Sender Barranco del Infierno

Fuente Los Tres Chorros

Al sud de l'illa de Tenerife hi ha el municipi d'Adeje, un lloc ideal per fer tot tipus d'excursions i activitats a l'aire lliure. La ruta principal del Barranc de l'Infern comença a 350 m sobre la costa d'Adeje, en un lloc que constitueix un balcó natural, on obtindrem unes magnífiques vistes sobre el paisatge del sud de Tenerife. Al sud de l'illa de Tenerife hi ha el municipi d'Adeje, un lloc ideal per fer tot tipus d'excursions i activitats a l'aire lliure. La ruta principal del Barranc de l'Infern comença a 350 m sobre la costa d'Adeje, en un lloc que constitueix un balcó natural, on obtindrem unes magnífiques vistes sobre el paisatge del sud de Tenerife.

Barranc de l'Infern

Només entrar podem veure ja el que ens espera de la ruta seguim per un camí ben marcat i protegit a la muntanya i ara es pot disfrutar de les vistes de l'Oceà Atlàntic i poble d'Adeje i també del propi Barranc. La presència d'aigua va provocar que antigament aquesta zona estigués habitada pels guanxes, els nadius de l'illa de Tenerife. S'han trobat coves, gravats rupestres i la mòmia més antiga de l'illa (1.665 anys d'antiguitat), així com utensilis que actualment es poden observar si visites el Museu Arqueològic de Tenerife a Santa Cruz.

Lavandula canariensis

Lavandula canariensis o mato cingle, lavanda, romanet o herba cingle és una espècie de planta amb flors a la família Lamiaceae, nativa de les illes Canàries. Va ser descrita per primera vegada per Philip Miller el 1768.12 El material tipus que va analitzar Miller és el de la població de Tenerife, i per tant, es tracta com la subespècie típica. És la variant més comuna i estesa que es cultiva a Europa. Es distingeix més fàcilment per l'indument de pèls llargs i ramificats, que de vegades són més curts i gairebé estavellats. En alguns espècimens, l'indument és particularment dens, donant a les plantes un aspecte gris-verdós. L'indument glandular dels pèls de tiges curtes generalment no és tan evident en comparació amb altres subespècies. Les fulles són típicament bipinnatisectes amb lòbuls estretament espaiats. Varien en mida de 1.5 a 6 cm de llargada, en relació amb les condicions climàtiques predominants i l'aridesa de l'hàbitat. Floreix de desembre a abril (-juny) a la natura. Vessants rocosos secs, penya-segats i en àrees de cultiu abandonat des del nivell del mar fins a 600 (-900) m., a la zona de matoll xerofític. Al seu rang altitudinal superior arriba a la zona de transició que creix a les vores del bosc obert de Pinus canariensis. Illes Canàries, Tenerife. Es troba a la península d'Anaga al nord i és freqüent al llarg de la costa nord fins a la Vall de La Orotava i Icod. A la part sud de l'illa és més esporàdic.

Mirador de Adeje

El punt 2 sobre el plànol és aquest Mirador que està per sobre els 300 metres, en concret a 385. I tens vistes al poble d'Adeje. Adeje és un municipi canari, pertanyent a la província de Santa Cruz de Tenerife. Està situat a l'oest de l'illa de Tenerife. El municipi també ha estat denominat Adexe, a causa del fet que en castellà antic el fonema s'escrivia X. La principal activitat econòmica és el turisme, en la zona de Playa de las Américas particularment, on ha avançat molt en els últims anys, gràcies a un altre sector bastant desenvolupat, la construcció. És una de les zones visitades pels turistes per les seves platges i el seu clima. També es dediquen a l'agricultura de secà i són productors de raïm, cereals, tomàquets i plàtans. Adeje és un important nucli turístic tant de l'illa com a nivell nacional i internacional. Aquest municipi compta amb més de 50.000 habitants.

Mirador de Adeje

En un primer pla ens trobem Figa de Moro amb el seu fruit, així com Tabaibes.

Panoràmica

Bailadero de las Brujas

Ens trobem al 3r punt. A uns 392 metres sobre el nivell del mar. Hi ha un petit lloc per reposar, si cal, i encara podem veure vistes al poble, així com ens endinsem més en el propi Barranc motiu de la caminada.

La Curva

Punt 4 la curva segons plànol facilitat. Es troba entre El Bailadero de las Brujar, que hem deixat enrera i El Gran Mirador. Podem apreviar la vegetació on hi ha grups de Cardons.

Punt d’informació

Panoràmica

El Gran Mirador

Ens trobem al Punt 5, anomenat El Gran Mirador, a uns 426 metres d'altitud i continuem el camí estret vorejant muntanya i amb vistes al Barranc.

La Acequia Larga

Punt 6 La Acequia Larga. Es troba una séquia o canal que transporta les aigües de La cascada de forma canalitzada al llarg de varis quilòmetres.

Panoràmica

Podem veure en detall la construcció així com el manteniment de la mateixa.

Montaña Carrasco

Tenim vistes als punts més alts, en aquest cas a la Montaña Carrasco. S'hi arriba a partir d'un antic sender "guanche" i catalogat com a força difícil.

Mirador de La Cueva del Marqués

Ens trobem al punt 7 i a un altitud de 476 metres,.. les vistes són impressionants del barranc i ens apropem al punt 10 on és zona restringida i de perill per possible caiguda de pedres.

Panoràmica

Rierol

Es el punt 9, anomenat El Cauce. Es veu el corrent d'aigua així com l'erosió pròpia de la mateixa aigua.

Panell Informatiu

Sobre la vegetació i fauna que podem anar trobant.

Pit-roig o Petirrojo

El pit-roig europeu adult és de 12,5 a 14,0 cm de llarg i pesa entre 16 i 22 g, amb una envergadura de 20-22 cm. El mascle i la femella tenen un plomatge similar; un pit i una cara taronja (de color més fort que la subespècie britànica E. r. melophilus), revestida per un gris blavós als costats del coll i el pit. Les parts superiors són marronoses o de color oliva en les aus britàniques, i la panxa blanquinosa, mentre que les potes i els peus són marrons. El bec i els ulls són negres. Els joves són de color marró i blanc tacat, amb taques de taronja que van apareixent gradualment. Es força atrevit i s'apropa a les persones, sobretot a la recerca de menjar.

Punt d’informació

Ara ens trobem en el punt 10 anomenat "La Cogedera" on comença el tram cap a La cascada i on hi ha perill d'esllavissades i/o possibles caigudes de pedres.

Antiguo castaño

Es el numero 11 de l'itinerari, estem a prop d'arribar a La cascada. On trobem diversos castanyers, però n'hi ha algun, que trenca esquemes pels anys. És un arbre caducifoli, per això el trobem amb les fulles al terra i també tenim les pallofes de les castanyes.

Arbre

Panoràmica

Arbre

Panoràmica

Panoràmica

Sonchus Canariensis

Sonchus canariensis, és una mena de planta herbàcia pertanyent a la família de les asteràcies. És un endemisme de les Illes Canàries. Característiques Sonchus canariensis és un endemisme de les illes centrals, amb la ssp.canariensis a les dues illes i la ssp.orotavensis Boulos, només a Tenerife. Pertany al grup d'espècies arbustives, amb fulles disposades en una roseta terminal a les branques. Els capítols són amples, de fins a 1,5 cm de diàmetre, disposats en una inflorescència no atapeïda. Les fulles són pinnatisectes, amb lòbuls foliars estrets.

La Cascada

El punt 12 del recorregut i el moment més esperat ja que es tracta d'un salt d'aigua, tot i ser any de secada, en cau força amb un desnivell 15-20 metres.

Panoràmica

Panoràmica

Trencament de la Pedra

Semblant a la que vam pujar al Teide, on es troba la Rosa de Piedra (La Orotava). Per tant, es tracta d'un trencament pel refredament de lava, formació de basalt.

Falguera

Panoràmica

Auró

Els aurons (Acer) són un gènere de plantes angiospermes de la família de les sapindàcies (Sapindaceae). Son plantes natives d'Europa, Àsia, Amèrica del Nord i nord d'Àfrica. La major part d'espècies del gènere Acer són caducifolis de talla mitjana, si bé n'hi ha algunes de gran talla, i d'altres arbustives. Les fulles són oposades, i els fruits en forma de sàmara, normalment en parelles unides per la base. L'angle que formen les dues sàmares és característic de cada espècie. La fulla típica és palmada-lobada, amb cinc lòbuls, però hi ha excepcions, com ara Acer negundo, que té fulles compostes.

Castanyer

Marcetella Moquiniana

Marcetella moquiniana és una espècie de planta de la família de les Rosàcies. És un arbret o arbust que pot arribar a fer 4 m d'alçada, amb l'escorça rugosa i les fulles compostes amb 10 parells de folíols. És una rosàcia molt propera a les nostres Sanguisorba, gènere al qual pertany la pimpinella. Com passa amb tants altres gèneres endèmics de les Illes Canàries, estan emparentats amb plantes mediterrànies, però a les Canàries han desenvolupat un port arbori. Creix al domini del bosc termòfil. Té usos medicinals locals com a astringent. Marcetella és un gènere exclusiu de la macaronèsia: Marcetella moquiniana es troba a l'arxipèlag canari, mentre que Marcetella maderensis es troba a Madeira, i es tracta d'un clar exemple d'especiació per separació geogràfica. Marcetella moquiniana és una espècie que trobem a les illes de Gran Canària, Tenerife i La Gomera. El seu nom científic "Marcetella" està dedicat a Adeodat F. Marcet, monjo del Monestir de Montserrat, i amic del botànic suec Sventenius, autor d'aquest gènere.

Euphorbia canariensis o Cardon

Euphorbia canariensis, Cardón, Eufòrbia de les Illes Canàries o Hercules Club (en jardineria és una planta suculenta del gènere Euphorbia que creix en ambients àrids i humits en les zones de baixa altitud de les Illes Canàries d'on és un endemisme. Es troba a la franja litoral, des del nivell del mar fins a 1.100 metres. És un arbre de mida petita en forma de canelobre que fa fins a 3-4 m d'alt. Els troncs són carnosos quadrangulars o pentagonals similars a un cactus, essent tiges crasses, substituint les fulles per espines curtes que surten al llarg de la tija. Les flors són verd-vermelloses i apareixen a la part superior dels vèrtexs de les tiges.[4] Aquestes es ramifiquen d'una manera molt característica, atorgant a la planta un aspecte general de canelobre molt espectacular. Tant és així, que des del 1991 és símbol vegetal de Gran Canària. Resisteix fins -2 °C. El seu làtex conté diterpens que es consideren molt tòxics. Tant Euphorbia canariesis com Euphorbia balsamífera, són les dues úniques eufòrbies de caràcter arbustiu (d'un total de 12 espècies) comunes a totes les illes de l'arxipèlag canari, a diferència de les altres eufòrbies arbustives que s'han especialitat en illes concretes de l'arxipèlag.

Panoràmica

Aeonium canariense o Bejeque

El bejeque (Aeonium canariense) és una mena de planta pertanyent a la família Crassulaceae. Les tiges són molt curtes, erectes, gruixudes, que no ramifica (normalment) o amb molt poques branques que són horitzontals. Grans rosetes, aixafades, molt arrodonides al seu contorn, a causa del molt marcat solapament de les seves molt àmplies puntes de fulles, entre 15 i 30 (fins a 45) cm de diàmetre. Les fulles joves són deprimides i imbricades, tenen un color verd intens, finament glandular - pubescent, tant a la cara superior com a la inferior ia les vores, molt àmpliament espatulades, línies o pseudo-peciolades a la part més baixa transversalment el·líptica1a el seu terç superior, d'uns 10 a 15 cm de longitud i de 6 a 7 cm d'amplada a la part més superior, d'1,5 cm d'amplada a la part més baixa, no balsàmica. Tiges de flor de 4 a 6 dm d'alçada, gruixuts, glandular-pubescent, vestit amb petites fulles ovades sèssils. La inflorescència és com la d'altres Aeonium, d'entre 25 i 30 cm de llargada i entre 25 i 30 cm d'amplada, amb branques subpatents, dividint-se la meitat superior de 3 a 4 rams florífers. Poques bràctees, petites, partides, subsèssils. Calze glandular-pubescents, de 3 mm de longitud, dividides cap a la meitat del camí cap avall en segments lanceolats acutats. Pètals lanceolats, de 8 mm de longitud. Episèpals de 7 mm de llarg. Els ovaris penjolls igualant els rígids estils penjolls.

Tabaiba

A les illes creixen fins a vuit espècies reconegudes de tabaibes, sis de les quals són endèmiques de l'arxipèlag. Es caracteritzen per ser majoritàriament arbustos suculents ramificats que posseeixen abundant làtex en totes les seves parts. A aquest làtex, generalment tòxic, se'l denomina a les illes com a llet de tabaiba.

Panoràmica

Balo

Plocama pendula Aiton, és una espècie arbustiva que pertany a la família de les rubiàcies. Dins de Rubiaceae es diferencia per tractar-se d'un arbust amb fulles filiformes i penjants, amb les vores no espinoses. Els fruits són petites baies de color negre. P.pendula és un endemisme de les Canàries on es troba en totes les illes, llevat de Lanzarote. Segons ens informa el rètol és una espècie que amb les seves arrels busca l'aigua, tot i travessant terrenys tous o durs i fins i tot roques, com podeu veure en la fotografia de l'exemplar que es troba al sender.

Tabaiba

A les illes creixen fins a vuit espècies reconegudes de tabaibes, sis de les quals són endèmiques de l'arxipèlag. Es caracteritzen per ser majoritàriament arbustos suculents ramificats que posseeixen abundant làtex en totes les seves parts. A aquest làtex, generalment tòxic, se'l denomina a les illes com a llet de tabaiba.

Fuente Los Tres Chorros

Fuente Los Tres Chorros