Senda cabañas Pasiegas (San Roque-Valle del Miera-Valles Pasiegos-Cantabria)
near San Roque de Ríomiera, Cantabria (España)
Viewed 63 times, downloaded 1 times
Trail photos
Itinerary description
43º14’5.5” N -3º42’6.5” W 43.234876 -3.701817
La ruta comença en el llogaret de San Roque de Riomiera, al costat de l’església on hi hem trobat aparcament.
Curiosament hi ha una placeta al costat de l’església hi trobem un monòlit amb símbols franquistes i la llegenda de “Caidos por Dios y por España ....”. Res més a dir.
Aparquem el cotxe al costat de Casa Vicente, on a l’altra costat de la carretera, a l’esquerra hi trobem un altre bar/restaurant Casa Satién i a la dreta d’aquest hi trobem unes escales i els senyals de la ruta de les Cabanes Pasiegas que va de San Roque a La Concha o al revés, trobarem aquests senyals i alguna fletxa verda i també algunes inscripcions de la ruta
Per tancar i fer-la circular farem el tram de tornada per la carretera, amb poc trànsit, però amb compte.
Pugem les escales de pedra i anem per un sender d’herba que guanyant alçada . Durant un tram anirem seguint el GR 74 que no és el de la nostra ruta. Com sempre, la panoràmica i verdor que ens envolta és magnífica.
Continuem pujant fins que trobem una pista cimentada que creuarem segons ens indiquen els senyals de davant del GR. Seguirem per un sender herbat fins que al costat d’unes cases trobarem una tanca que per poder passar-la hem de desfer un tros de la mateixa, a l’igual que la que tenim tres metres davant, continuem fina arribar a una pista cimentada ( pocs metres ) que va a una casa, seguim a l’esquera i tot seguit un petit tram a la dreta per la CA-264, uns vint-i-cinc metres i a l’esquerra trobarem un corriol i els senyals de La Ruta de las Cabañas Pasiegas. Per no escriure tant sols indicarem aquesta ruta com Pasiegas i anirem seguint els rètols que trobem cap a La Concha, llogaret on acabaria la ruta.
Enfilem aquest corriol i anirem passant per diferents cabanes Pasiegas i ja que durant la ruta anirem trobant una bona quantitat de les mateixes, farem una petita descripció del que són :
És una construcció mixta de dues plantes, amb teulada de pissarra i de dues aigües. La planta inferior , a nivell de terra està destinada al bestiar com a cort amb un accés directe a nivell de camp. La part superior amb accés mitjançant una escala bàsica, es dedica com a habitatge o a magatzem d’aliment pel bestiar , o ambdues, tant mateix, moltes hi tenen una prolongació de la teulada que feia de cobert a l’entrada de la planta superior.
Seria el que aquí són les Bordes o fins i tot petits masos Catalans amb aquests dos nivells.
La funció d’aquestes cabanes era temporal, associades al sistema Pasiego de transhumància on a l’estiu els ramats es portaven a les pastures fresques d’altura i tota la família també s’hi traslladava. Arribada la tardor els portaven a les pastures de les terres baixes, per això no sempre estaven ocupades.
Ara, en l’actualitat moltes s’han abandonat i d’altres s’han convertit en vivendes .
Seguim amb la ruta : Continuarem pujant escoltarem molt lladrucs de gossos, veurem una gran tancat ple de gossos de bon tamany, més d’una dotzena que quan et veuen van corrents a la tanca.
Davant de la tanca hi trobem una casa on venen ous, així ho indica un rètol, continuem uns metres per la pisa que va a la casa i trobarem a l’esquerra un corriol que passa pel costat de la tanca de la propietat on veiem una fletxa verda i la senyal Pasiega cap a la Concha.
Continuem pel corriol contemplant aquest paratge de verdor i pastures per tot arreu, passarem pel costat d’un galliner i també hi tenen cabrits, finalment anirem a parar a una bifurcació, a l’esquerra aniríem a San Roque, d’on venim i a la dreta seguim el senyal Pasiega en direcció a La Concha, creuarem una torrentera seca i continuem pel corriol.
Arribarem a unes cabanes i a un abeurador, el sender continua per entremig de dos camps, però no està netejat i per això recomano anar pel camp de dalt i uns metres més avall es troben.
Arribarem a un camí i tal com indica el senyal seguirem a la dreta. Aquesta pista passarà a ser herbada i quan da una corba tancada a l’esquerra trobarem una tanca filada i que hem de creuar per continuar rectes. A trams, el camí es fa més desdibuixat i trobem moltes falgueres, tant sols és qüestió d’anar mirant el terra i buscar les herbes aplanades pel pas de la gent, en trobem en un pla obert, a la dreta tenim les restes d’una cabana abandonada, uns metres a l’esquerra de la cabana en un arbre veiem un senyal de la ruta, per tant cap allà que hi anem. Si seguim l’herba xafada farem una Z i no te pèrdua.
Quan arriben al senyal de l’arbre farem un canvi de vall anant per sobre del riu Va La Pedrosa a contracorrent i per sota de la CA-264 que la veurem més quan anem a corrent. Aquest tram passa per la zona de la Herreria tot seguint un estret corriol tot farcit de falgueres. Evidentment i com fem durant tota la ruta ens encantem amb el paisatge i amb un grup de cabres que campen tant tranquil·les per les pedres dels penya-segats que tenim al costat. Continuem baixant fins que arribarem a la llera del riu al costat del que sembla un mini pont de pedra. El creuem per un pas entre pedres.
Comença una forta pujada per entremig d’altes falgueres que ens fan perdre la perspectiva del corriol, tant sols es qüestió de mirar el terra i apartar les falgueres per poder passar. Finalment, arribarem a una pista i com he dit abans ara veiem molt bé per on hem anat i la carretera a la que hem fet referència CA-264 carretera de Selaya.
Seguirem un tram per aquest camí fins que trobarem una bifurcació, seguim a la dreta on hi veiem un turó de grava, un cop l’hem passat, a pocs metres, a la dreta trobarem un corriol, és fàcil passar-s’ho, amb un senyal de la ruta Pasiega trencat, l’he posat al mig del corriol per tal que sigui més fàcil veure’l.
Pugem pel corriol trobant més cabanes Pasiegas i verdor infinita fins que trobem dos corriols, posem bé els indicador i continuem baixant per l’esquerra tot veient al fons de la vall La Concha.
Una mica més avall tornem a canviar de corriol, girem a l’esquerra i anem baixant , prenem una petita drecera i creuem el corriol que tenim davant en perpendicular per continuar baixant tot suau girant a la dreta. En pocs metres enllacem amb un altre corriol a la dreta. Anirem trobant alguns indicadors de la ruta, millor mirar els indicador i el GPS, doncs malauradament els brètol abunden i molts estan canviat o trencats.
Prenem un corriol que baixa a l’esquerra, rètol trencat, fins que arribarem a una cruïlla, continuem a la dreta (rètols per terra), creuarem una torrentera seca i passarem per un tram força fangós.
Arribarem a un tram in s’acaba el corriol i trobem a l’esquera una pista cimentada davant d’una tanca filada que no es pot obrir. A l’esquerra de la mateixa hi ha força dissimulat un petit corriol que en porta a creuar-la.
Continuem pel camí herbat per acabar en una cruïlla de pistes asfaltades, anem a l’esquerra, tot com sempre verd i cabanes a dojo. Passarem pel costat d’algunes cabanes, a prop d’una cruïlla on en el tronc d’un roure hi trobem el senyal de la ruta i que fa un gir de 90º a l’esquerra per arribar a una pista que creuarem rectes per una pista que porta a unes cases. Trobarem senyals de les Cabanes Pasiegas i un abeurador a la dreta que parla sobre l’aprofitament de l’aigua.
Continuem per la pista i quan en troben davant una tanca de fusta, continuem pel sender de la dreta passant pel costat de més cabanes en força mal estat. Quan ens trobem un pal de fusta quadrat que assenyala la fageda de Zamina girem a l’esquerra, prenem aquet corriol, creuem una pista cimentada i continuem pel corriol, al costat d’una pista cimentada per un mur de pedra seca ple de molsa. L’anem seguint, paisatge i cabanes fins que sortirem a la CA-643 pel Barranc de los Pontones.
Representa que aniríem per aquesta carretera fina a La Concha, on s’acabaria la ruta, però ja que el cotxe el tenim a San Roque continuem per la carretera que per sort no és massa transitada. Durant aquest trajecte farem duen parades.
Primer, trobarem un rètol i dos bancs al costat de la carretera, on hi trobarem la parada de les ànimes.
Dins de l’àmbit Pasiego era habitual que en els seguicis fúnebres hi haguessin uns punts on es parava per resar per l’ànima dels difunts i en aquest lloc sembla que hi havia un. Quan varen fer obres a la carretera hi va aparèixer a la carretera aquesta espècia de cova, on la gent hi va veure una cova en forma de creu. És la que tenim a l’esquena en forma de creu.
Continuem per la carretera i trobarem una casta blanca com si fos la parada del bus i un rètol de la Via ferrata de la Concha, om a l’altra costat del riu hi veiem unes coves i tot de cables als seus voltants per accedir-hi com a ferrata. Continuem per la carretera en total 3,16 Km fins arribar a San Roque.
43º14’5.5” N -3º42’6.5” W 43.234876 -3.701817
La ruta comienza en la aldea de San Roque de Riomiera, junto a la iglesia donde encontramos aparcamiento.
Curiosamente hay una plazoleta junto a la iglesia encontramos un monolito con símbolos franquistas y la leyenda de Caidos por Dios y por España ..... Nada más que decir.
Aparcamos el coche junto a Casa Vicente, donde al otro lado de la carretera, a la izquierda encontramos otro bar/restaurante Casa Satién ya la derecha de éste encontramos unas escaleras y las señales de la ruta de las Cabañas Pasiegas que va de San Roque a La Concha o al revés, encontraremos estas señales y alguna flecha verde y también algunas
Para cerrar y hacer circular haremos el tramo de vuelta por la carretera, con poco tráfico, pero con cuidado.
Subimos las escaleras de piedra y vamos por un sendero de hierba que ganando altura. Durante un tramo iremos siguiendo el GR 74 que no es el de nuestra ruta. Como siempre, la panorámica y verdor que nos envuelve es magnífica.
Continuamos subiendo hasta encontrar una pista cementada que cruzaremos según nos indiquen las señales delante del GR. Seguiremos por un sendero de hierba hasta que junto a unas casas encontraremos una valla que para poder pasarla debemos deshacer un trozo de la misma, al igual que la que tenemos tres metros delante, continuamos fina llegar a una pista cementada ( pocos metros ) que va a una casa, seguimos a la izquierda y en un cruce a la derecha por la CA- y las señales de La Ruta de las Cabañas Pasiegas. Para no escribir tan sólo indicaremos esta ruta como Pasiegas e iremos siguiendo los rótulos que encontramos hacia La Concha, aldea donde terminaría la ruta.
Subimos este sendero e iremos pasando por diferentes cabañas Pasiegas y ya que durante la ruta iremos encontrando una buena cantidad de las mismas, haremos una pequeña descripción de lo que son:
Es una construcción mixta de dos plantas, con tejado de pizarra y dos aguas. La planta inferior, a nivel de tierra está destinada al ganado como corte con un acceso directo a nivel de campo. La parte superior con acceso mediante una escalera básica, se dedica como vivienda o almacén de alimento para el ganado, o ambas, sin embargo, muchas tienen una prolongación del tejado que hacía de cubierto a la entrada de la planta superior.
Sería lo que aquí son las Bordes o incluso pequeñas masías Catalanas con estos dos niveles.
La función de estas cabañas era temporal, asociadas al sistema Pasiego de trashumancia donde en verano los rebaños se llevaban a los pastos frescos de altura y toda la familia también se trasladaba. Llegado el otoño les llevaban a los pastos de las tierras bajas, por eso no siempre estaban ocupadas.
Ahora, en la actualidad muchas se han abandonado y otras se han convertido en viviendas.
Seguimos con la ruta: Continuaremos subiendo escucharemos muchos ladridos de perros, veremos una gran cercado lleno de perros de buen tamaño, más de una docena que cuando te ven van corriendo a la valla.
Delante de la valla encontramos una casa donde venden huevos, así lo indica un letrero, continuamos unos metros por la loza que va a la casa y encontraremos a la izquierda un sendero que pasa junto a la valla de la propiedad donde vemos una flecha verde y la señal Pasiega hacia la Concha.
Continuamos por el sendero contemplando este paraje de verdor y pastos por todas partes, pasaremos junto a un gallinero y también tienen cabritos, finalmente iremos a parar a una bifurcación, a la izquierda iríamos a San Roque, de dónde venimos ya la derecha seguimos la señal Pasiega en dirección a La Concha, cruzaremos una torre.
Llegaremos a unas cabañas ya un abrevadero, el sendero continúa por en medio de dos campos, pero no está limpiado y por eso recomiendo ir por el campo de arriba y unos metros más abajo se encuentran.
Llegaremos a un camino y tal y como indica la señal, seguiremos a la derecha. Esta pista pasará a ser hierba y cuando da una curva cerrada a la izquierda encontraremos una valla hilada y que debemos cruzar para continuar rectos. En tramos, el camino se hace más desdibujado y encontramos muchos helechos, tan sólo es cuestión de ir mirando el suelo y buscar las hierbas allanadas por el paso de la gente, encontramos en un plano abierto, a la derecha tenemos los restos de una cabaña abandonada, unos metros a la izquierda de la cabaña en un árbol que vemos a una señal de la ruta. Si seguimos la hierba chafada haremos una Z y no tiene pérdida.
Cuando lleguen a la señal del árbol haremos un cambio de valle yendo por encima del río Va La Pedrosa a contracorriente y por debajo de la CA-264 que la veremos más cuando vamos a corriente. Este tramo pasa por la zona de la Herreria siguiendo un estrecho sendero relleno de helechos. Evidentemente y cómo hacemos durante toda la ruta nos encantamos con el paisaje y con un grupo de cabras que campan tan tranquilas por las piedras de los acantilados que tenemos a nuestro lado. Continuamos bajando hasta llegar al cauce del río junto a lo que parece un mini puente de piedra. Lo cruzamos por un paso entre piedras.
Empieza una fuerte subida por medio de altos helechos que nos hacen perder la perspectiva del sendero, tan sólo es cuestión de mirar el suelo y apartar los helechos para poder pasar. Finalmente, llegaremos a una pista y como he dicho antes ahora vemos muy bien por dónde hemos ido y la carretera a la que hemos hecho referencia CA-264 carretera de Selaya.
Seguiremos un tramo por este camino hasta que encontraremos una bifurcación, seguimos a la derecha donde vemos una colina de grava, una vez que la hemos pasado, a pocos metros, a la derecha encontraremos un sendero, es fácil pasarlo, con una señal de la ruta Pasiega roto, lo he puesto en medio del sendero para que sea más fácil verlo.
Subimos por el sendero encontrando más cabañas Pasiegas y verdor infinita hasta que encontramos dos senderos, ponemos bien los indicadores y continuamos bajando por la izquierda viendo en el fondo del valle La Concha.
Un poco más abajo volvemos a cambiar de sendero, giramos a la izquierda y vamos bajando, tomamos un pequeño atajo y cruzamos el sendero que tenemos delante en perpendicular para continuar bajando todo suave girando a la derecha. En pocos metros enlazamos con otro sendero a la derecha. Iremos encontrando algunos indicadores de la ruta, mejor mirar los indicador y el GPS, pues desgraciadamente los gamberros abundan y muchos están cambiados o rotos.
Tomamos un sendero que baja a la izquierda, rótulo roto, hasta que llegaremos a un cruce, continuamos a la derecha (rótulos por tierra), cruzaremos una torrentera seca y pasaremos por un tramo bastante fangoso.
Llegaremos a un tramo y se acaba el sendero y encontramos en la izquierda una pista cementada delante de una valla hilada que no se puede abrir. A la izquierda de la misma hay bastante disimulado un pequeño sendero que lleva a cruzarla.
Continuamos por el camino hierbado para terminar en un cruce de pistas asfaltadas, giramos a la izquierda, todo como siempre verde y cabañas a raudales. Pasaremos junto a algunas cabañas, cerca de un cruce donde en el tronco de un roble encontramos la señal de la ruta y que da un giro de 90º a la izquierda para llegar a una pista que cruzaremos rectas por una pista que lleva a unas casas. Encontraremos señales de las Cabañas Pasiegas y un bebedero a la derecha que habla sobre el aprovechamiento del agua.
Continuamos por la pista y cuando la encontramos ante una valla de madera, continuamos por el sendero de la derecha pasando junto a más cabañas en bastante mal estado. Cuando nos encontramos un palo de madera cuadrado que señala el hayedo de Zamina giramos a la izquierda, tomamos este sendero, cruzamos una pista cementada y continuamos por el sendero, junto a una pista cementada por un muro de piedra seca lleno de musgo. Lo vamos siguiendo, paisaje y cabañas hasta que saldremos a la CA-643 por el Barranco de los Pontones.
Representa que iríamos por esta carretera fina a La Concha, donde terminaría la ruta, pero ya que el coche lo tenemos en San Roque continuamos por la carretera que por suerte no es demasiado transitada. Durante este trayecto haremos con paradas.
Primero, encontraremos un letrero y dos bancos junto a la carretera, donde encontraremos la parada de las almas.
Dentro del ámbito Pasiego era habitual que en los séquitos fúnebres hubieran unos puntos donde se paraba para rezar por el alma de los difuntos y en ese lugar parece haber uno. Cuando hicieron obras en carretera apareció en la carretera esta especie de cueva, donde la gente vio una cueva en forma de cruz. Es la que tenemos en la espalda en forma de cruz.
Continuamos por la carretera y encontraremos una casta blanca como si fuera la parada del bus y un letrero de la Vía ferrata de la Concha, en el otro lado del río vemos unas cuevas y cables en sus alrededores para acceder como ferrata. Continuamos por la carretera en total 3,16 Km hasta llegar a San Roque.
La ruta comença en el llogaret de San Roque de Riomiera, al costat de l’església on hi hem trobat aparcament.
Curiosament hi ha una placeta al costat de l’església hi trobem un monòlit amb símbols franquistes i la llegenda de “Caidos por Dios y por España ....”. Res més a dir.
Aparquem el cotxe al costat de Casa Vicente, on a l’altra costat de la carretera, a l’esquerra hi trobem un altre bar/restaurant Casa Satién i a la dreta d’aquest hi trobem unes escales i els senyals de la ruta de les Cabanes Pasiegas que va de San Roque a La Concha o al revés, trobarem aquests senyals i alguna fletxa verda i també algunes inscripcions de la ruta
Per tancar i fer-la circular farem el tram de tornada per la carretera, amb poc trànsit, però amb compte.
Pugem les escales de pedra i anem per un sender d’herba que guanyant alçada . Durant un tram anirem seguint el GR 74 que no és el de la nostra ruta. Com sempre, la panoràmica i verdor que ens envolta és magnífica.
Continuem pujant fins que trobem una pista cimentada que creuarem segons ens indiquen els senyals de davant del GR. Seguirem per un sender herbat fins que al costat d’unes cases trobarem una tanca que per poder passar-la hem de desfer un tros de la mateixa, a l’igual que la que tenim tres metres davant, continuem fina arribar a una pista cimentada ( pocs metres ) que va a una casa, seguim a l’esquera i tot seguit un petit tram a la dreta per la CA-264, uns vint-i-cinc metres i a l’esquerra trobarem un corriol i els senyals de La Ruta de las Cabañas Pasiegas. Per no escriure tant sols indicarem aquesta ruta com Pasiegas i anirem seguint els rètols que trobem cap a La Concha, llogaret on acabaria la ruta.
Enfilem aquest corriol i anirem passant per diferents cabanes Pasiegas i ja que durant la ruta anirem trobant una bona quantitat de les mateixes, farem una petita descripció del que són :
És una construcció mixta de dues plantes, amb teulada de pissarra i de dues aigües. La planta inferior , a nivell de terra està destinada al bestiar com a cort amb un accés directe a nivell de camp. La part superior amb accés mitjançant una escala bàsica, es dedica com a habitatge o a magatzem d’aliment pel bestiar , o ambdues, tant mateix, moltes hi tenen una prolongació de la teulada que feia de cobert a l’entrada de la planta superior.
Seria el que aquí són les Bordes o fins i tot petits masos Catalans amb aquests dos nivells.
La funció d’aquestes cabanes era temporal, associades al sistema Pasiego de transhumància on a l’estiu els ramats es portaven a les pastures fresques d’altura i tota la família també s’hi traslladava. Arribada la tardor els portaven a les pastures de les terres baixes, per això no sempre estaven ocupades.
Ara, en l’actualitat moltes s’han abandonat i d’altres s’han convertit en vivendes .
Seguim amb la ruta : Continuarem pujant escoltarem molt lladrucs de gossos, veurem una gran tancat ple de gossos de bon tamany, més d’una dotzena que quan et veuen van corrents a la tanca.
Davant de la tanca hi trobem una casa on venen ous, així ho indica un rètol, continuem uns metres per la pisa que va a la casa i trobarem a l’esquerra un corriol que passa pel costat de la tanca de la propietat on veiem una fletxa verda i la senyal Pasiega cap a la Concha.
Continuem pel corriol contemplant aquest paratge de verdor i pastures per tot arreu, passarem pel costat d’un galliner i també hi tenen cabrits, finalment anirem a parar a una bifurcació, a l’esquerra aniríem a San Roque, d’on venim i a la dreta seguim el senyal Pasiega en direcció a La Concha, creuarem una torrentera seca i continuem pel corriol.
Arribarem a unes cabanes i a un abeurador, el sender continua per entremig de dos camps, però no està netejat i per això recomano anar pel camp de dalt i uns metres més avall es troben.
Arribarem a un camí i tal com indica el senyal seguirem a la dreta. Aquesta pista passarà a ser herbada i quan da una corba tancada a l’esquerra trobarem una tanca filada i que hem de creuar per continuar rectes. A trams, el camí es fa més desdibuixat i trobem moltes falgueres, tant sols és qüestió d’anar mirant el terra i buscar les herbes aplanades pel pas de la gent, en trobem en un pla obert, a la dreta tenim les restes d’una cabana abandonada, uns metres a l’esquerra de la cabana en un arbre veiem un senyal de la ruta, per tant cap allà que hi anem. Si seguim l’herba xafada farem una Z i no te pèrdua.
Quan arriben al senyal de l’arbre farem un canvi de vall anant per sobre del riu Va La Pedrosa a contracorrent i per sota de la CA-264 que la veurem més quan anem a corrent. Aquest tram passa per la zona de la Herreria tot seguint un estret corriol tot farcit de falgueres. Evidentment i com fem durant tota la ruta ens encantem amb el paisatge i amb un grup de cabres que campen tant tranquil·les per les pedres dels penya-segats que tenim al costat. Continuem baixant fins que arribarem a la llera del riu al costat del que sembla un mini pont de pedra. El creuem per un pas entre pedres.
Comença una forta pujada per entremig d’altes falgueres que ens fan perdre la perspectiva del corriol, tant sols es qüestió de mirar el terra i apartar les falgueres per poder passar. Finalment, arribarem a una pista i com he dit abans ara veiem molt bé per on hem anat i la carretera a la que hem fet referència CA-264 carretera de Selaya.
Seguirem un tram per aquest camí fins que trobarem una bifurcació, seguim a la dreta on hi veiem un turó de grava, un cop l’hem passat, a pocs metres, a la dreta trobarem un corriol, és fàcil passar-s’ho, amb un senyal de la ruta Pasiega trencat, l’he posat al mig del corriol per tal que sigui més fàcil veure’l.
Pugem pel corriol trobant més cabanes Pasiegas i verdor infinita fins que trobem dos corriols, posem bé els indicador i continuem baixant per l’esquerra tot veient al fons de la vall La Concha.
Una mica més avall tornem a canviar de corriol, girem a l’esquerra i anem baixant , prenem una petita drecera i creuem el corriol que tenim davant en perpendicular per continuar baixant tot suau girant a la dreta. En pocs metres enllacem amb un altre corriol a la dreta. Anirem trobant alguns indicadors de la ruta, millor mirar els indicador i el GPS, doncs malauradament els brètol abunden i molts estan canviat o trencats.
Prenem un corriol que baixa a l’esquerra, rètol trencat, fins que arribarem a una cruïlla, continuem a la dreta (rètols per terra), creuarem una torrentera seca i passarem per un tram força fangós.
Arribarem a un tram in s’acaba el corriol i trobem a l’esquera una pista cimentada davant d’una tanca filada que no es pot obrir. A l’esquerra de la mateixa hi ha força dissimulat un petit corriol que en porta a creuar-la.
Continuem pel camí herbat per acabar en una cruïlla de pistes asfaltades, anem a l’esquerra, tot com sempre verd i cabanes a dojo. Passarem pel costat d’algunes cabanes, a prop d’una cruïlla on en el tronc d’un roure hi trobem el senyal de la ruta i que fa un gir de 90º a l’esquerra per arribar a una pista que creuarem rectes per una pista que porta a unes cases. Trobarem senyals de les Cabanes Pasiegas i un abeurador a la dreta que parla sobre l’aprofitament de l’aigua.
Continuem per la pista i quan en troben davant una tanca de fusta, continuem pel sender de la dreta passant pel costat de més cabanes en força mal estat. Quan ens trobem un pal de fusta quadrat que assenyala la fageda de Zamina girem a l’esquerra, prenem aquet corriol, creuem una pista cimentada i continuem pel corriol, al costat d’una pista cimentada per un mur de pedra seca ple de molsa. L’anem seguint, paisatge i cabanes fins que sortirem a la CA-643 pel Barranc de los Pontones.
Representa que aniríem per aquesta carretera fina a La Concha, on s’acabaria la ruta, però ja que el cotxe el tenim a San Roque continuem per la carretera que per sort no és massa transitada. Durant aquest trajecte farem duen parades.
Primer, trobarem un rètol i dos bancs al costat de la carretera, on hi trobarem la parada de les ànimes.
Dins de l’àmbit Pasiego era habitual que en els seguicis fúnebres hi haguessin uns punts on es parava per resar per l’ànima dels difunts i en aquest lloc sembla que hi havia un. Quan varen fer obres a la carretera hi va aparèixer a la carretera aquesta espècia de cova, on la gent hi va veure una cova en forma de creu. És la que tenim a l’esquena en forma de creu.
Continuem per la carretera i trobarem una casta blanca com si fos la parada del bus i un rètol de la Via ferrata de la Concha, om a l’altra costat del riu hi veiem unes coves i tot de cables als seus voltants per accedir-hi com a ferrata. Continuem per la carretera en total 3,16 Km fins arribar a San Roque.
43º14’5.5” N -3º42’6.5” W 43.234876 -3.701817
La ruta comienza en la aldea de San Roque de Riomiera, junto a la iglesia donde encontramos aparcamiento.
Curiosamente hay una plazoleta junto a la iglesia encontramos un monolito con símbolos franquistas y la leyenda de Caidos por Dios y por España ..... Nada más que decir.
Aparcamos el coche junto a Casa Vicente, donde al otro lado de la carretera, a la izquierda encontramos otro bar/restaurante Casa Satién ya la derecha de éste encontramos unas escaleras y las señales de la ruta de las Cabañas Pasiegas que va de San Roque a La Concha o al revés, encontraremos estas señales y alguna flecha verde y también algunas
Para cerrar y hacer circular haremos el tramo de vuelta por la carretera, con poco tráfico, pero con cuidado.
Subimos las escaleras de piedra y vamos por un sendero de hierba que ganando altura. Durante un tramo iremos siguiendo el GR 74 que no es el de nuestra ruta. Como siempre, la panorámica y verdor que nos envuelve es magnífica.
Continuamos subiendo hasta encontrar una pista cementada que cruzaremos según nos indiquen las señales delante del GR. Seguiremos por un sendero de hierba hasta que junto a unas casas encontraremos una valla que para poder pasarla debemos deshacer un trozo de la misma, al igual que la que tenemos tres metros delante, continuamos fina llegar a una pista cementada ( pocos metros ) que va a una casa, seguimos a la izquierda y en un cruce a la derecha por la CA- y las señales de La Ruta de las Cabañas Pasiegas. Para no escribir tan sólo indicaremos esta ruta como Pasiegas e iremos siguiendo los rótulos que encontramos hacia La Concha, aldea donde terminaría la ruta.
Subimos este sendero e iremos pasando por diferentes cabañas Pasiegas y ya que durante la ruta iremos encontrando una buena cantidad de las mismas, haremos una pequeña descripción de lo que son:
Es una construcción mixta de dos plantas, con tejado de pizarra y dos aguas. La planta inferior, a nivel de tierra está destinada al ganado como corte con un acceso directo a nivel de campo. La parte superior con acceso mediante una escalera básica, se dedica como vivienda o almacén de alimento para el ganado, o ambas, sin embargo, muchas tienen una prolongación del tejado que hacía de cubierto a la entrada de la planta superior.
Sería lo que aquí son las Bordes o incluso pequeñas masías Catalanas con estos dos niveles.
La función de estas cabañas era temporal, asociadas al sistema Pasiego de trashumancia donde en verano los rebaños se llevaban a los pastos frescos de altura y toda la familia también se trasladaba. Llegado el otoño les llevaban a los pastos de las tierras bajas, por eso no siempre estaban ocupadas.
Ahora, en la actualidad muchas se han abandonado y otras se han convertido en viviendas.
Seguimos con la ruta: Continuaremos subiendo escucharemos muchos ladridos de perros, veremos una gran cercado lleno de perros de buen tamaño, más de una docena que cuando te ven van corriendo a la valla.
Delante de la valla encontramos una casa donde venden huevos, así lo indica un letrero, continuamos unos metros por la loza que va a la casa y encontraremos a la izquierda un sendero que pasa junto a la valla de la propiedad donde vemos una flecha verde y la señal Pasiega hacia la Concha.
Continuamos por el sendero contemplando este paraje de verdor y pastos por todas partes, pasaremos junto a un gallinero y también tienen cabritos, finalmente iremos a parar a una bifurcación, a la izquierda iríamos a San Roque, de dónde venimos ya la derecha seguimos la señal Pasiega en dirección a La Concha, cruzaremos una torre.
Llegaremos a unas cabañas ya un abrevadero, el sendero continúa por en medio de dos campos, pero no está limpiado y por eso recomiendo ir por el campo de arriba y unos metros más abajo se encuentran.
Llegaremos a un camino y tal y como indica la señal, seguiremos a la derecha. Esta pista pasará a ser hierba y cuando da una curva cerrada a la izquierda encontraremos una valla hilada y que debemos cruzar para continuar rectos. En tramos, el camino se hace más desdibujado y encontramos muchos helechos, tan sólo es cuestión de ir mirando el suelo y buscar las hierbas allanadas por el paso de la gente, encontramos en un plano abierto, a la derecha tenemos los restos de una cabaña abandonada, unos metros a la izquierda de la cabaña en un árbol que vemos a una señal de la ruta. Si seguimos la hierba chafada haremos una Z y no tiene pérdida.
Cuando lleguen a la señal del árbol haremos un cambio de valle yendo por encima del río Va La Pedrosa a contracorriente y por debajo de la CA-264 que la veremos más cuando vamos a corriente. Este tramo pasa por la zona de la Herreria siguiendo un estrecho sendero relleno de helechos. Evidentemente y cómo hacemos durante toda la ruta nos encantamos con el paisaje y con un grupo de cabras que campan tan tranquilas por las piedras de los acantilados que tenemos a nuestro lado. Continuamos bajando hasta llegar al cauce del río junto a lo que parece un mini puente de piedra. Lo cruzamos por un paso entre piedras.
Empieza una fuerte subida por medio de altos helechos que nos hacen perder la perspectiva del sendero, tan sólo es cuestión de mirar el suelo y apartar los helechos para poder pasar. Finalmente, llegaremos a una pista y como he dicho antes ahora vemos muy bien por dónde hemos ido y la carretera a la que hemos hecho referencia CA-264 carretera de Selaya.
Seguiremos un tramo por este camino hasta que encontraremos una bifurcación, seguimos a la derecha donde vemos una colina de grava, una vez que la hemos pasado, a pocos metros, a la derecha encontraremos un sendero, es fácil pasarlo, con una señal de la ruta Pasiega roto, lo he puesto en medio del sendero para que sea más fácil verlo.
Subimos por el sendero encontrando más cabañas Pasiegas y verdor infinita hasta que encontramos dos senderos, ponemos bien los indicadores y continuamos bajando por la izquierda viendo en el fondo del valle La Concha.
Un poco más abajo volvemos a cambiar de sendero, giramos a la izquierda y vamos bajando, tomamos un pequeño atajo y cruzamos el sendero que tenemos delante en perpendicular para continuar bajando todo suave girando a la derecha. En pocos metros enlazamos con otro sendero a la derecha. Iremos encontrando algunos indicadores de la ruta, mejor mirar los indicador y el GPS, pues desgraciadamente los gamberros abundan y muchos están cambiados o rotos.
Tomamos un sendero que baja a la izquierda, rótulo roto, hasta que llegaremos a un cruce, continuamos a la derecha (rótulos por tierra), cruzaremos una torrentera seca y pasaremos por un tramo bastante fangoso.
Llegaremos a un tramo y se acaba el sendero y encontramos en la izquierda una pista cementada delante de una valla hilada que no se puede abrir. A la izquierda de la misma hay bastante disimulado un pequeño sendero que lleva a cruzarla.
Continuamos por el camino hierbado para terminar en un cruce de pistas asfaltadas, giramos a la izquierda, todo como siempre verde y cabañas a raudales. Pasaremos junto a algunas cabañas, cerca de un cruce donde en el tronco de un roble encontramos la señal de la ruta y que da un giro de 90º a la izquierda para llegar a una pista que cruzaremos rectas por una pista que lleva a unas casas. Encontraremos señales de las Cabañas Pasiegas y un bebedero a la derecha que habla sobre el aprovechamiento del agua.
Continuamos por la pista y cuando la encontramos ante una valla de madera, continuamos por el sendero de la derecha pasando junto a más cabañas en bastante mal estado. Cuando nos encontramos un palo de madera cuadrado que señala el hayedo de Zamina giramos a la izquierda, tomamos este sendero, cruzamos una pista cementada y continuamos por el sendero, junto a una pista cementada por un muro de piedra seca lleno de musgo. Lo vamos siguiendo, paisaje y cabañas hasta que saldremos a la CA-643 por el Barranco de los Pontones.
Representa que iríamos por esta carretera fina a La Concha, donde terminaría la ruta, pero ya que el coche lo tenemos en San Roque continuamos por la carretera que por suerte no es demasiado transitada. Durante este trayecto haremos con paradas.
Primero, encontraremos un letrero y dos bancos junto a la carretera, donde encontraremos la parada de las almas.
Dentro del ámbito Pasiego era habitual que en los séquitos fúnebres hubieran unos puntos donde se paraba para rezar por el alma de los difuntos y en ese lugar parece haber uno. Cuando hicieron obras en carretera apareció en la carretera esta especie de cueva, donde la gente vio una cueva en forma de cruz. Es la que tenemos en la espalda en forma de cruz.
Continuamos por la carretera y encontraremos una casta blanca como si fuera la parada del bus y un letrero de la Vía ferrata de la Concha, en el otro lado del río vemos unas cuevas y cables en sus alrededores para acceder como ferrata. Continuamos por la carretera en total 3,16 Km hasta llegar a San Roque.
Waypoints
You can add a comment or review this trail
Comments