Senders del Parque Natural Sierra de Hornachuelos

En aquesta ruta recorrerem quasi tots els senders senyalitzats d'aquest Parc Natural. Tan sols ens faltarà el de Bembézar d'uns 13 km que transcorre en paral·lel a l'embassament de derivació del mateix nom i que comença a l'entrada del poble d'Hornachuelos. Tots els altres són accessibles des de l'àrea del Centre de Visitants.

Això ens permetrà conéixer una bona part de paisatges i ecosistemes d'aquest interessant parc. En realitat tots aquests senders tan sols recorren un xicotet racó de tota la Serra d'Hornachuelos. Desconec la raó d'açò i supose que a la resta de l'àrea protegida també hi haurà altres recorreguts interessants, encara que no senyalitzats.

Per arribar eixirem d'Hornachuelos per la A-3151 en direcció a San Calixto i al Centre de Visitants que està a uns 2 km del poble. Allí trobarem un pàrquing on deixar el vehicle i una àrea recreativa a la riba del Arroyo de la Rabilarga.
Seguint el sender que allí comença en uns metres trobarem un pont i en travessar-lo arribarem al Centre de Visitants.
Al Centre ens donaran informació i el permís necessari per a caminar pel tram del Sender del Guadalora pel qual no es pot caminar entre l'1 de Juny i el 15 d'Octubre coincidint amb la temporada alta de risc d'incendis.

Començarem seguint el Sender Botànic que té 1,5 km, encara que nosaltres tan sols el seguirem durant uns 500 m. Després Enllaçarem amb el Sender de las Herrerías, d'uns 5 km del que nosaltres farem uns 3 km. Continuarem pel Sender del Guadalora del que sí que recorreguem els 6,1 km que el formen. A continuació seguirem pel més llarg de tots els que formen el recorregut, el Sender del Águila d'11,3 km de llargària i que també seguim en la seua totalitat. Acabarem en el més curt, el Sender de la Rabilarga de tan sols 0,5 km que també recorrerem sencer i que acaba al pàrquing.

RUTA

En eixir del Centre de Visitants recorrerem els primers 500 m de Sender Botànic. Aquests transcorren per un frondós i preciós bosc de ribera que cobreix el Arroyo de la Rabilarga i que seguim aigües amunt.

El següent sender serà el de las Herrerías i com que haurem pujat a la part alta del recorregut el paisatge canvia radicalment. Ara podrem gaudir de les vistes sobre la serra i això ens permetrà veure les muntanyes cobertes de vegetació.

En aquest sender trobarem sureres i alzines com a principals espècies arbòries i una gran diversitat i densitat de matolls; estepa, llentiscle, margalló, matapoll... També trobarem les restes de 3 caleres. Pot ser l'ús intensiu de llenya que feien aquestes expliquen per què prop d'elles no trobem arbres grans i sí molts que comencen a despuntar per sobre l'abundant matoll.

Abans de passar per les caleres veurem el desviament que assenyala el Sendero del Águila pel que tornarem. En uns 2 km arribarem a l'Àrea Recreativa de la Fuente del Valle. Aquí hi ha un preciós bosc d'alzines que donen ombra a una esplanada amb taules. També hi ha l'Ermita de San Abundio i la font que li dóna nom a aquesta àrea, a la que no ens vam acostar pel que desconec si tenia aigua.

Un camí entre sureres ens acosta a un ampli prat on el Sender de las Herrerías segueix a la dreta cap al punt de partida per una pista ampla.

Allí mateix trobem un panel informatiu que ens diu que aquí comença el Sender del Guadalora que segueix el mateix camí cap a l'esquerra.

El primer que trobem és el Alcornocal de Santa Cruz, una preciosa sureda pel mig de la qual transcorre el camí. Després eixim a un terreny pla on està el Cortijo de Santa Cruz, en mig de camps de cultiu de cereal que després es converteixen en camps d'oliveres. Passem per la Fuente del Conejo, sense aigua quan passem encara que allí hi ha una bassa d'aigua.

Al poc de passar la font deixarem enrere els cultius i ens acostarem al Vall del Riu Guadalora que forma el tram més interessant del recorregut.

Trobem una xicoteta porta que ens dóna pas, o el barra en estiu, al sender que baixa cap al riu. En alguns punts tenim una esplèndida vista de la vall i de part de la serra. Els vessants de les muntanyes els veiem poblats principalment d'alzines, sureres i roures de fulla xicoteta. Segons baixem cap al riu anem trobant també arboços, ullastres, garroferes, margallons... En arribar al riu el magnífic bosc de ribera que ens acompanyarà està format d'exemplars molt grans i abundants de lledoners, verns, freixes, oms...

Hem de travessar el riu 3 vegades, en el nostre cas tan sols la primera ho hem de fer per unes pedres fàcilment. Les altres dos el riu transcorre sota la superfície i torna a aparéixer més endavant. Pel que sabem amb pluges recents aquests tres llocs obliguen a descalçar-se i ficar els peus en l'aigua per a passar.

Finalment aquest bucòlic passeig pel riu s'acaba i eixim al Puente de Esira pel que passa la carretera CO-5310 que seguim a l'esquerra uns metres i que deixem per la dreta només passar el pont.

Allí mateix en un pradet trobem el cartell informatiu del principi, o final, del Sender del Águila. En realitat seguirem en paral·lel al Riu Guadalora i la carretera els pròxims 3 km. El paisatge continua sent molt interessant encara que no tan frondós.

Als 3 km travessem la carretera i deixem definitivament el riu enrere. Del paisatge desapareix la vegetació de ribera, però seguim trobant sureres, alzines, etc.
En passar prop d'una tanca veiem uns quants porcs negres que se'ns acosten mentre mengen les glans que van trobant. El sender va fent pujades i baixades i arribem al Mirador del Águila des d'on tenim una bona panoràmica de la serra. Després trobem la Fuente del Puerco, sense aigua quan passem.

Ara caminem pel límit del Parc Natural i veiem cultius a la nostra dreta. Seguim el Cordel del Águila i trobem una altra calera que du aquest mateix nom. Arribem al camí de Zumaya i aquí els camps a la nostra dreta són tarongers.

Aquest camí ens porta fins a la carretera que arriba a Hornachuelos, encara que no arribem a xafar-la. Els pròxims 2 km són d'aproximació al poble per un entorn menys atractiu. Creuem un barranc i caminem pel típic terreny més aviat degradat que rodeja a les zones urbanes, passem algunes cases, un alberg i arribem al Barrio de San Bernardo. Des d'aquest barri, en realitat una urbanització, baixem cap al poble encara que tot just passem per ell.

En deixar enrere els voltants del poble trobem una altra vegada la vegetació que hem anat veient per la resta del camí, que torna a pujar llaugerament.

Tornem al punt pel qual passarem al principi de la ruta i que ens torna al Sender de las Herrerías que seguirem a la dreta. En arribar a l'Arroyo de la Rabilarga triarem la riba esquerra aigües avall. Aquí comença el Sendero de la Rabilarga que va per la part contrària del riu per la que isquérem pel matí. Aquest curt sender al qual trobem la preciosa Encina de los Arrieros ens torna al pàrquing on començarem la ruta.