Sèquia de Manresa: Tram dels Plans de Santa Anna a La Sala (Sant Fruitós i Sallent-Bages)

Sèquia de Manresa: Tram dels Plans de Santa Anna a La Sala (Sant Fruitós i Sallent-Bages)

Com podem llegir a la Viquipèdia, "la Sèquia de Manresa, localment la Sèquia, és un canal de regadiu cabdal en la història de Manresa. Se n'inicià la construcció l'any 1339 i fou acabada l'any 1383. Té un recorregut de 26,7 km, un desnivell de 10 m i un cabal d'1 m³/s. En fou autoritzada la construcció pel rei Pere III. La tradició popular, relaciona la construcció de la Sèquia amb el famós miracle de la llum."

I afegeix, “la Sèquia de Manresa és una de les obres d'enginyeria més importants fetes al Bages durant l'edat mitjana. Aquest canal, projectat amb una extraordinària visió de futur, va servir per acabar amb els problemes de sequera a la ciutat i, encara actualment, aporta un cabal d'aigua suficient per abastir Manresa i algunes poblacions de la rodalia. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya”.

Avui tornem a fer un passeig vespertí per un nou tram de la Sèquia, el que va dels Plans de Santa Anna a la zona de La Sala, on vam estar la setmana passada per fer el tram entre La Sala i el Mas de Les Coves.

Arribem al lloc per la carretera BV-4511 que va de Santpedor a Navarcles i, a l’alçada de la depuradora de Sant Fruitós, agafem la pista de terra que travessa els Plans de Santa Anna. Deixem el cotxe a un marge de la pista, a tocar de la Sèquia, i seguim la pista en direcció a l’aeròdrom de Sant Fruitós, que veiem davant nostre i amb Montserrat a l’horitzó.

Avui no es veu gaire moviment, però els caps de setmana és un no parar de pujades i baixades de l’avioneta per deixar caure 3 o 4 paracaigudistes per viatge.

Tot i que ja som a la primavera, la sequera dels últims mesos ha provocat un endarreriment en el creixement de plantes, flors i cereals de la zona. De fet, ara fa un any vam fer un tram similar i el Tuc es podia amagar sota les plantes de cereals que ja teníen una alçada considerable. Aquest any no és possible, però esperem que plogui aviat i puguem recuperar el terreny perdut.

Ens apropem a l’aeròdrom per la pista de terra i quan arribem a la tanca que limita el pas a l’aeròdrom, seguim per l’esquerra en paral·lel a la pista d’aterratge. Poc a poc anem deixant l’aeròdrom enrere i tornem a travessar els Plans de Santa Anna per pistes de terra en bon estat.

Quan tornem a la zona on hem aparcat, com encara tenim prou temps, decidim resseguir la Sèquia fins la depuradora.

Arribats a la depuradora encara queda prou temps de llum com plantejar-nos seguir el camí de la Sèquia fins La Sala.

Dit i fet, travessem la carretera i anem a buscar la sortida de la Sèquia per la banda del Polígon industrial Pla de Santa Anna. Aquí comença un llarg tram que travessa el polígon per la part nord. Això podria fer pensar que el tram serà lleig i poc aconsellable, però no és així, tot i la gran quantitat d’empreses que travessarem, hi ha molts racons tranquils i de gran bellesa. Només cal mirar les fotografies per adonar-se.

Passarem per l’Aqüeducte de les Bonegues i per un plafó informatiu sobre la Sèquia i el seu entorn situat a tocar d’un bagant que serveix per regular el cabal de la Sèquia. En aquest tram del polígon trobarem un parell més d’aquestes comportes.

Seguim el tram i travessarem un parell dels carrers principals del polígon i, finalment, sortirem novament a camp obert, a l’alçada de la Barraca dels Plans de Santa Anna, envoltada de camps de cereals. Aquí ja tenim bones vistes sobre els Plans de la Sala i el Turó de Sant Ponç, on hi ha el gran Mas del Coll.

Poc a poc seguim el camí de la Sèquia, amb alguns trams molt bonics i farcits de ponts de pedra. Finalment arribem a la zona de La Sala, on ja decidim girar cua abans que es faci fosc.

Ara només ens resta desfer el camí de l’anada fins tornar a travessar la carretera de Santpedor i, poc després, arribar a la zona on hem deixat el cotxe. Quatre fotos més per completar la ruta i cap a casa a sopar, que ja hem fet gana.

Tot i que el coneixíem d’altres ocasions, i malgrat travessar un polígon industrial, és un tram que val molt la pena i, si és en època primaveral, encara més.

Absolutament recomanable per a totes les edats.

Salut i bona caminada !