Senyus, La Serra, borda del Batlle, barranc d'Inglada, Montellà, Creu del Castell. Cabó, Alt Urgell

Senyús forma part de la muntanya del Boumort, a la fondalada que es desprèn del massís a llevant formant el barranc d'Inglada. És en una valleta entre el serrat menor de La Cogomera i el barranc d'Inglada, a la dreta del qual s'aixeca l'obaga Gran que culmina amb la llarga serra paral·lela a la de Sant Joan. Dient això ja queda dit molt.
El Boumort és una muntanya bastant oblidada.

Senyús quedà despoblat a primers dels anys setanta. Les parets de les cases cauen; les parets i els sostres de les bordes, també. Les esglesioles es van esfondrant sense aturador i sense remei. Tot i així hi ha un parell o tres de cases agençades. Arribar-hi motoritzat requereix de vehicle tot terreny.

Trescar pels paratges de Senyús és ficar-se dins un món antic. El camí de La Serra i les bordes és agosarat i salvatgí, tanmateix encara es pot seguir.
Seguim un dels tracks del compte de Wikiloc de La Senyussana, que suposem és filla de Senyús o d'ascendents d'allí. És molt d'agrair la seva tasca encaminada a salvar de l'oblit els camins. Penso que seguint aquests tracks contribueixo a la seva salvaguarda.

Itinerari a grans trets:
Des del safareig pugem fins el llogaret enrunat de La Serra, anem a baixar per un admirable i treballat camí, a voltes perdut, a travessar el barranc d'Inglada, i un cop a l'altre costat remuntem pel costat dret d'un dels barrancs que baixa de l'obaga Gran fins la borda del Moliner. Més planerament, seguint per bosc net, passem pel poc que queda de la borda del Joanet, continuem cap a l'abundosa font de Llinars i poc després trobem la borda del Trota -aquesta està refeta i reconvertida pel que sembla en punt de trobada de caçadors-, i la del Batlle, ja a la capçalera del barranc d'Inglada. A partir d'aquí iniciem el retorn. Tot seguit encarem un tram baixant pel dit barranc fins i tot per la seva llera (sense aigua, tot i haver plogut fa poc) i anem a trobar el llogaret despoblat de Montellà i la seva esglesiola de Sant Llorenç. Baixem a travessar un barranc tributari de l'Inglada, pel seu costat pugem a la Creu del Castell -que és una collada on es troben diversos camins - i baixem cap a Senyús per un bell i antic camí. Allí només ens queda visitar la malmesa esglesiola de Sant Iscle, i seguint els carrerons baixar als safareigs, d'on hem partit.
Imprescindible el track.

Contrada solitària i salvatgina. Boscos preciosos i molt favorables pels rovellons.

Cabó. Tot seguit ressenyo una informació extreta del diari d'Andorra publicat el 26 d'octubre de 2016. Entre altres coses s'explica com la formació de l'estat d'Andorra guarda relació amb la gent que poblà els paratges que ens ocupen.

Senyús, a la vall de Cabó

Al poble potser trobareu els nous estadants, uns solsonins que hi refan la casa que han comprat
24/11/2012 a les 07:25 El poblet de la vall de Cabó situat al peu del contrafort llevantí del serrat de la Cogomera, que fa de partió entre el Boumort i el Cap de la Vall; mirant-se de fit a fit el Roc de Senyús, que sobresurt en la llarga serra que tanca la vall per la banda de migdia. L’exposició dedicada a Senyús ha estat fruit dels passos fets per la Carme Espluga , filla del poble, autora d’un llibre de poemes dedicat a Senyús, titulat Quan aflora el sentiment, i a la vegada de la iniciativa del director de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, el Julio Quílez, que, una vegada més, des de la seva inauguració fa dos anys i mig, ha brindat l’oportunitat d’obrir l’arxiu a activitats de recuperació del patrimoni personal i col·lectiu, com és el cas del material aplegat en aquesta exposició, format bàsicament per fotografies que han aportat les diferents famílies de les cases del poble. Així, hi podem veure de cada casa, fotografies dels que hi van viure i que ja no hi viuen, perquè Senyús va quedar deshabitat a començament dels anys setanta. Però si la gent en va marxar, com va passar en tants altres poblets de muntanya, podem afirmar que amb ells va marxar el record de la vida passada ben embolicat, perquè no se’ls fes malbé, i així poder-lo reviure als indrets on van anar a raure. Aquesta va ser la impressió obtinguda en l’acte d’inauguració de dissabte passat, amb més de cent persones presents, padrins, pares, fills i descendents de Senyús que tot i no viure-hi s’ho senten seu hi ho porten dins del cor. Mentre escoltàvem la conferència de Víctor Boix, jove professor de l’escola andorrana d’Ordino, amb arrels a cal Batlle de Senyús, i després, ja en tertúlia comuna i animada comentant les fotografies i escoltant relats viscuts, tots els presents vam poder constatar l’oportunitat d’una exposició dedicada a preservar de l’oblit i de la desaparició uns documents gràfics i de tradició oral, que tantes vegades cor­ren el perill de perdre’s amb el passar del temps. Totes les fotografies exposades i les moltes que han quedat fora de la vista, seran digitalitzades i formaran part del fons de l’arxiu, que no només ha de contenir –com pensem sovint erròniament– papers molt reculats en el temps o documents de grans gestes.
De la vall de Cabó, se n’han escrit precisament al llarg de segles, pergamins i papers que formen part de la pròpia història d’Andor­ra. Quan l’any 1185, la pubilla dels Caboet, Arnaldeta, va maridar amb el vescomte de Castellbò, Arnau, es va posar un dels puntals del Principat, les valls andorranes cobejades pels vescomtes de Castellbò, que s’enfrontaven obertament a la mitra d’Urgell per posseir-les. La mitra, que les havia posat en mans dels Caboet, va veure en aquella unió de les dues cases amb més terra i poder de l’Urgellet, un greuge evident. Greuge que va fer encendre totes les alertes quan la filla d’Arnau i d’Arnaldeta, Ermessenda, va unir-se en matrimoni amb el comte de Foix, Roger Bernat II. Els pactes que cent anys després de casar-se la Caboeta amb el Castellbò van esdevenir els Pariatges entre el bisbe d’Urgell i el comte de Foix, que establia el coprincipat d’Andorra, han servit aquest país per ser i esdevenir un estat als Pirineus, amb tradicions, costums i lleis pròpies. D’aquell periple històric intens, en tenim molta documentació escrita. La majoria dels estudis erudits sobre els Caboet i la seva relació amb Andorra, van ser fets per un fill del Vilar de Cabó, l’enyorat i amb el temps encara més valorat pare Cebrià Baraut i Obiols, que seguint les traces de mossèn Pere Pujol i Tubau, arxiver del bisbat d’Urgell, aprofundí en la recerca de documents, el seu estudi i edició. Ho tenim a disposició, i en podem fruir molt, en la col·lecció Urgellia, editat per la Societat Cultural Urgel·litana. També tenim les obres escrites per Esteve Albert, dedicades tant a l’Arnaldeta com a Arnau i Ermessenda de Castellbò. De la primera, a Cabó, l’associació Amics de Caboet, entre els quals el Jesús Babià, van representar durant anys l’espectacle teatral Arnaldeta de Caboet. Si aneu a Cabó, veureu el monument en record de l’Esteve Albert, just al trencant que mena cap a Senyús. Abans, en passar pel Vilar, podeu parar a veure i saludar el monument al pare Cebrià Baraut, just abans de l’església, a peu de carretera. D’Arnau de Castellbò, l’Esteve Albert en va escriure una biografia, en la qual trobem les vicissituds de pare i filla, en aquell temps de catarisme. L’Albert va ser qui, també de la mà de mossèn Pere Pujol, ens va donar el senyal del priorat de Santa Maria de Costoja, on Arnau i Ermessenda foren enterrats. Ella, portant-la a sebollir des de Foix. Els dos, l’any 1269, van ser desenter­rats, cremades les cendres i esventades, per tal d’haver estat afectes als càtars. Tornant a Senyús, feta aquesta apreciació històrica dels Caboet, que calia i s’esqueia, aquesta tardor la seva contrada us rebrà amb tots els colors dels arbres i dels penyals, nets per la pluja i vius. Al poble potser hi trobareu els nous estadants, uns solsonins que hi refan la casa que han comprat i per poc que puguin tenen la intenció de viure-hi tot l’any. Saludem aquesta iniciativa de repoblament sentit i viscut. Ells també hi són a l’exposició. Com hi és el Sebastià Boix, el Trota, que tot i viure a Cabó, encara manté a Se­nyús i a les bordes les pastures amb les vaques, i fa que els boscos i les fonts i la muntanya tinguin el valor que van tenir per als seus avantpassats, d’estima i de treball profitós alhora. De camí a Senyús, des d’Orga­nyà enfileu la vall de Cabó, ampla, lluminosa, acollidora i silent. La vista us farà jugar amb les fosques i espesses boscúries de l’obaga i amb els tons blanquinosos i endolcits de cada solà, de cada costa de la muntanya d’Ares, que us quedarà a la dreta. Vinya i oliveres en pedruscall a la solana; pins i molsa i erols de fredolics a l’obac. El pessebre de la vall de Cabó, que us hi fa un lloc al cor. L’amorositat antiga copsada a la vall de Cabó, amb una semblança amb la quietud, que hi és també, de la vall andor­rana d’Incles.