Sentmenat - Torre Roja pel gorg d'en Pèlags

Sortim de la zona industrial del Mas d’en Cisa pel camí vell que anava a Caldes de Montbui. Al cap d’una mica més d’un kilòmetre ens desviem una mica a la dreta per anar a veure una gran olivera . Tornem al camí de Caldes i seguim. Trobem un gran grup d’atzavares a l’esquerra i al cap de poc un creuament de camins. Hem d’anar cap a l’esquerra, però en lloc d’anar-hi pel camí ample ho fem per un corriol que hi ha sota el camí. Una mica més amunt d’aquest encreuament hi ha les restes de l’ermita de Sant Miquel de l’Arn. Seguim pel corriol i anem trobant molts pins tombats, víctimes de la gran ventada del 9 de desembre i que tant mal va fer a molts boscos del Vallès, fins que arribem a la font del gorg d’en Pèlags
Bebem una mica d’aigua de la font i continuem amunt anant després cap a l’esquerra fins que trobem el camí ample que abans havíem deixat per agafar el corriol . Aquest camí ens portarà al poblat iber i a la Torre Roja amb unes bones vistes sobre Caldes i Sentmenat. El poblat que hi ha dalt del turó de la Torra Roja va ser una de les ciutats ibèriques més importants del Vallès. L'assentament, poblat des del segle VI a.C. es va mantenir fins a finals del segle I a.C.
Esmorzem enfilats a les parets de pedra de la Torre Roja amb el Vallès als nostres peus.
S’explica en clau de llegenda que el temps de Guifré el Pilós sis cavallers del noble Guillem de Zaportella van segrestar sis donzelles d’aquesta contrada, i se les endugueren a una torre de guaita dalt d’un turó proper.
El noble Guillem, assabentat d’aquest ultratge es persona juntament amb els seus soldats en armes, a la torre. Explica la llegenda que les joves estaven lligades en un banc, mentre els seus raptors es disputaven el seu repartiment.
El càstig projectat fou penjar-los fins a la mort amb els cenyidors de les donzelles. Conscients del terrible deshonor d’aquesta mort, els condemnats van preferir suïcidar-se amb les seves pròpies armes, això provocà un enorme bassal de sang que s’estengué per la sala , i fins arribà a ensangonar el pis de sota tot regalimant per les escales. D’aquí, diuen, ve el nom de Torre Roja.
Després d’esmorzar, i de llegir els cartells on ens expliquen la llegenda de la torre i com vivien els ibers en aquest poblat, desfem l’últim tram de camí i seguim en direcció nord-oest. Arribem al collet del català, i agafem el camí que baixa cap a l’esquerra i que ens portarà ja cap a Can Senosa.
Quan arribem a baix tindrem la masia a la dreta, i nosaltres continuem cap a l’esquerra en direcció a Sentmenat.