SENDERS DEL 1714 - 2ª temporada (2016-2017) - 3ª Etapa: Vallmanya de Pinós - Cardona

En el marc de la commemoració del Tricentenari del desenllaç de la Guerra de Successió a Catalunya, la Vocalia de Senders inicià el projecte d’excursionisme per a les temporades de senders 2015-2016 i 2016-2017, basat en la Ruta dels Senders del 1714, impulsada per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), amb el suport de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d'un recorregut pels escenaris més destacables de la Guerra de Successió (1702-1714) que suposà la fi de l'estat català, de les seves institucions i les seves llibertats; llocs emblemàtics carregats d'un gran simbolisme, que tenen un excepcional interès patrimonial i paisatgístic, i que ofereixen una variada oferta cultural i d’oci al seu voltant. L'objectiu d'aquesta ruta és relligar-los en un sol itinerari, aprofitant la xarxa oficial de senders homologats que ja existeix a Catalunya, i amb el propòsit de posar en valor, una vegada més, l’excursionisme i el coneixement del país.

La segona temporada (2016-2017) també està dividida en 11 etapes i solca la banda més occidental de l’itinerari, i segurament la part més desconeguda, entre les poblacions de Jorba i Gósol. Com veieu, Gósol és el punt de referència on es trobaran els dos itineraris al final de cada recorregut. En aquesta segona temporada, travessarem les comarques de l'Anoia, el Bages, el Solsonès, l'Alt Urgell i el Berguedà. A grans trets, recorrerem pobles com Els Prats de Rei, visitant la Torre de la Manresana, que va ser l’observatori d’una important batalla l’any 1711; travessant la serra de Castelltallat, pujarem cap a Cardona, visitant també el seu imponent castell, que va ser el darrer fortí austriacista a capitular durant la Guerra de Successió. Seguirem ascendint cap a Solsona i Sant Llorenç de Morunys. Travessarem el Segre per Organyà, per ascendir tot seguit la serra de Prada i tornar a davallar a Noves de Segre i La Seu d'Urgell, on visitarem la Torre Solsona, a la fortificació de Castellciutat, un lloc d’importància estratègica pel seu domini visual sobre les valls del Segre i del Valira, la principal defensa pirinenca durant la Guerra de Successió. L’últim tram de la ruta ens menerà des de La Seu d’Urgell a Fórnols del Cadí i Gósol.

3ª etapa: Vallmanya de Pinós - Cardona
Dificultat: * (18,920 kms)
Desnivells acumulats aproximats: (+ 421 m) (- 470)

Tercera etapa dels Senders del 1714 (2ª temporada) que ens durà des del llogaret de Vallmanya de Pinós, al Baix Solsonès, fins a la gran població de Cardona, a la banda nord de la comarca del Bages. Som gairebé al Centre Geogràfic de Catalunya, al peu de la serra de Pinós. L'itinerari, esquitxat de masies, ens portarà en primer terme a Matamargó, sota les restes de l'antic castell de Matamargó, una de les cinc entitats de població del municipi de Pinós, constituït per masos, tot seguint gran part de l'anomenat Camí de la frontera, antic camí que envoltava els territoris de l'antiga marca o frontera andalusina, a la confluència entre les comarques del Bages, Solsonès, Segarra i Anoia. Per la Creu de les Llaceres entrarem a la comarca del Bages. Recorrerem alguns petits santuaris en el nostre camí cap a Cardona, com l'ermita de la Mare de Déu dels Dolors, a la Lloreda, o la Mare de Déu de Lorda, a cal Courer. Arribats a la Colònia dels Arquers entrarem a la gran ciutat, Cardona, que ens reserva l'última i més important visita de la jornada: el castell de Cardona. De totes les fortaleses catalanes construïdes o reformades per a la guerra moderna a la fi del segle XVII –Castellciutat, Roses, Hostalric, Tortosa,… –, només Cardona va ser present en tots els episodis de la Guerra de Successió, i mai no va poder ser expugnada. La ciutat del Bages va ser l'últim baluard de Catalunya davant les forces borbòniques i vol que se'ls reconegui aquest paper aprofitant la commemoració dels 300 anys de 1714. La nostra visita al castell serà el punt fort, gaudint a la vegada d'un domini visual privilegiat sobre la conca fluvial del riu Cardener i la sal que aflora a Cardona.

Vallmanya (579 m); sortim en direcció nord per una pista en suau descens en direcció al Barranc de Vallmanya. El travessem i tornem a remuntar la pista; passem pel Pla del Cisteller (592 m) i seguim el Camí de Cererols; a les Figueres creuem un rierol i continuem en direcció nord. Passat El Pinyoner, trobem la font de la Canaleta, punt on trobem una petita bassa d'aigua a la dreta del camí (587 m). Seguim planejant per la pista i deixem el mas de Cererols a mà esquerra, amb la seva ermita de Sant Celoni i Santa Magdalena (655 m). Creuem la Rasa de Cererols i girem sobtadament a la dreta, tot descendint suaument sota les Guinarderes. Més endavant, arribem a la Creu de Sabaters, cruïlla de pistes (593 m). Seguim direcció nord-est fins que arribem a Matamargó, una entitat de població que pertany al municipi de Pinós, format per masies disseminades, la més important de les quals es diu Les Cases de Matamargó, amb la seva església dedicada a la Mare de Déu dels Àngels (594 m).

Travessem la carretera asfaltada i seguim cap el Pla de les Alzines. Passem per la Creu de l'Hort i arribem a la font i riera de Matamargó. Ara seguim la pista de la dreta en direcció a La Plana; molt a prop hi ha la font del Dissabte. Deixem el mas de la Garriga a mà dreta i, passat el Pla del Xiulet, assolim la Creu de les Llaceres (619 m), una muntanyeta que es troba entre els municipis de Pinós, a la comarca del Solsonès i el de Cardona, a la comarca del Bages, i on trobem una cruïlla de pistes. En una suau davallada, i paral·lels a la Rasa de la Creu de les Llaceres, passem per Cal Ratera i pels masos dels Guals (546 m). Més endavant, arribem a La Lloreda, amb la seva església de la Mare de Déu dels Dolors. Tot seguit, creuem el torrent de Guals i el torrent de Lorda. La pista segueix ara en direcció nord, tot ascendint cap a la masia de Cal Migsenyor i, un xic més endavant, la masia de Cal Courer, on hi ha l'església de la Mare de Déu de Lorda (605 m). Seguim avançant i a l'esquerra de la pista deixem la Granja del Courer. En poc més d'un quilòmetre assolim la carretera BV-3001 que ve del Santuari del Miracle i porta a Cardona (592 m).

Travessem la carretera i continuem per l'altra banda. A la dreta tenim la Colònia dels Arquers, una de tantes colònies de les Mines de Cardona que van néixer a partir de 1926 i situades al llarg de la carretera, avui dia abandonades i amb moltes edificacions derruïdes. Passem pel costat de la Torre dels Gispets i sortim de nou a la carretera que ja seguirem fins assolir el nucli urbà de la població. Seguim pel carrer de la Pietat i arribem al Portal de Sant Miquel, lloc cèntric i turístic de la ciutat (517 m). Seguim pel carrer de Sant Miquel fins arribar al carrer Major. Girem a la dreta pel carrer del Dr. Merlí i, tot seguit, a l'esquerra fins a sortir a la Plaça de la Fira on trobem la parròquia de Sant Miquel i Sant Vicenç. Passem per sota un túnel i seguim pel carrer dels Escasany, que ens mena al carrer Nou, i a la dreta sortim a l'avinguda del Rastell, davant mateix de l'Oficina de Turisme i de la pujada al Castell de Cardona. Iniciem la pujada, sostinguda però fàcil que ens menarà fins a la plaça del castell i el Parador de Cardona (568 m). Final de la tercera etapa dels Senders del 1714 (2ª part).