Senderisme a la Serra de Collserola (Tibidabo i Sant Pere Màrtir)

Ruta atípica perquè no havíem anat mai a caminar per la zona de Barcelona. És una ruta senzilla, de molt bon fer, però l'hem valorada com a "moderada" pels més de 20 km que s'han de caminar.

La ruta comença als aparcaments que hi ha a la Plaça de la Mireia d'Esplugues de Llobregat (al costat del Club de Tenis Pedralbes).

De la plaça puja paral·lela al club de tenis fins que es troba un camí que baixa a l'esquerra i que va a la font del Ferro. A partir d'aquí es van seguint tot un seguit de corriols (sense gps no es pot fer) que passen per sobre de can Baró, travessen el torrent de la font del Rector, transiten per sota la casa pairal de can Cuiàs fins a travessar la carretera (si no es porta gps cal seguir els senyals blanc-i-grocs del PR-C 164.

Es travessa la carretera (Camí de Vallvidrera a Sant Just Desvern) i se segueix per l'únic corriol que hi ha (és la continuació del PR-C 164).

Cal seguir aquest recorregut fins que en una cruïlla de camins un senyal indica Turó Rodó. S'ha d'anar en direcció a aquest turó, és el PR-C 165. Cal seguir-lo fins poc abans de la pujada final al Puig Rodó, a prop del Turó de la Coscollera (360 m). En aquest punt s'agafa la drecera que baixa per l'esquerra amb molt bones vistes del sud de Barcelona i del Baix Llobregat. Al final de la drecera s'interseccionen els dos PR-C que es van seguint i per pista, sense pèrdua, cal seguir-los fins a la Penya del Moro (277 m), una bonica talaia del Baix Llobregat amb la sorpresa d'un Poblat Ibèric.

Ara cal desfer un tros de camí, fins al coll d'en Solanes on hi ha la bifurcació. Si se segueix per la dreta es torna per on s'ha vingut. Aquesta caminada se'n va avall per l'esquerra, per una pista-corriol.

Al final hi ha una pujada molt dreta que cal superar i per pista es va avançant, ara pujant, ara baixant, agafant sempre els camins de l'esquerra.

Quan al camí baixa, es troba un revolt d'esquerres molt tancat. Cal anar molt en compte perquè uns metres després d'aquest revolt hi ha una fita de molt mal veure i una drecera gairebé imperceptible. És la que s'ha d'agafar i pujar-la per una boscúria de brucs, alzines i roures excelsa. Aquesta drecera acaba en una pista, és el PR-C 165.

A partir d'ara no cal abandonar-lo fins que s'arriba a la carretera asfaltada; és la Carretera Veïnal de Molins de Rei a Vallvidrera. Es travessa i de seguida s'aprecia el sender de pujada.

Es puja primer i després d'uns quants senders (cal gps) s'agafa un que baixa fins a un torrent: el Sot de la Cua del Bacallà.Es travessa el torrent i es gira, de cop, a l'esquerra fins a trobar una línia de llum que cal ascendir. És un tram dret però breu.

Al capdamunt hi passa el GR 96 que cal seguir en direcció oest, cap a l'esquerra, fins al primer trencall. Aquí cal baixar per la dreta i seguir pista primer i carretera després fins a Vallvidrera. Es travessa Vallvidrera i se surt pel Camí del Salze on hi ha la Vil·la Joana. Se segueix pel Camí del Salze fins al CEIP Els Xiprers on es torna a entrar al bosc i entre senders i pistes s'arriba al Tibidabo. En aquest tram és especialment imprescindible el gps i les ganes de gaudir del cim del Barcelonès.

S'arriba al Tibidabo, es gaudeix de les vistes i sobretot del temple sagrat, l'espectacular Temple Expiatori del Sagrat Cor. Rere la plaça del "primer pis" hi ha l'ermita antiga o primitiva i al costat la placa que recorda que el Tibidabo és el sostre comarcal del Barcelonès.

Les vistes són extraordinàries d'una Barcelona mediterrània i enjogassada. Es baixa del Tibidabo, es passa pel Turó del Mont i la Torre de Collserola i es travessa Vallvidrera per la ciutat. És la part més avorrida del recorregut.

Es travessa Vallvidrera pel Carrer de les Alberes i pel Carrer del Mont d'Orsà fins a travessar la BV-1468 (Carretera Veïnal de Molins de Rei a Vallvidrera).

Un cop travessada la carretera, cal seguir una pista que porta fins a Santa Maria de Collserola, que no és cap edifici religiós; és una mena d'obelisc.

Sense cap altra complicació, se segueix la pista principal que acaba a les restes de l'ermita de Sant Pere Màrtir al Puig d'Ossa. Des d'aquest cim es pot veure la Barcelona més septentrional i el Maresme més barceloní.

El camí continua fins a la Zona de les bateries antiaèries, restes de la Guerra Civil, i baixa directe per una drecera que de tant en tant travessa la pista asfaltada.

Acabada la drecera s'agafa la Carretera de les Aigües (una pista de terra que ve d'enllà del Tibidabo) que porta els senderistes fins a la Plaça de la Mireia, passant per la font de la Mandra i concloent la caminada.

És una ruta atípica perquè no és de muntanya com entenem una muntanya; però també té el seu atractiu perquè es pot gaudir a vista d'au de la nostra capital magnífica i els seus voltants.

Els Senyderistes iLusos esperem que algun dia la pugueu gaudir com vam fer nosaltres, si res més no, per fer cames perquè són més de vint quilòmetres que vam molt bé per entrenar.

AMUNT QUE FA BAIXADA!!!