Sentfores (la Guixa) – Malla – Creu de la Miranda – Santa Eulàlia de Riuprimer – Sant Sebastià
near Sentfores, Catalunya (España)
Viewed 4225 times, downloaded 53 times
Trail photos
Itinerary description
Còmode caminada que comencem al costat de l’església de la Guixa, per seguir inicialment una pista asfaltada direcció Malla, passant per les masies de Serrabassa, el Baró, les Boules de Malla, i en arribar al mas Febrer, deixem la pista per agafar un camí a la dreta, poc fresat direcció a la masia del Ricard.
Aquí, de nou trobem pista asfaltada, mentre anem passant per les masies de can Teuler, can Ballador, el Verdeguer, el Vilar i el Vilar Nou i la Font de Malla, aquí, girem a la dreta, tot passant pel costat de la granja, cap a can Cabaler, on agafem un corriol que va pujant, fins que arribem a la pista que ens portarà fins a la Creu de la Miranda, on podem gaudir amb les vistes sobre la plana d’Osona, el Montseny, Cabrerès, etc.
Reprenem el camí, baixem al coll i serrat de Telleda, passem pel Sord i poc desprès, girem a la dreta, cap a les Costes Males del Serrat de l’Om, zona de margues i de xaragalls, amb curioses formes, modelades per l’acció erosionant dels elements. Seguim endavant, i passada la masia de can Conill, girem a l’esquerra per anar a veure les restes de l’ermita de Sant Martí de Sentfores i tornant al camí, passem per la masia de l’Om i encarem ja el camí al costat de la riera de Muntanyola, cap a Santa Eulàlia de Riuprimer.
Donem un tomb per aquesta població i encarem ràpidament el camí al turó de Sant Sebastià, primer per un corriol que passa pel costat de can Tió i uns camps, on hi ha uns cavalls pasturant, fins que arribem a la pista que puja cap a l’ermita de Sant Sebastià, on llegim els murals d’informació sobre els fets que varen tindre lloc en aquest indret, a més de gaudir amb les esplèndides vistes que des d’aquest turó es poden contemplar.
Baixem per un corriol dret que forma part del PR C-41, cap a la plana del Cau i la masia de la Vila, on seguim el camí direcció Vic, passant pel pla de Palou, la masia de Serramestra i pel costat del riu Mèder, arribem a la font del Ferro i tot seguit al punt de sortida de Sentfores / la Guixa.
Pacte dels Vigatans.-
L'ermita de Sant Sebastià, situada al terme municipal de Vic, va ser declarada bé cultural d'interès nacional en la categoria de lloc històric. La rellevància del conjunt rau en el fet històricament documentat, ja que en aquesta ermita es va celebrar el 17 de maig de 1705 una reunió secreta en què es va signar l’anomena’t Pacte dels Vigatans.
Aquest pacte, segellat el 17 de maig de 1705, pels cabdills vigatans i pel qual entregaven poders i comissió en les persones d'Antoni de Peguera i d'Aimeric i de Domènec Perera per tal de signar un Tractat d'Aliança militar amb el Regne Anglaterra, i va propiciar el Tractat de Gènova, el tractat d'aliança militar entre el Principat de Catalunya i el Regne Anglaterra, mitjançant el qual Catalunya es va convertir en un estat aliat de la Gran Aliança de la Haia i va entrar en la "Guerra de Successió", en suport a l'arxiduc Carles de la casa dels Habsburg i en contra de Felip d'Anjou, nét del rei borbó Lluís XIV. La guerra va concloure amb la presa de Barcelona per les forces franceses i castellanes l'11 de setembre de 1714 i els posteriors decrets de Nova Planta.
L'ermita està situada dalt d'un turó de 770 metres, en el que amb motiu d’una pesta, s’hi va construir la capella cap al 1520. La façana va ser reformada al segle XVII i el XVIII s’hi va afegir el campanar. La capella és de nau única, sense absis i sense cor, la façana està orientada a migdia i presenta un gros portal amb dovelles.
A la part posterior dreta hi ha un campanar de planta quadrada que a la part superior forma una torre ortogonal amb quatre finestrals d'arc de mig punt i coberta per una terrassa.
Aquí, de nou trobem pista asfaltada, mentre anem passant per les masies de can Teuler, can Ballador, el Verdeguer, el Vilar i el Vilar Nou i la Font de Malla, aquí, girem a la dreta, tot passant pel costat de la granja, cap a can Cabaler, on agafem un corriol que va pujant, fins que arribem a la pista que ens portarà fins a la Creu de la Miranda, on podem gaudir amb les vistes sobre la plana d’Osona, el Montseny, Cabrerès, etc.
Reprenem el camí, baixem al coll i serrat de Telleda, passem pel Sord i poc desprès, girem a la dreta, cap a les Costes Males del Serrat de l’Om, zona de margues i de xaragalls, amb curioses formes, modelades per l’acció erosionant dels elements. Seguim endavant, i passada la masia de can Conill, girem a l’esquerra per anar a veure les restes de l’ermita de Sant Martí de Sentfores i tornant al camí, passem per la masia de l’Om i encarem ja el camí al costat de la riera de Muntanyola, cap a Santa Eulàlia de Riuprimer.
Donem un tomb per aquesta població i encarem ràpidament el camí al turó de Sant Sebastià, primer per un corriol que passa pel costat de can Tió i uns camps, on hi ha uns cavalls pasturant, fins que arribem a la pista que puja cap a l’ermita de Sant Sebastià, on llegim els murals d’informació sobre els fets que varen tindre lloc en aquest indret, a més de gaudir amb les esplèndides vistes que des d’aquest turó es poden contemplar.
Baixem per un corriol dret que forma part del PR C-41, cap a la plana del Cau i la masia de la Vila, on seguim el camí direcció Vic, passant pel pla de Palou, la masia de Serramestra i pel costat del riu Mèder, arribem a la font del Ferro i tot seguit al punt de sortida de Sentfores / la Guixa.
Pacte dels Vigatans.-
L'ermita de Sant Sebastià, situada al terme municipal de Vic, va ser declarada bé cultural d'interès nacional en la categoria de lloc històric. La rellevància del conjunt rau en el fet històricament documentat, ja que en aquesta ermita es va celebrar el 17 de maig de 1705 una reunió secreta en què es va signar l’anomena’t Pacte dels Vigatans.
Aquest pacte, segellat el 17 de maig de 1705, pels cabdills vigatans i pel qual entregaven poders i comissió en les persones d'Antoni de Peguera i d'Aimeric i de Domènec Perera per tal de signar un Tractat d'Aliança militar amb el Regne Anglaterra, i va propiciar el Tractat de Gènova, el tractat d'aliança militar entre el Principat de Catalunya i el Regne Anglaterra, mitjançant el qual Catalunya es va convertir en un estat aliat de la Gran Aliança de la Haia i va entrar en la "Guerra de Successió", en suport a l'arxiduc Carles de la casa dels Habsburg i en contra de Felip d'Anjou, nét del rei borbó Lluís XIV. La guerra va concloure amb la presa de Barcelona per les forces franceses i castellanes l'11 de setembre de 1714 i els posteriors decrets de Nova Planta.
L'ermita està situada dalt d'un turó de 770 metres, en el que amb motiu d’una pesta, s’hi va construir la capella cap al 1520. La façana va ser reformada al segle XVII i el XVIII s’hi va afegir el campanar. La capella és de nau única, sense absis i sense cor, la façana està orientada a migdia i presenta un gros portal amb dovelles.
A la part posterior dreta hi ha un campanar de planta quadrada que a la part superior forma una torre ortogonal amb quatre finestrals d'arc de mig punt i coberta per una terrassa.
Waypoints
You can add a comment or review this trail
Comments