Sèquia de Manresa: Tram del Pla de Santa Anna al Roure Gros i tornada (Sant Fruitós i Sallent-Bages)

Sèquia de Manresa: Tram del Pla de Santa Anna al Roure Gros i tornada (Sant Fruitós i Sallent-Bages)

Com podem llegir a la Viquipèdia, "la Sèquia de Manresa, localment la Sèquia, és un canal de regadiu cabdal en la història de Manresa. Se n'inicià la construcció l'any 1339 i fou acabada l'any 1383. Té un recorregut de 26,7 km, un desnivell de 10 m i un cabal d'1 m³/s. En fou autoritzada la construcció pel rei Pere III. La tradició popular, relaciona la construcció de la Sèquia amb el famós miracle de la llum."

I afegeix, “la Sèquia de Manresa és una de les obres d'enginyeria més importants fetes al Bages durant l'edat mitjana. Aquest canal, projectat amb una extraordinària visió de futur, va servir per acabar amb els problemes de sequera a la ciutat i, encara actualment, aporta un cabal d'aigua suficient per abastir Manresa i algunes poblacions de la rodalia. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya”.

Nosaltres ja hem fet la totalitat de la Sèquia en diverses ocasions, sencera o per trams més curts i avui, després d’uns temps, tornem a fer un passeig matinal per un tram que, pel meu gust, és el millor des del punt de vista paisatgístic, tot i que, en més de 26 quilòmetres, hi ha molts trams que podrien discutir aquesta qualificació.

Es tracta del tram que va del Pla de Santa Anna al Roure Gros i la zona de l’església romànica de Santa Magdalena de Bell-lloc, on girarem cua per desfer el camí fins l’aparcament inicial.

Arribem al lloc per la carretera BV-4511 que va de Santpedor a Navarcles. Aparquem al Polígon Industrial del Pla de Santa Anna, des d’on comencem a caminar pel costat de la Sèquia en direcció nord. Afortunadament, avui tenim un dia agradable i de bona temperatura, tot i que un xic ennuvolat en començar i més solejat a la tornada.

Aquí comença un llarg tram que travessa el polígon per la part nord. Això podria fer pensar que el tram serà lleig i poc aconsellable, però no és així, tot i la quantitat d’empreses que travessarem, hi ha molts racons tranquils i de gran bellesa. Només cal mirar les fotografies per adonar-se.

Passarem per l’Aqüeducte de les Bonegues i per un plafó informatiu sobre la Sèquia i el seu entorn situat a tocar d’un bagant que serveix per regular el cabal de la Sèquia. En aquest tram del polígon trobarem un parell més d’aquestes comportes.

Seguim el tram i travessarem un parell dels carrers principals del polígon i, finalment, sortirem novament a camp obert, a l’alçada de la Barraca dels Plans de Santa Anna, envoltada de camps de cereals, ara en repòs. Aquí ja tenim bones vistes sobre els Plans de la Sala i el Turó de Sant Ponç, on hi ha el gran mas de Cal Coll i l’església de Sant Ponç.

Poc a poc seguim el camí de la Sèquia, amb alguns trams molt bonics i farcits de ponts de pedra.

Arribem a la zona de la Sala on, tot just sobre un petit pont, trobarem la cruïlla de la pista de terra que puja des del Caravàning al conjunt d'edificacions del mas de Cal Coll.

Seguim camí gaudint d’alguns grans roures tardorencs i d'un gran nombre de ponts, majoritàriament de pedra, que anirem trobant cada pocs metres, i ens endinsem en un tram de bosc realment espectacular.

De tant en tant també trobarem alguna fita de fusta amb el punt quilomètric de la ruta. De fet, avui passarem pels punts que marquen, en sentit invers, del 15 al 12.

Poc a poc anirem avançant per un terreny molt agradable i ombrívol, ideal per passejar en dies de forta calor.

Un altre des llocs a retenir és l’Amfiteatre de la Sala, amb un escenari i seients de pedra, tot just a tocar del Torrent de la Sala.

Poc més enllà travessarem l’Aqüeducte del Torrent de la Sala i, a l'alçada del quilòmetre 12, a tocar d'un banc de pedra, sortirem del bosc a una zona a camp obert. A la cruïlla de camins amb la pista que porta al Mas Martorell, trobarem les restes de Roure Gros de la Sèquia, en estat molt precari i amb un plafó informatiu il·legible pel pas del temps.

Des d’aquí, al bell mig de la plana, veiem les restes de l'església romànica de Santa Magdalena de Bell-lloc i, al fons, el mas Tarradellas i el runam de la Muntanya de Sal.

En aquest punt, iniciem la tornada. Desfem els nostres passos gaudint, ara, del mateix entorn amb un punt de vista diferent, però sempre molt agradable, fins arribar de nou al Pla de Santa Anna, on tenim el cotxe.

És una ruta fàcil de seguir, absolutament planera, i amb una diversitat paisatgística que ajuda a gaudir-la plenament.

No oblideu “cultivar” els vostres coneixements amb una lectura atenta de tots els plafons informatius que trobareu per la ruta. Una lliçó d’història oportuna i gratuïta.

Salut i bona caminada !