Cartoixa d'Escaladei. La Pietat. Mas de Sant Antoni. Camí dels Cartoixans. Font Pregona. Coves Roges

Ruta cultural on combinarem la visita a la Cartoixa d'Escala Dei que acaba d'estrenar la restauració de l'església, amb un recorregut senzill pel camí dels cartoixans on visitarem diversos llocs històrics com l'ermita de la Pietat, el forn de calç del Rosalí el Mas de Sant Antoni amb els seus vells i bells ceps, la font Pregona, las coves Roges i la font del Manitral tot fent un recorregut pel vessant sud de la Serra del Montsant.
La Cartoixa de Santa Maria d'Escaladei fou fundada al segle XII per Alfons el Cast i fou el primer monestir cartoixà de la península Ibèrica, de la qual sorgiren les altres cartoixes catalanes. Els seus dominis van configurar el territori històric del Priorat. Val molt la pena pagar l'entrada i començar l'excursió visitant-la ja que ens dóna una idea molt exacte de la vida dels cartoixans...que no era tant penosa com podríem pensar.
Iniciem la ruta pujant per la pista de pendent suau que parteix del costat esquerra de la Cartoixa, tot contemplant les vistes generals d'aquesta que se'ns van oferint. En el pal indicador girarem cap a l'esquerra per arribar al Collet i seguirem per la pista fins arribar al pal que ens indica un corriol, a la dreta, que puja cap a la Pietat. L’edifici de La Pietat està construït a sobre d’un bonica font. Sembla evident que devia formar part d’un itinerari dels monjos, quan sortien a caminar. La font era un indret d’aturada necessària, agombolats per la densitat del bosc que aportava l’ombra. Més endavant es devia construir l’edifici i després es va transformar en el lloc, on els monjos que necessitaven atencions especials o estaven malalts, podien ser traslladats. L’indret té algun pi pinyoner, castanyers d’índies, plataners i altres espècies. Seguim amunt per un camí que surt a l'esquerra i de seguida ens trobem amb el forn del Rosalí. És un dels forns de calç propietat del monestir. Seguim cap a l'esquerra per la pista fins que la deixem per agafar un corriol, també a l'esquerra, que ens portarà entre camps i vinyes fins al Mas de Sant Antoni . És un conjunt de cases del que havia estat el nucli rural de Sant Antoni de Montalt. Hi ha un cartell que explica que als cartoixans no els hi anava bé tenir tant a prop un poble, font de temptacions i soroll, que podia pertorbar la seva ànsia de solitud i silenci. Per tant van fer propostes econòmiques (com pagar el dot de les noies que es casaven i marxaven a la Morera o Poboleda). El cas és que el poblet de Sant Antoni de Montalt va quedar deshabitat el 1285. Els monjos van transformar un parell de les cases en un mas dedicat al conreu i l’església existent va ser convertida en el santuari de Sant Antoni. Encara es pot entrar, amb compte, dins l’església que té el sostre enderrocat i l’interior impracticable.
Tornem pel mateix camí fins al collet de l'Hort on deixem una estona el camí dels cartoixans i ens desviem per un corriol a la dreta per fer la ruta més atractiva i deixar una estona la pista. A baix tornarem a trobar la pista que ens tornarà a enllaçar amb el camí que veníem. Seguim la pista fins el cartell que ens mena a l'esquerra cap a la font Pregona que segons la tradició, no s’esgota mai, però amb la sequera ens l'hem trobat totalment seca. Seguim una mica més endavant i veiem un pontet de taulons i trobem les marques del GR per on anirem fins a una pista que seguirem fins trobar un pal indicador on tornarem a agafar el corriol del camí dels cartoixans. Baixarem passant pel coll Blanc , la Vinya d'en Miró i enllaçarem amb el camí de les Coves Roges. Nosaltres en aquest track no les vam visitar (tot i que us deixo fotos d'una altre ocasió), però si seguiu per la pista només uns 20 m, veureu un corriol a la dreta molt marcat que us hi porta. Val la pena desviar-se i fer una visita a aquestes curioses balmes situades a un gran turó vertical d’arenisques roges que, en el seu temps, els primers cartoixans van utilitzar com a pedrera per obtenir els blocs de la primera fase del monestir. Si voleu acabar la ruta abans només heu de seguir pel camí i de seguida arribareu a la cartoixa. Nosaltres la vam allargar una mica i abans ens vam desviar per un corriol a la dreta, marcat per un pal de fusta, que ens fa pujar, amb una bona pendent i que ens mena a dalt de les coves roges. Les vistes impressionants fins arribar a un bosquet i la pista que va a parar, de nou al forn del Rosalí. Tornem a passar pel monestir de la Pietat però ara continuem baixant per un corriol a l'esquerra que era una mena de drecera i on trobem una antiga canalització, molt curiosa que servien per abastir el monestir d'aigua. Es tracta d'una obertura al marge bastida amb maons vistos formant una petita volta. Dins hi ha una arqueta per on es desviava l'aigua que que alimentava la bassa llarga, situada 20 metres més avall, malauradament no hi ha ni gota d'aigua. Més avall la mina de la font del Manitral. La mina d'aigua queda a l'interior d'una petita caseta de pedra . Només es veu la façana principal de pedra on hi ha la porta de ferro, malauradament tancada. Té una finestreta per on mirem però tampoc hi ha aigua. La mina del Manitral recull l'aigua dels costers del barranc de font Pregona. Un complex sistema hidràulic format per diverses basses i canalitzacions assegurava la distribució d'aigua corrent a totes les cel·les i a diverses dependències comunals de la cartoixa. Un sistema de sèquies permetia l'arribada de l'aigua necessària a la Conreria, situada a més d'un quilòmetre i als horts. Actualment proveeix el poble d’Escaladei i antigament va ser el secret de la supervivència dels cartoixans a la falda més àrida del Montsant.
Encara ara podem veure en bon estat de conservació la gran bassa Llarga, prop de la font, i la Bassa de les Tortugues, sota els murs de protecció de l'angle oest de l'edificació. Diu la tradició que en aquest espai és on els monjos feien créixer les tortugues, amb la carn dels quals, preparada en forma de sopa, proporcionaven un aliment reconstituent als monjos més febles.
Ja només caldrà seguir per la pista fins arribar de nou a la cartoixa i al pàrquing on hem deixat el cotxe.
Excursió bonica i senzilla amb uns paisatges dels que hem gaudit molt.
Espero que us agradi i si la feu m'agradaria que em féssiu algun comentari del que us ha semblat o si cal afegir o canviar quelcom. Moltes gràcies!!
Salut i cames!