Selma; Coll de l'Arboçar- Cal Martí de Santa Agnès-coll de la Portella-Selma-Santa Agnès-coll de l'Arboçar

Excursió fàcil, agradable i molt interessant per a conéixer el poble abandonat de Selma, basada en l’itinerari nº 6 del llibre “Rutes pels despoblats del Camp de Tarragona” que hem seguit en gairebé tot el recorregut.

Punt de sortida:
Hem d’arribar amb cotxe al coll de l’Arboçar, situat entre els punts quilomètrics 8 i 9 de la carretera TV-2441 de Pontons a Santes Creus, trobareu un bon pla per aparcar al costat de la carretera.

Excursió:
Es travessa la carretera i just a l’altre costat veiem 2 pistes , una que sembla de desforestar i de recent construcció i l’altra a la dreta que passa més avall, anem per la de la dreta.
Al cap de poca estona veiem un forn de calç al costat esquerre del camí, seguim per la pista. Al costat dret surt una altra pista que després en tornar agafarem per tal de visitar l’ermita de Santa Agnès.
Passarem a tocar de les masies de Santa Agnès Vell o Cal Martí de Santa Agnès que ens queden a la dreta, segons el mapa un camí que surt de vora les masies va a l’ermita de Santa Agnès però hem vist que queda tallat per que passa pel mig d’una propietat i no hem sapigut anar-hi des d’aquí. Segons he consultat aquest mas s’establí durant l’època en que es consolidava el senyoriu templer de Selma, el 1303 pertanyia a Bernat Ortolà, home que pertanyia a la Domus Celme.

Seguim per la pista principal que aviat fa un ampli revolt, deixem un camí a l’esquerra que va a unes basses i després trobem una bifurcació i seguim pel camí de la dreta. Poc després es deixa un senderó a mà dreta (pal indicador) que baixa molt dret i assenyala Santa Agnès. Després es passa a tocar del Cal Saperó una altra masia que ens queda a la dreta.
La pista fa un revolt cap a la dreta i comença a pujar, la deixem just aquí i agafem un senderó poc clar al començament i més marcat després, que puja pel barranquet i fa drecera (evita un gran revolt de la pista). Més amunt trobem els pals i una línea eléctrica i l’anirem seguint fins retrobar de nou la pista.
Som en una cruïlla de camins, seguirem el camí que continua recte.

Coll de la Portella de la Masó (segons mapa Piolet), som en una bifurcació de camins (pal indicador), seguim el camí de l’esquerra en direcció a la Portella, el de la dreta porta a la Masó de Selma.

Una mica més endavant arribem al coll de la Portella (668 m.). La Portella és una gran masia que ens queda a la nostra esquerra vora uns camps de sembrat. Aquí hi ha una nova bifurcació, seguirem el camí ample de la dreta que puja i va en direcció a Selma.

Anem passant pel bosc envoltant el Puig de les Forques (800 m.) muntanya que tenim al costat dret i darrere de la qual es troba el turó del Castell i el poble de Selma.

Passem pel coll de la Caça o de la Creu, el camí pren ara una direcció S-SSO.

En un revolt del camí deixem el camí ample i agafem un sender que surt recte (SE), ens acosten al poble abandonat de Selma que anirem veient a estones i l’anirem envoltant tot perdent una mica d’alçada. En destaca encara dempeus l'esvelt campanar de l'església de Sant Cristòfol que encara aguanta el pas del temps.
Després el senderó ens anirà acostant de nou al nucli de cases del poblet i arribarem a una cruïlla.
Selma, des d’aquí, a la dreta per un senderó una mica tapat de vegetació que passa entre les runes d’algunes cases ens podrem arribar fins el campanar i l’església (aneu amb compte perque tot són unes runes i parets en estat precari).

Una mica d’història extreta de la Viquipèdia:

"Selma és un despoblat al municipi d'Aiguamúrcia, a l'Alt Camp, situat a 743 m. d'altitud, a la part oriental del terme, sota el puig de les Forques. Està presidit per les ruïnes del castell de Selma i de l'església parroquial de Sant Cristòfol. El 1358, al terme de Selma hi havia 49 cases, la major part de les quals es trobava al poble del Pla de Manlleu, uns quilòmetres a l'est. Quan Selma es va anar despoblant, els seus habitants es van traslladar al Pla…
El poble, que havia estat la capital econòmica de nombroses masies del seu extens terme, fou abandonat a començaments del segle XX. Sembla que des dels seus llunyans orígens la població va viure disseminada en masos…"
"La història de Selma està íntimament relacionada amb l'orde del Temple i amb l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem. Vers la meitat del segle XII el seu castell i terme passaren a mans del primer, i quan aquest fou suprimit pel Papa, any 1312, com la major part dels béns del Temple catalano-aragonès, l'any 1317, fou cedit a l'orde de l'Hospital; i així romangué fins a la fi dels senyorius. "

Després retornem a la cruïlla i seguirem amunt per un sender que puja al Castell. Es puja fins un pla i d’allà per un senderó ens anem enfilant al turó on hi ha les runes del Castell de Selma, en algun punt potser haurem de fer servir les mans per superar algún esglaó rocós.
Gairebé arribant a dalt passarem sota una arcada de pedra i acabarem al tossal on es troben les poques restes de murs del que fou el Castell de Selma (756 m.).

"El castell de Selma és esmentat per primera vegada l'any 977. Quan fou donat als templers era ja una construcció forta situada estratègicament al cim d'un penya-segat d'accés difícil. En extingir-se el Temple, aquest edifici va passar a l'Orde de Sant Joan de Jerusalem o de l'Hospital. Hi ha referències que posen en evidència la utilització de la fortalesa per part dels nous propietaris. A finals del XIV, era un dels llocs més forts del Penedès on es refugiaven els homes propis de l'Hospital; en la guerra contra Joan el Sense Fe —segona meitat del segle XV— sembla que va sofrir importants desperfectes, ja que unes dècades més tard, l'any 1531, el comanador Gaspar Ferrer, per a mantenir-lo hi havia de fer importants restauracions."

l’indret tot i conservar poc del que fou en el passat ens oferirà una bona panoràmica dels voltants (Serra de Montmell (S), masos i voltants del pla de Manlleu (E), serra d’Ancosa (N) i d’indrets més allunyats com la serra d’en Jordà - serra Carbonària i Miramar (O) i en aquella direcció i més llunyanes les muntanyes de Prades i fins el camp de Tarragona (SO) i part de la costa…

Retornem a la cruïlla al poble de Selma i ara seguirem un camí ample en direcció O.

Bifurcació de pistes davant uns camps de vinya, seguim la de la dreta pujant suaument.

A cap d’una estona tornem a enllaçar amb el camí que hem seguit abans i que envolta el Puig de les Forques. Ara seguim recte en la direcció de la Portella.
A partir d’ara anirem retornant a l’inici de l’excursió desfent el camí de l’anada i quan serem a l’alçada del primer forn de calç que hem trobat, agafarem una pista a mà esquerra que davalla per tal de visitar l’ermita de Santa Agnès. Seguint aquest camí ample passarem vora un gran roure i després per la vora d’una vinya (no hem vist la manera d’arribar-hi d’una altra forma) sortim a un altre camí a pocs metres de l’ermita (indicador), el seguim per la dreta i acabem d'arribar-hi.

Santa Agnès:

"Aquesta capella de l’antiga parròquia de Sant Cristòfol de Selma és situada al costat del mas de Santa Agnès. Se’n tenen referències des del 1247, en què rebé un llegat testamentari d’Elisenda de Fonollar. La seva història és lligada a la del mas de Santa Agnès, que pertanyia a la comanda templera de Selma.:
És un edifici petit de planta rectangular i capçalera plana, orientada canònicament a sol ixent. Els murs són de maçoneria amb les cantonades de carreu. La nau interiorment mesura 8,80 m de llarg per 4,48 d'ample, i de 4,26 m d'alt a la carena, i va coberta amb un embigat de fusta a dues aigües. Un detall decoratiu interessant el presenten les rajoles del sostre en haver estat pintades amb calç formant artístiques sanefes de rombes −moltes han estat restaurades imitant les antigues−. Destaca la portalada que ocupa la major part del frontispici de ponent; és un arc de mig punt amb un ample dovellatge coronat per un elegant guardapols motllurat. La dovella clau ostenta la creu patent inscrita en un cercle com a testimoni del senyoriu templer."

Després de vistar l’ermita desfarem el camí i acabarem d’arribar fins el coll de l’Arboçar on tenim aparcat el cotxe.

Temps de recorregut en moviment: 2h 46 min.

Cartografia:
El Montmell E 1/20.000 (Ed. Piolet)
L’Alt Camp E 1/40.000 (Ed. Piolet)

Bibliografia:
Aymamí i Domingo, Gener (2021). Rutes pels Despoblats del Camp de Tarragona. (Ed. Cossetània).

Notes històriques i arquitectòniques extretes de la Viquipèdia i Enciclopèdia.cat