Sender de Corbera a Sant Ponç

CAT
Comencem al pàrquing del Carrer dels Horts, a Corbera de Llobregat. Al costat de la parada del bus que hi ha davant del pàrquing, hi ha un camí que baixa i va al costat de la riera de Rafamans, seguim les indicacions als waypoints afegits fins arribar a l’Església de Sant Ponç. La tornada es per una pista que passa per la Cova Dispanya i després va al costat de la Riera de les planes i torna al mateix camí d´inici. Aquesta ruta s´ha de tenir en compte el dies de pluja o dies després, ja que pot haver força fang i camins pràcticament impracticables.


CAST
Empezamos en el parquing de la Calle dels Horts, en Corbera de Llobregat. Junto a la parada del bus que hay frente al parking, hay un camino que baja y va junto a la riera de Rafamans, seguimos las indicaciones a los waypoints añadidos hasta llegar a la Iglesia de Sant Ponç. La vuelta es por una pista que va junto a la Riera de las planes y regresa al mismo camino de inicio. Esta ruta debe tenerse en cuenta los días de lluvia o días después, ya que puede haber bastante barro y caminos prácticamente impracticables.

Informació de Patrimoni historic Corbera


L’església de Sant Ponç de Corbera es troba esmentada per primer cop el 1068. Poc després, el 1085, rep una deixa testamentària del bisbe de Barcelona Humbert de Cervelló, el que posa en evidència el lligam entre aquest llinatge i el lloc. Caldria contemplar la possibilitat que aquesta església fos una fundació de la casa dels Cervelló; començada per Alemany de Cervelló (germà del bisbe Humbert) amb la voluntat que esdevingués la seu del panteó familiar.

EL PRIORAT
El primer esment del priorat es troba en un document del 1096, on hi intervingué el prior Salomó de Sant Ponç. Possiblement havia estat fundat pocs anys abans. Gairebé des de la seva fundació hom té constància de la seva subjecció a Cluny, a través de Sant Pere de Casserres.

Torna a esmentar-se en 1235, quan el prior Riambau va acollir a Pere de Cornellà com a clergue. Sempre fou un cenobi molt petit, de fet els priors eren monjos de Casserres, on residien. Podia haver un parell de monjos a Sant Ponç, a més de clergues al servei de la població de les rodalies.
L'inici del segle XIV va portar una sèrie de desavinences amb el bisbat de Barcelona motivades per la negativa dels priors de Sant Ponç a facilitar les visites pastorals adduint que depenien de Casserres i en el fons, de Cluny. Aquest enfrontament va culminar el 1310 amb l’excomunicació del prior i del sacerdot de Sant Ponç, que es va perllongar fins el 1314, quan hom va permetre l’entrada al visitador.

La decadència es va agreujar a mitjan del segle XIV, possiblement lligada amb la de Sant Pere de Casserres. Va seguir una època de priors comendataris (hi ha constància d’això el 1550),alguns d’ells ni tan sols eren monjos.
A la segona meitat del segle XVI es va vincular als benedictins de Sant Pau del Camp, que possiblement es limitaven a cobrar les rendes de Sant Ponç. Va deixar de ser priorat, passant a parròquia depenent de Santa Maria de Corbera. També com a parròquia va perdre vitalitat i el lloc va quedar abandonat.

Els edificis
Les restes del priorat es limiten pràcticament a l’església de Sant Ponç, tot i que les construccions annexes podrien emmascarar restes de l’antic establiment monàstic. L’església és un magnífic exemplar, que arquitectònicament no s’adiu amb la escassa vitalitat de la comunitat que hi residia, potser les expectatives dels Corbera, suposats impulsors de l’edifici, eren més elevades de les que realment van arribar a atènyer.

Es tracta d’una construcció d’una única nau, amb volta de canó i arcs torals suportats per pilastres adossades. Té un transsepte amb tres absis semicirculars, el central amb tres nínxols semicirculars (no aparents a l’exterior) i tres finestres a la part superior. A l’encreuament de la nau i el creuer hi ha una cúpula semiesfèrica. La façana té una porta senzilla, sobre la qual hi ha una parella de finestres i més amunt una obertura geminada.

Exteriorment la cúpula és de planta quadrada, amb un campanar a sobre, al que hom accedeix per una escala externa. Els absis es troben adossats a un cos amb coberta de doble vessant.

És una construcció del segle XI i ha estat restaurada en diverses ocasions, entre el 1929 i 1992.