amatent doncs està tot enfangat i amb les fulles les relliscades estant a l’ordre del dia ;-) Finalment arribem a dalt per trobar una pista. Seguim la pista a uns metres d’alçada del Pantà de Sau, és un descans, fins arribar al trencall del Grau del Puig de la Força. Crec que hi ha un parell de punts de pujada, he agafat el que està marcat amb un pal.

Setè tram. Pugem pel corriolet (al començament no gaire evident) però finalment molt clar i fàcil de seguir. També amb certa dificultat doncs el sol no hi toca i tot està xop i humit. Arribem a un petit collet amb dos indicadors: un que ens parla del castell i un altre de “perill de mort” (doncs cal estar ben equipat per baixar pel Canal del Puig de la Força). I cap a munt de nou, després de les ruïnes, he fet un petit tram de la volta de la cornisa, però la veritat és que ja estic un xic cansat i no dec ser prou “agosarat” ;-). He reculat i he pujat fins dalt del Puig de la Força... m’he arribat a un punt on les vistes són realment fantàstiques. Amb la punta de l'antic campanar de Sant Romà de Sau a la vista, sortint de l’aigua, com si no és volgués ofegar del tot. El pantà de Sau va ser inaugurat el 1962 i va cobrir la població original de Sant Romà, les restes del qual, especialment el campanar de l'església romànica del segle XI, són visibles quan el nivell de l'aigua embassada és baix. Diuen que falta poc per que caigui del tot. Tornem pel mateix corriol fins el collet i agafem uns escalons de pedra que ens portaran primer a la Balma del Castell i després a dalt de tot del cingle.

Vuitè tram. Caminem tranquil·lament per sobre del cingle del Pla de Baix del Castell. Embadalit per l’estol de voltors que ens passen a tocar, i la lluna al fons. Volia pujar a dalt del Turó del Castell, però comença a posar-se el sol i encara quedava la baixada i tornar a casa. Unes fotos més, i trobem el trencall del Canal del Castell. Agafem el corriol que baixa tranquil·lament, fent unes bones marrades fins la pista que fa unes hores hem deixat. Refem el camí de tornada uns darrers metres i ja estem de nou al cotxe.

És una ruta realment espectacular. Crec que no es prudent fer-la amb mal temps ni de nit. Penseu que al llarg de tot el camí trobarem moltes parets verticals, moltes balmes, i el GPS perd a voltes els seus satèl·lits de referència... he intentat eliminar alguns punts que no es corresponien a la ruta veritable, però en tot cas ni el meu track es 100% fiable, ni probablement el vostre GPS us indicarà sempre sobre el terreny la posició exacte... cal fer servir el vostre bon criteri. Tot era humit, però amb l'avantatge que els salts d'aigua baixaven plens ;-)

Salut i Cames!!