Sèquia de Manresa: Tram del Pla de Santa Anna a l’Aqüeducte de Bonegues i l’Amfiteatre de la Sala i tornada (Sant Fruitós-Bages)

Sèquia de Manresa: Tram del Pla de Santa Anna a l’Aqüeducte de Bonegues i l’Amfiteatre de la Sala i tornada (Sant Fruitós-Bages)

Com podem llegir a la Viquipèdia, "La Sèquia de Manresa, localment la Sèquia, és un canal de regadiu cabdal en la història de Manresa. Se n'inicià la construcció l'any 1339 i fou acabada l'any 1383. Té un recorregut de 26,7 km, un desnivell de 10 m i un cabal d'1 m³/s. En fou autoritzada la construcció pel rei Pere III. La tradició popular, relaciona la construcció de la Sèquia amb el famós miracle de la llum."

I afegeix, “La Sèquia de Manresa és una de les obres d'enginyeria més importants fetes al Bages durant l'edat mitjana. Aquest canal, projectat amb una extraordinària visió de futur, va servir per acabar amb els problemes de sequera a la ciutat i, encara actualment, aporta un cabal d'aigua suficient per abastir Manresa i algunes poblacions de la rodalia. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya”.

Nosaltres ja hem fet la totalitat de la Sèquia en diverses ocasions, sencera o per trams més curts i avui tornem a fer un passeig matinal per un tram que, pel meu gust, és dels millors des del punt de vista paisatgístic, tot i que, en més de 26 quilòmetres, hi ha molts trams que podrien discutir aquesta qualificació.

Es tracta del tram que va del Pla de Santa Anna a la zona dels Plans de la Sala i l’Amfiteatre de la Sala, on girarem cua per desfer el camí fins l’aparcament inicial.

Arribem a l’inici de la ruta per la carretera BV-4511 que va de Santpedor a Navarcles. Aparquem al Polígon Industrial del Pla de Santa Anna, des d’on comencem a caminar pel costat de la Sèquia, en direcció nord. Afortunadament, avui tenim un dia clar, amb alguns núvols i una mica de vent que ajuden a refredar l’ambient, massa calorós per aquestes dates de l’any. A veure si comença a ploure amb una mica de ganes, perquè la sequera s’està fent eterna i es nota molt al cabal de la sèquia i a la vegetació.

Aquí comença un tram que travessa el polígon per la part nord. Això podria fer pensar que el camí serà lleig i poc aconsellable, però no és així, tot i la quantitat d’empreses que travessarem, hi ha molts racons tranquils i de gran bellesa. Només cal mirar les fotografies per adonar-se.

Passarem per l’Aqüeducte de les Bonegues i per un plafó informatiu sobre la Sèquia (que s’ha tornat il.legible amb el pas del temps) i el seu entorn, situat a tocar d’un bagant que serveix per regular el cabal. En aquest tram del polígon trobarem un parell més d’aquestes comportes.

Seguint el tram travessarem un parell dels carrers principals del polígon i, finalment, sortirem novament a camp obert, a l’alçada de la Barraca dels Plans de Santa Anna, envoltada de camps de cereals, ara en repòs. Aquí ja tenim bones vistes sobre els Plans de la Sala i el Turó de Sant Ponç, on hi ha el gran mas de Cal Coll.

Poc a poc seguim el camí de la Sèquia, amb alguns trams molt bonics i farcits de ponts de pedra.

Arribem a la zona de la Sala on, tot just sobre un petit pont, trobarem la cruïlla de la pista de terra que puja des del Caravàning al conjunt d'edificacions del Mas de Sant Ponç i el mas de Cal Coll.

Seguim camí gaudint d’alguns grans roures tardorencs i d'un gran nombre de ponts, majoritàriament de pedra, que anirem trobant cada pocs metres, i ens endinsem en un tram de bosc realment espectacular.

De tant en tant també trobarem alguna fita de fusta amb el punt quilomètric de la ruta. De fet, avui passarem per les fites dels km 13, 14 i 15.

Poc a poc anirem avançant per un terreny molt agradable i ombrívol, ideal per passejar en dies de forta calor.

Finalment arribem al lloc conegut com l’Amfiteatre de la Sala, amb un escenari i seients de pedra, tot just a tocar del Torrent de la Sala. Aquí descansem una estona gaudint del silenci.

Una estona després, girem cua i desfem els nostres passos gaudint, ara, del mateix entorn amb un punt de vista diferent, però sempre molt agradable, fins arribar novament al Pla de Santa Anna, on tenim el cotxe.

És una ruta fàcil de seguir, absolutament planera, i amb una diversitat paisatgística que ajuda a gaudir-la plenament.

No oblideu “cultivar” els vostres coneixements amb una lectura atenta de tots els plafons informatius que trobareu per la ruta. Una lliçó d’història oportuna i gratuïta.

Salut i bona caminada !