Sender de Vilada PR C-147

Creu de Roset-Font de l’Arç-Castell de Roset-carretera de la Nou-Molí del Cavaller

Circular de contrast, amb una primera part per paratges bellíssims i una segona de tràmit on l’únic al·licient el trobarem en recórrer per les magnífiques pinedes de la zona. Es pot escurçar molt retornant pel Camí Ral de Vilada a la Nou, seguint el GR 241, des del peu de la Gotzera al Pla de les Collades, estalviant-nos la monotonia de la segona part.
Tot l’itinerari és ben senyalitzat, amb senyalització vertical a les principals cruïlles i de continuïtat (senyals grocs i blancs de PR) i els camins són ben fressats. A la segona part però, coincideixen força camins, pistes i fins i tot trams de carretera. Tot i la bona senyalització i que estan ben representats al mapa, cal anar amb l’ull viu per estalviar-nos alguna marrada.

Accés
Partim de l’aparcament de la plaça dels Gronxadors de Vilada, al costat mateix de la C-26. A mà dreta venint des de Berga.

Vilada (730m)
Seguint les indicacions al castell de Roset, creuem la carretera, enfilem unes escales i pugem fins a l’església de Sant Joan. Continuem per sota el cementiri i sortim del poble pel costat del dipòsit d’aigües on, poc més amunt, s’acaba el paviment. Seguim recte (N) per la pista rebutjant els ramals a mà dreta. Hi ha senyals del PR C-147 (Sender de Vilada).

Pla de les Collades (806m)
Bifurcació senyalitzada. Per l’esquerra surt el Camí Ral de Vilada a la Nou i pel que discorre el GR 241. Deixem la pista i seguim recte per un ample camí en direcció al Castell de Roset (NW). Sortim a una intersecció de pistes on continuem recte per la del mig. Després d’uns cinquanta metres la deixem per un camí a mà dreta, ben indicat pels senyals del PR. El camí s’eixampla abans de la Creu de Roset.

Creu de Roset (903m)
Lloc o fita referent del poble on hi ha una creu de ferro i un pedró amb registre de visites. Antigament s’hi celebrava un aplec després de Pasqua. Continuem (N) per la pista que hi arriba on podem contemplar algun bon exemplar de boix grèvol. Quan fa un revol a l’esquerra per baixar a la casa de Roset, continuem recte.

Collada de Roset (904m)
Bifurcació de camins. Uns rètols en un pi ens indiquen que el de la dreta, per on retornarem, mena al Sobrepuny i el de l’esquerra al Castell de Roset. Anem a l’esquerra (NW), creuem una pista on trobem més indicacions i continuem per un ample camí (W) fins a un dipòsit.

Camí de l’Aigua (926m)
Hi ha un dipòsit i una font d’aixeta. El 1927 es va canalitzar l’aigua de la Font de l’Arç per, juntament amb la de les Fontanelles, abastir el poble. Aquí comença un bonic i planer camí a trams enlairat sobre contraforts de pedra seca i altres guanyat a la roca, com a la Mina de l’Aigua, foradada per travessar l’esperó rocallós. El camí ens mena a la font.

Font de l’Arç (965m)
Es nodreix de les torrenteres que s’escolen del Serrat de Picamill i el Sobrepuny. Tot i els seus tres brolladors, no sempre raja. El cabal és canalitzat i solament en èpoques de pluges sobreïx per la font. El nom li deu venir dels nombrosos exemplars de d’aurons i blades que hem pogut anar trobant pel camí.
Continuem (S) i, després d’una curta pujada, atenyem el Pla del Castell.

Pla del Castell de Roset (982m)
Situat en una ampla collada ocupada per una espessa pineda. Hi ha senyalització vertical. A pocs metres hi ha les ruïnes de la casa del Castell de Roset, una masoveria del segle XVIII.
A l’esquerra s’enfila el camí al castell que en algun tram encara conserva l’empedrat. Una obertura a la roca dóna accés a les ruïnes del castell.

Castell de Roset (1023m)
Ruïnes notables d'un veritable castell roquer on resten construccions d'uns 20 m de llarg per 7 d'ample i uns 6 d'alt. De planta irregular degut segurament a successives ampliacions que va caldre adaptar a la forma del penyal.
El lloc de Roset «Valle Roseto» és esmentat des de primeries del segle X, associat a Vilada «Villa Lata» o «Villa Lada» i també «Vila Lada».Però no es referia als llocs que encara conserven aquest topònim actualment sinó a la conca del Merdançol, aproximadament des del terme de Borredà a la Baells. És el 1026 quan s'esmenta pròpiament el castell en un document on apareix un tal Sunifred com a senyor del mateix.
Es tracta d’un castell termenat, això és: amb jurisdicció sobre un terme. En el decurs dels anys la titularitat canvià de mans diverses vegades. En foren amos famílies prou significades com els Berga, Portella, Fenollet, Pinós, Meca-Caçador, i Boatella, entre altres. En algun període també havia pertangut a la corona.
Retornem al Pla del Castell i baixem per una pista que abandonem aviat, després d’una font, pel bonic camí de les Lleixes de Viladomat que surt a mà dreta. Al peu de la Roca de la Gotzera sortim sobre el Camí Ral de Vilada a la Nou i el GR 241.

Camí Ral de Vilada a la Nou (910m)
Flaquejant al peu de la Roca de la Gotzera anem a creuar la carretera de Vilada a la Nou per fer drecera. La retrobem més avall i la seguim fins prop del Molí de la Sala on la deixem per una pista a mà esquerra. Anem a passar pel mas de la Sala i prop del de Bertrana fins a sortir a la C-26 que seguim uns metres per baixar al Molí del Cavaller.

Molí del Cavaller (630m)
Les aigües del pantà han engolit una bella raconada del riu Mergançol on hi havia un dels diversos molins fariners de Vilada i el pont del camí de les Canals de Sant Miquel per accedir a la ermita homònima encimbellada a la Serra de Picancel.
El molí fariner del Cavaller és una construcció del segle XVII o començaments del XVIII que es troba totalment derruïda degut a l'abandonament —des de la dècada de 1940— i al fet que les aigües de l'embassament de la Baells el van negar en part.
Les Canals de Sant Miquel eren un dels punts de pas dels resistents maquis que dalt de la serra, a la Covil, hi tenien un dels seus refugis. A la segona meitat de la dècada dels 40 els moliners feien algunes accions de suport i proveïment dels maquis que hi passaven. (1).
Durant anys hi va funcionar una casa de colònies. Actualment hi ha una àrea recreativa i un restaurant.
Retornem a Vilada pels Camps de Vila-rasa.
(1) «Diccionari biogràfic del moviment obrer als països catalans». Mª Teresa Martínez de Sas. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000.

Àlbum d'imatges a: https://flic.kr/s/aHsmuqfdnm