Saut deth Pish - Aubaga de Sièsso (aquí retirada per respecta als Óssos)

10/09/2021: Sender complicat perquè és poc freqüentat, amb molts arbres caiguts pel mig que fan desorientar-se en alguns moments, però que el vam escollir per accedir a les Mines de Liat i observar sobretot fauna salvatge, el que no imaginàvem era que en plè ascens final del Barranc de Sièsso ens trobaríem amb un grup nombrós d'Isards i sobretot dos Óssos (confirmat el dia potserior per Agents Forstals d'Aran)!
Vam tenir contacte visual amb els Isards que van retirar-se de la zona corrents de manera espectacular per canviar de vessant enmig dels crits (algo semblant a un gos grunyint molt fort) dels Óssos, només un desnivell de pocs metres ens van privar als Óssos i a un servidor de veure's, van fer fins a set "crits" seguits (l'olor humana la detecten a molta distància, segurament com estava en pujada no la van persebre fins que ja m'aproximava a la seva posició), entremig els Isards es van retirar, tots, i jo vaig decidir retornar al Saut deth Pish, és a dir tornar per on havia vingut.
Marxo content d'haver viscut una experiència inoblidable, per escoltar óssos has d'està molt a prop, gens recomanable obvi però va ser casualitat, al final també em vaig retirar perquè emotivament feia un pas endavant i intel·ligentment i per instint animal en feia tres en darrera. No els vaig veure però al dia següent vaig tornar al Saut deth Pish per observar l'àrea del dia anterior des d'una zona més segura, més distanciada (molt distanciada amb la càmera superzoom des d'una altre muntanya, això sí no veia tota la vall només les parts altes, no els vaig veure, suposo devien seguir al mateix lloc a tocar del barranc), i vaig coïcindir amb Agents Forestals que em van confirmar que aquest estiu allà on era al dia anterior hi havia dos germans óssos joves que s'estaven per aquell entorn!
En fi, com a amant de la muntanya i la fauna salvatge, el meu màxim respecte als Óssos, per primera vegada a la meva vida vaig poder experimentar el que l'instint animal, és a dir l'instint protector que t'alerta que hi ha algú més fort a tú i t'hi has d'allunyar inmediatament. M'alegre saber que almenys els humans no arresem amb tot i la natura té el seu espai com el tenim nosaltres!
No m'enrollo més, al final exposo la ruta públicament per compartir l'experiència i com vaig reaccionar (i perquè aviam els óssos no viurant 50 anys en aquell barranc, segurament els germans ja fan vida separats), que per sort va ser positivament, com tocava, no tinc cap foto ni tan sols dels Isards perquè quan els anava a gravar va coïncidir amb el primer "crit-avís" dels óssos, i lo primer que vaig fer és guardar la càmera i valorar la situació, ja que per on miraven als Isards (ja que ells sí hi tenien contacte visual) i per la graduació del so calculo que el tenia a uns 50m davant meu!
Lo dit, gent, visca la muntanya i visca la fauna salvatge, és a dir la natura!! Aquesta ruta circular plantejada amb l'objetiu d'arribar a les Mines de Liat ja la podré completar un altre dia, la muntanya no es mou, i si tampoc es pot aleshores (Llei de Murphy jeje) doncs farem el mateix, retrocedir!