Sèquia de Manresa: Tram de la Sala al Mas de les Coves (Sallent-Bages)

Sèquia de Manresa: Tram de la Sala al Mas de les Coves (Sallent-Bages)

Curta i planera volta vespertina per un tram de la Sèquia de Manresa entre la zona del Mas de la Sala i el Torrent de la Corbatera, a prop del Mas de Les Coves, on girem cua per tornar abans que marxi el sol definitivament.

Segons diu la Viquipèdia, “la Sèquia de Manresa, localment la Sèquia, és un canal de regadiu cabdal en la història de Manresa. Se n'inicià la construcció l'any 1339 i fou acabada l'any 1383. Té un recorregut de 26,7 km, un desnivell de 10 m i un cabal d'1 m³/s. En fou autoritzada la construcció pel rei Pere III. La tradició popular, relaciona la construcció de la Sèquia amb el famós miracle de la llum”.

I afegeix, “la Sèquia de Manresa és una de les obres d'enginyeria més importants fetes al Bages durant l'edat mitjana. Aquest canal, projectat amb una extraordinària visió de futur, va servir per acabar amb els problemes de sequera a la ciutat i, encara actualment, aporta un cabal d'aigua suficient per abastir Manresa i algunes poblacions de la rodalia. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya”.

Nosaltres ja hem fet la totalitat de la Sèquia en diverses ocasions, sencera o per trams més curts. Avui farem una volta curta pel tram que, pel meu gust, és el més bonic de tot el recorregut, tot i que, en més de 26 quilòmetres, hi ha molts trams que podrien discutir aquesta qualificació.

Avui deixem el cotxe a un marge del camí de terra que comunica el Caravàning de la Sala amb el conjunt d'edificacions del Mas de Sant Ponç i cal Coll.

Iniciem la ruta pel camí de la Sèquia, en direcció nord-est. Passem a tocar d'alguns grans exemplars de roure i d'un gran nombre de ponts, de pedra o metàl·lics, que anirem trobant cada pocs metres. Tots ells mereixen una aturada en el camí i una bona fotografia..., o dos.

De tant en tant també trobarem alguna fita de fusta amb el punt quilomètric de la ruta. De fet avui passarem pels punts que marquen els quilòmetres 11,12 i 13.

Poc a poc anirem avançant per un terreny molt agradable i ombrívol, ideal per passejar en dies de forta calor.

Ens entretindrem una estona al lloc conegut com l’Amfiteatre de la Sala, amb un escenari i seients de pedra, tot just a tocar del Torrent de la Sala.

Poc més enllà travessarem l’Aqüeducte del Torrent de la Sala i, a l'alçada del quilòmetre 12, a tocar d'un banc de pedra, sortirem del bosc i entrarem a una zona a camp obert. A la cruïlla de camins amb la pista que porta al Mas Martorell, trobarem les restes de Roure Gros de la Sèquia, en estat precari i amb un plafó informatiu il·legible pel pas del temps.

Travessem el camí i seguim per la Sèquia en direcció al Mas Terradelles. Al bell mig de la plana amb cultius de cereals, veiem les restes de l'església romànica de Santa Magdalena de Bell-lloc. En aquest tram tenim molt bones vistes del runam de la Muntanya de Sal, al nord, i de Montserrat, al sud.

Deixem el Mas Terradelles per la nostra dreta i seguim camí en direcció al Mas de Les Coves que veurem al fons.

Poc abans del Mas de Les Coves, quan arribem al Torrent de la Corbatera, amb un petit pont i una caseta coberta d'heura, donem per acabat el tram d'anada i girem cura per tornar abans no es faci fosc.

Desfem, per tant, els nostres passos i gaudirem, ara, del mateix entorn amb un punt de vista diferent, però sempre molt agradable, fins arribar de nou a la Sala, on tenim el cotxe.

És una ruta fàcil de seguir, molt planera, i amb una diversitat paisatgística que ajuda a gaudir-la plenament.

No oblideu “cultivar” els vostres coneixements amb una lectura atenta de tots els plafons informatius que trobareu per la ruta. Una lliçó d’història, oportuna i gratuïta.

Salut i bona caminada !