Sender del riu Calders
near Calders, Catalunya (España)
Viewed 596 times, downloaded 7 times
Trail photos
Itinerary description
Calders-Alzina de l’Erola-Cova o Balma del Cargolaire-Castell de Calders-Poua de Glaç-Sant Andreu-Forat Micó-Rubió-Canal de Viladecavalls-Molí del Blanquer-Necròpolis de Pertegàs-Colònia Jorba Casa del Director-Sant Pere de Viladecavalls-Pla de la Deu-Plans de les Tàpies-Font de les Tàpies-Serra de Can Vila-Calders
Ruta circular, sense massa desnivells, on el temps i la història han modelat el seu paisatge.
Església de Sant Vicenç de Calders
Datada el segle X, fou renovada al segle XV. Té algun element romànic i altres detalls a l'interior curiosos d'observar. L'ampliació important es va fer al segle XVII.
Cova o Balma del Cargolaire
És un lloc arrecerat, una balma des d'on es veu una magnífica vista del meandre del riu i del Castell de Calders.
Té una història molt maca:
“Com que forma un abric natural, la cova va ser aprofitada per en Miquel, un home de les terres de l’Ebre, arribat a Calders cap allà els anys quaranta, un cop acabada la guerra. S’hi va construir una barraqueta, amb argila, rajols, pedres i altres materials en desús. L’espai era força confortable: cuina, rebost, dormitori… Tot s’ho va arreglar a la seva manera.
En Miquel va ser un personatge que va deixar bons sentiments entre els calderins que el van conèixer. Tant, que entre totes les persones amb qui hem parlat, no n’hem trovat ni una que ens digués coses dolentes. Era baixet, moreno i de poques paraules; més aviat sorrut, però molt treballador. Anava vestit de bosquetà; camisa ratllada, faixa negra, boina al cap i pantalons de vellut sargits i apedaçats. Encara que era pobre, no era un indigent. Anava força net – dins del que podia; molts l’havien vist rentar-se la roba al riu i possant-la al sol. Solia fumar caliquenyos.
Els dies que plovia se’l podía veure al vespre amb un llum de carbur i un sac per recollir cargols. Quan en tenia una bona pila, els rentava i els venia al mercat de Tona o a les botigues que els volguessin comprar. Era una manera de guanyar-se la vida. També menava el horts d’alguns veïns, o feia feinetes com esporgar, tallar herba o coses per l’estil. Amb els pocs mitjans que tenia per viure diuem que encara podía estalviar una mica!
De la seva vida abans d’arribar a Calders, ningú no en va saber cap detall. Ni de les causes que van fer que se n’anés tan lluny de la seva terra.
Al capdavall, quan va emmalatir, el poble va respondre com es faria per un familiar. Molts van ser els que van acudir a donar-li sang, li van deixar tot el que van poder, el van anar a visitar…Finalment va morir-con tothom, però una mica jove-, sense donar cap missatge per ningú en especial, llevat del que va deixar per a tot el poble de Calders; la humanitat, que va saber despertar en la gent, l’ofici –el de cargolaire-, que amb ell es perdé una mica més del tot, el nom d’un lloc que passarà, per sempre més, a dir-se “La cova del cargolaire”.
De vegades, les grans persones són aquelles que viuen la seva vida donant-ne testimoni i fan la feina el millor que saben.La seva va ser una manera de viure diferent i la gent de Calders la va saber entendre i valorar perquè era digna i honesta.
Ara, “La cova del cargolaire”, ja és un lloc conegut. S’hi pot veure la mateixa vista del Castell i meandre del riu. Davant mateix de la balma hi ha un replà del petit hortet que ell cultivava. I els diez de pluja, quan es fa fosc, algunes vegades es veu una llum-no sabem si de carbur- d’algú que busca cargols per vendre.
(Llegenda escrita per alumnes de l’escola Anton Busquets i Busquets de Calders)
Castell de Calders
A poc més de dos quilòmetres de Calders, a l'altra banda del profund tall del riu, les restes del Castell senyoregen boscos, camps i vinyes. No és només per l'evocadora presència d'aquestes ruïnes que cal pujar al turó, sinó per la vista que s'hi observa.
Poua de glaç
Es tracta d'una construcció de l'any 1723. S'utilitzava per a la fabricació de glaç per a la posterior comercialització. Va funcionar fins a finals del segle XIX.
Sant Andreu
Ruïnes del conjunt format per l'església i la rectoria de Sant Andreu.
Forat Micó
És un túnel excavat a la cinglera format per un conjunt de roques erosionades per l’acció de l’aigua que regalimava per les parets i dipositant, petites restes de carbonat càlcic. Situat per sobre del riu Calders a l'alçada del Canal de Viladecavalls.
Canal de Viladecavalls
Canal que capta l'aigua per a la central elèctrica Jorba. Es tracta d'una obra d'enginyeria impressionant, d'uns tres metres de fondària per dos d'amplada, recorre més de cinc quilòmetres per un terreny boscós i difícil, mitjançant trinxeres excavades a la roca, sifons i diversos túnels.
Molí del Blanquer
Indret tranquil, situat a tocar del riu Calders. El conjunt del lloc és format pel mas, el molí (amb la bassa i el canal), una tina i diferents clots excavats a la roca del riu. Amb activitats des del 1126, esdevé el lloc documentat de producció preindustrial adobera més antic de Catalunya. El molí conserva un portal d’accés amb llinda datada al segle XVIII i moles.
Necròpolis de Pertegàs
La necròpolis de Pertegàs està siutada al capdamunt d'una cresta que davalla pel vessant nord del Serrat del Vintró, sobre la riera de Calders i a uns 100 m. al sud-est del mas enrunat de Pertegàs.
Colònia Jorba
La fàbrica es va començar a construir l'any 1892 a la parròquia de Viladecavalls, i ben aviat es va convertir en una autèntica colònia. Actualment s'hi ubiquen diferents tallers i habitatges.
Església nova de Sant Pere de Viladecavalls
Església d'estil neoclàssic edificada el 1944 per suplir l'antiga església que, tot i ser documentada des de l'època medieval, era construïda bàsicament, al segle XVIII.
Font de les Tàpies
Calders també compta amb indrets naturals acollidors i singulars. Una de les més emblemàtiques és la Font de les Tàpies, situada en una fondalada de gran bellesa natural dibuixada pel torrent de les Tàpies, amb la vegetació típica de ribera. Es tracta d'un saltant d'aigua d'uns 30 metres de desnivell que es precipita sobre un gorg. La font està situada al costat del salt.
Fonts d’informació:
Consorci del Moianès
Planels informatius del Sender del riu Calders
Ruta circular, sense massa desnivells, on el temps i la història han modelat el seu paisatge.
Església de Sant Vicenç de Calders
Datada el segle X, fou renovada al segle XV. Té algun element romànic i altres detalls a l'interior curiosos d'observar. L'ampliació important es va fer al segle XVII.
Cova o Balma del Cargolaire
És un lloc arrecerat, una balma des d'on es veu una magnífica vista del meandre del riu i del Castell de Calders.
Té una història molt maca:
“Com que forma un abric natural, la cova va ser aprofitada per en Miquel, un home de les terres de l’Ebre, arribat a Calders cap allà els anys quaranta, un cop acabada la guerra. S’hi va construir una barraqueta, amb argila, rajols, pedres i altres materials en desús. L’espai era força confortable: cuina, rebost, dormitori… Tot s’ho va arreglar a la seva manera.
En Miquel va ser un personatge que va deixar bons sentiments entre els calderins que el van conèixer. Tant, que entre totes les persones amb qui hem parlat, no n’hem trovat ni una que ens digués coses dolentes. Era baixet, moreno i de poques paraules; més aviat sorrut, però molt treballador. Anava vestit de bosquetà; camisa ratllada, faixa negra, boina al cap i pantalons de vellut sargits i apedaçats. Encara que era pobre, no era un indigent. Anava força net – dins del que podia; molts l’havien vist rentar-se la roba al riu i possant-la al sol. Solia fumar caliquenyos.
Els dies que plovia se’l podía veure al vespre amb un llum de carbur i un sac per recollir cargols. Quan en tenia una bona pila, els rentava i els venia al mercat de Tona o a les botigues que els volguessin comprar. Era una manera de guanyar-se la vida. També menava el horts d’alguns veïns, o feia feinetes com esporgar, tallar herba o coses per l’estil. Amb els pocs mitjans que tenia per viure diuem que encara podía estalviar una mica!
De la seva vida abans d’arribar a Calders, ningú no en va saber cap detall. Ni de les causes que van fer que se n’anés tan lluny de la seva terra.
Al capdavall, quan va emmalatir, el poble va respondre com es faria per un familiar. Molts van ser els que van acudir a donar-li sang, li van deixar tot el que van poder, el van anar a visitar…Finalment va morir-con tothom, però una mica jove-, sense donar cap missatge per ningú en especial, llevat del que va deixar per a tot el poble de Calders; la humanitat, que va saber despertar en la gent, l’ofici –el de cargolaire-, que amb ell es perdé una mica més del tot, el nom d’un lloc que passarà, per sempre més, a dir-se “La cova del cargolaire”.
De vegades, les grans persones són aquelles que viuen la seva vida donant-ne testimoni i fan la feina el millor que saben.La seva va ser una manera de viure diferent i la gent de Calders la va saber entendre i valorar perquè era digna i honesta.
Ara, “La cova del cargolaire”, ja és un lloc conegut. S’hi pot veure la mateixa vista del Castell i meandre del riu. Davant mateix de la balma hi ha un replà del petit hortet que ell cultivava. I els diez de pluja, quan es fa fosc, algunes vegades es veu una llum-no sabem si de carbur- d’algú que busca cargols per vendre.
(Llegenda escrita per alumnes de l’escola Anton Busquets i Busquets de Calders)
Castell de Calders
A poc més de dos quilòmetres de Calders, a l'altra banda del profund tall del riu, les restes del Castell senyoregen boscos, camps i vinyes. No és només per l'evocadora presència d'aquestes ruïnes que cal pujar al turó, sinó per la vista que s'hi observa.
Poua de glaç
Es tracta d'una construcció de l'any 1723. S'utilitzava per a la fabricació de glaç per a la posterior comercialització. Va funcionar fins a finals del segle XIX.
Sant Andreu
Ruïnes del conjunt format per l'església i la rectoria de Sant Andreu.
Forat Micó
És un túnel excavat a la cinglera format per un conjunt de roques erosionades per l’acció de l’aigua que regalimava per les parets i dipositant, petites restes de carbonat càlcic. Situat per sobre del riu Calders a l'alçada del Canal de Viladecavalls.
Canal de Viladecavalls
Canal que capta l'aigua per a la central elèctrica Jorba. Es tracta d'una obra d'enginyeria impressionant, d'uns tres metres de fondària per dos d'amplada, recorre més de cinc quilòmetres per un terreny boscós i difícil, mitjançant trinxeres excavades a la roca, sifons i diversos túnels.
Molí del Blanquer
Indret tranquil, situat a tocar del riu Calders. El conjunt del lloc és format pel mas, el molí (amb la bassa i el canal), una tina i diferents clots excavats a la roca del riu. Amb activitats des del 1126, esdevé el lloc documentat de producció preindustrial adobera més antic de Catalunya. El molí conserva un portal d’accés amb llinda datada al segle XVIII i moles.
Necròpolis de Pertegàs
La necròpolis de Pertegàs està siutada al capdamunt d'una cresta que davalla pel vessant nord del Serrat del Vintró, sobre la riera de Calders i a uns 100 m. al sud-est del mas enrunat de Pertegàs.
Colònia Jorba
La fàbrica es va començar a construir l'any 1892 a la parròquia de Viladecavalls, i ben aviat es va convertir en una autèntica colònia. Actualment s'hi ubiquen diferents tallers i habitatges.
Església nova de Sant Pere de Viladecavalls
Església d'estil neoclàssic edificada el 1944 per suplir l'antiga església que, tot i ser documentada des de l'època medieval, era construïda bàsicament, al segle XVIII.
Font de les Tàpies
Calders també compta amb indrets naturals acollidors i singulars. Una de les més emblemàtiques és la Font de les Tàpies, situada en una fondalada de gran bellesa natural dibuixada pel torrent de les Tàpies, amb la vegetació típica de ribera. Es tracta d'un saltant d'aigua d'uns 30 metres de desnivell que es precipita sobre un gorg. La font està situada al costat del salt.
Fonts d’informació:
Consorci del Moianès
Planels informatius del Sender del riu Calders
Waypoints
Waypoint
1,479 ft
Pou de glaç de Calders
Waypoint
1,414 ft
Sant Andreu
Waypoint
1,368 ft
Forat de Mico
Waypoint
1,421 ft
Masia
Waypoint
1,352 ft
Canal de la Central electrica de Viladecavalls
Waypoint
1,240 ft
Moli del Blanquer
Waypoint
1,476 ft
Tombes del Pertagas
Waypoint
1,120 ft
La Colònia
Waypoint
1,156 ft
San Pere de Viladecavalls
Waypoint
1,204 ft
Font de les Tàpies
You can add a comment or review this trail
Comments