Sender de les Lagunas de Neila: la Negra, la Larga, la Brava y la dels Patos)

Llacunes de Neila
Alt la Campiña 2.049m
Parc Natural de les Llacunes Glaceres de Neila.
Comencem a l'aparcament de Penya Aguda i pugem al pic del mateix nom.
Busquem uns centenaris pins albars, a l'ombra de Penya Aguda.
Es tracta d'una ruta de muntanya on es combinen trams per bosc i pastures alpines.

1. Aquest sender té el seu inici a l'aparcament de les Lagunas de Neila, al peu de la Peña Aguda. Mitjançant un recorregut circular discorre al costat de la Laguna de la Cascada, per la senda dels Teixos, oferint espectaculars panoràmiques de les lagunas: Negra, Llarga, Brava i dels Patos, i de les serres de la Demanda i Urbión.
2. El sender discorre inicialment per un antic camí que envolta Peña Aguda. Poc després el camí finalitza i es continua per petites sendes de bestiar i per zones per les quals és molt fàcil caminar perquè es tracta d'espais oberts per prats amb poca presència de roques i amb arbres molt adults, sobretot pins roig (n'hem vist de monumentals).

3. Després d'aquest tram n'hi succeeix un altre per la pista forestal ample i comode que condueix fins a la Llacuna de la Cascada, on hi ha un refugi lliure de muntanya obert, amb una arquitectura original. Des d'aquí el sender avança per l'antic camí dels Teixos, poc visible al seu tram inicial, als voltants de la llacuna. És en aquesta zona on més diversitat d'espècies arbòries es pot observar. Trobem la Cova de los Potros, interessant el que explica el plafó informatiu en referent a un mossèn que hi va viure.

4. La ruta ascendeix fort per sender cada cop menys evident (però es pot seguir bé) es continua per una senda que condueix per la divisòria o cordal fins al Pic de la Llacuna. Des d'aquí l'itinerari segueix per un petit corriol en alçada que envolta el circ glacial de les llacunes de Neila.

5. Ens decidim a fer el Alto de Campiña i despres la Campiña, cim de 2.049m amb un vèrtex geodèsic.
A dalt a la Campiña excel·lents vistes de la Serra de Neila i el Sistema Ibèric, i de l'erosió glacera que ha originat les lagunes de Neila.

6. Baixem seguint rastres de camí, poc evidents en algun tram, cap a la Llacuna Brava, amb un refugi lliure del mateix nom. Seguim per un camí molt mes còmode fins la Llacuna dels Patos i arribem en pocs minuts a l'aparcament.

7. Després de deixar les motxilles al cotxe ens decidim anar a fer una passejada d'uns 40 min per anar (ja sense motxilles) més lleugers, a veure d'aprop les 2 lagunas que hem vist des de dalt a 2.000 metres d'altitud: la Laguna Larga i la Laguna Negra.

_________

Descripció i una mica de...
geologia ...
Llacuna Llarga

Situada a la base de l'imponent circ glaciar que s'obre a la cara nord-est del pic Campiña (2049 m), la llacuna Llarga és una de les masses lacustres situades a més altitud i de més extensió del Parc Natural de les Llacunes Glaceres de Neila.

Originada com a conseqüència de l'erosió glacial durant la glaciació Würm, la llacuna Llarga de Neila ocupa una àmplia cubeta de forma ovalada, tancada per ressalts del terreny que constitueixen restes d'antigues morrenes. Encara que el seu aspecte va poder ser molt semblant a l'actual durant mil·lennis, la llacuna que veiem avui dia té un origen més recent, que es remunta als anys 70 del segle XX, quan es va construir un dic aprofitant el tancament morrènic de la cubeta per afavorir el recreixement de les aigües amb vista a la pràctica de la pesca esportiva. En aquell moment, la depressió glacial es trobava en un avançat estat de rebliment i apareixia coberta per una massa turbosa, que només mantenia una làmina d'aigua contínua durant uns mesos a l'any.


Una comunitat de gran interès botànic

L'estructura vertical de la torbera consta d'una capa basal inert de torba fòssil, sobre la qual se situa en transició una capa de torba activa (en descomposició). Per sobre apareix el mantell vegetal viu, que ocupa la capa més externa i visible. L'estudi d'aquesta coberta vegetal ha permès detectar onze espècies de briòfits (una hepàtica i deu tipus de molsa), entre els quals Sphagnum majus norvegicum constitueix un dels elements més característics de la torbera. Així mateix, s'han trobat diverses espècies de fongs i un interessant encara que reduït conjunt de plantes vasculars. Entre aquestes últimes destaquen Carex limosa i Drosera longifolia per estar incloses a la Llista Vermella de la Flora Vascular Espanyola. Lluny de ser uniforme, la composició florística varia substancialment.

La topista flotant de Neila

Segellar el canal de drenatge de la galleda de glaceres, les aigües del desglaç i l'escorrent de la superfície van donar lloc a la massa d'aigua de diverses hectàrees de superfície que coneixem com una llarga llacuna. En aquest moment, la inundació del cuvet va fer un dels jugadors que es van desenvolupar al vaixell glacera desvinculats del seu substrat i es va convertir en una illa flotant, donant lloc a un dels tendres més únics no només a Castella i Lleó, sinó de tot Península Ibèrica. Aquesta torba es col·loca al costat oest de la llacuna. Està format per capes de torba en un altre grau de desenvolupament, amb un gruix que varia entre 20 cm i 1 m, sent completament estable en moltes àrees, fins al punt de suportar fàcilment el pes d'una persona o bestiar.

Entre les zones més deprimides de la torba, on les espècies de sòls àcids i inundats com a potencial de la trifoliade i potentilla mesyanthes, mentre que les zones més assajades i exposades són colonitzades per diferents espècies dels gèneres Carexy Drosera.