Sèquia de Manresa: Tram de la Sala al Roure Gros (Sallent-Bages)

Sèquia de Manresa: Tram de la Sala al Roure Gros (Sallent-Bages)

Curta i planera volta per un tram de la Sèquia de Manresa entre la zona del Mas de la Sala i el Roure Gros, on girem cua per tornar al principi.

Segons diu la Viquipèdia, “la Sèquia de Manresa, localment la Sèquia, és un canal de regadiu cabdal en la història de Manresa. Se n'inicià la construcció l'any 1339 i fou acabada l'any 1383. Té un recorregut de 26,7 km, un desnivell de 10 m i un cabal d'1 m³/s. En fou autoritzada la construcció pel rei Pere III. La tradició popular, relaciona la construcció de la Sèquia amb el famós miracle de la llum”.

I afegeix, “la Sèquia de Manresa és una de les obres d'enginyeria més importants fetes al Bages durant l'edat mitjana. Aquest canal, projectat amb una extraordinària visió de futur, va servir per acabar amb els problemes de sequera a la ciutat i, encara actualment, aporta un cabal d'aigua suficient per abastir Manresa i algunes poblacions de la rodalia. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya”.

Nosaltres ja hem fet la totalitat de la Sèquia en diverses ocasions, sencera o per trams més curts. Avui farem una volta curta per un tram que, pel meu gust, és un dels més bonics de tot el recorregut, tot i que, en més de 25 quilòmetres, hi ha molts trams que podrien discutir aquesta qualificació.

Avui deixem el cotxe a un marge del camí de terra que comunica el Caravàning de la Sala amb el conjunt d'edificacions del Mas de Sant Ponç i el Coll, tot just passant petit pont sobre la sèquia.

Iniciem la ruta pel camí de la Sèquia, en direcció nord-est. Passem a tocar d'alguns grans exemplars de roure i d'un gran nombre de ponts, de pedra o metàl·lics, que anirem trobant cada pocs metres. Tots ells mereixen una aturada en el camí i una bona fotografia..., o dos.

De tant en tant també trobarem alguna fita de fusta amb el punt quilomètric de la ruta. De fet, avui passarem pels punts que marquen els quilòmetres 12 i 13.

Poc a poc anirem avançant per un terreny molt agradable i ombrívol, ideal per passejar en dies de forta calor, tot i que avui, a principis de primavera, no en fa gens.

Ens entretindrem una estona al lloc conegut com l’Amfiteatre de la Sala, amb un escenari i seients de pedra, tot just a tocar del Torrent de la Sala.

Poc més enllà travessarem l’Aqüeducte del Torrent de la Sala i, a l'alçada del quilòmetre 12, a tocar d'un banc de pedra, sortirem del bosc a una zona a camp obert. A la cruïlla de camins amb la pista que porta al Mas Martorell, trobarem les restes de Roure Gros de la Sèquia, en estat precari i amb un plafó informatiu il·legible pel pas del temps.

Aquí donem per acabat el camí d'anada de la ruta, descansem una estona al banc de pedra i, finalment, girem cua.

Desfem, per tant, els nostres passos i gaudirem, ara, del mateix entorn amb un punt de vista diferent, però sempre molt agradable, fins arribar de nou a la Sala, on tenim el cotxe.

És una ruta fàcil de seguir, molt planera, i amb una diversitat paisatgística que ajuda a gaudir-la plenament.

No oblideu “cultivar” els vostres coneixements amb una lectura atenta de tots els plafons informatius que trobareu per la ruta. Una lliçó d’història oportuna i gratuïta.

Salut i bona caminada !