Senterada-Bastida de Bellera-Pont del Diable-Estavill-Senterada.

Excursió circular des de Senterada. Sortim pujant cap el dipòsit d'aigua on hi ha una font i de seguida trobem el sender en pujada que ens durà fins el poble quasi deshabitat de Bastida de Bellera on actualment hi ha una caseta de pastors habitada alguns mesos a la primavera i a l’estiu. El sender comença boscós i acaba exposat per la carena. Visitem Santa Maria de Bellera, bé, el que en queda. Seguim fins la Bastida de Bellera, un poble abandonat. Tornem després per aquest mateix camí poc més d'un quilòmetre fins el rètol indicador del Pont del Diable. Un sender hi porta. El pont del Diable és espectacular. És un pont romànic que unia el monestir de Sant Genís de Bellera amb el poble de la Bastida de Bellera salvant el barranc de Sant Genís, que queda a quasi 50m per sota. Possiblement és del segle XI. El pont uneix el terme de Senterada, dins de l'enclavament de Larén, i l'oest en el terme de Sarroca de Ballera, tots dos dins del Pallars Jussà. El seu ús no estava restringit, però, al monestir: era un pas freqüent per a carboners, ramaders, traginers i viatgers en general que volguessin arribar a Senterada des de les muntanyes del nord-est, per on discorrien els camins que unien els dos Pallars.
Com tots els pont del diable, té una llegenda que n'explica la construcció. Conten que una pastora de la Bastida de Bellera duia a pasturar el seu ramat a les muntanyes del Ban de Larén, al vessant meridional del qual es troba el monestir de Sant Genís. Per poder-hi dur el ramat, havia de fer una considerable volta. Un bon dia, pel camí se li va presentar un jove d'aspecte molt agradable, el qual li oferí de fer el pont si ella s'avenia a certes condicions, que els llibres obvien. La noia s'hi avingué, però posant ella també una condició: que de primer, el pont havia d'estar construït. El diable disfressat de noi galant va acceptar sense pensar-s'ho, i va posar mans a la feina. Quan a mitjanit duia la darrera pedra per al pont, arrencada del castell de Sarroca, un monjo del monestir va aconseguir passar per aquell lloc. Sorprès de l'obra, de la rapidesa amb què s'havia fet i de la gosadia de la construcció en aquell lloc, es va persignar, convençut que allò era obra del diable. Dit i fet: hi hagué un terratrèmol, se sentí una forta pudor de sofre, i el diable fugí torrent avall, deixant el pont inacabat i deslliurant, així, la pastora de la Bastida dels seus compromisos, que haurien estat la perdició del seu cos i de la seva ànima.
Passat el pont remuntem cap el que queda de Sant Genís, conegut també com les Bordes de Sant Genís, o les Bordes de Torres. Actualment enrunat, va ser fundat per l'abat Vulgarà a mitjan segle IX. A partir de Sant Genís el sender planeja i ens porta al barranc del Grau que travessem ben sec. Una mica de pujada per sortir del barrant i un camí més ample que cal deixar a mà dreta per un sender amagat que ens acabarà de remuntar a la carena just a sobre del poble d'Estavill i unes bones vistes sobre la Vall Fosca, Antist i el Montsent de Pallars al fons. Baixem a Estavill. A la part baixa del poble trobem el sender d'Estavill a la Pobleta, força ben indicat, que va tallant la carretera sense haver de seguir-la en cap moment. Ben ombrívol al principi, més obert després i força dret al final fins a deixar-nos al costat del Flamisell. Travessem el pont de pujada i prenem a la dreta un camí ample, una pista que ens durà còmodament fins a Senterada, passant arran del Càmping.