Sèquia Medieval de Manresa. Tram: La Botjosa (Sallent) - Sant Ponç

La Séquia de Manresa és un element essencial per entendre la història social i econòmica del Bages. Des del segle XIV quan es va construir fins a l’actualitat, ha mantingut la seva funció de regar els conreus de Manresa, a més a més de moure els telers de la puixant indústria tèxtil del segle XIX, ajudant a la prosperitat de la ciutat. Recórrer la Séquia és rememorar 700 anys de la història de la comarca del Bages.
El camí de la Sèquia és un recorregut de 26,7 km que segueix el traçat de la sèquia de Manresa i que travessa paisatges ben diferents: rouredes, boscos de ribera, camps de regadiu, entre d’altres i, on a més, els visitants trobaran elements de gran interès com el castell de Balsareny, esglésies, masies, aqüeductes... Comença a Balsareny i acaba a Manresa al Parc de l'Agulla.

Nosaltres hem fet part d'aquesta ruta com a primera presa de contacte. Hem anat amb el cotxe fins a Sallent i hem aparcat a la Botjosa, una barriada a l'altra banda de la carretera respecte el centre del poble.
De bon començament hi veiem una petita muntanya de potassa i un rètol que ens mena cap al poblat ibèric. Anem seguint en aquesta direcció per una amplíssima pista de terra i guanyem alçada fins trobar-nos amb la Sèquia. Anirem cap a l'esquerra, que ens indica "Aqüeducte Mas de les Coves". Anem en la mateixa direcció que l'aigua, cap a Manresa. En començar la caminada de seguida ens adonem que hi ha racons amb molt encant, tant pel que fa als arbres com els petits ponts que permeten passar a l'altre marge. De seguida trobem una cabana de pedra seca.
En poca estona veiem rètol que ens indica que som al km. 10 de la ruta del Parc de la Sèquia. Ara el camí es fa més ample i encara més bonic. Davant nostre ens apareix una muntanya que sembla nevada, és de potassa. Més endavant trobem un altre pont per si volguéssim endinsar-nos al bosc. En tot moment hem d'anar seguint els senyals verds i blancs.
El següent pont l'hem de creuar per continuar per l'altre marge de la Sèquia.
Arribem a l'aqüeducte del Mas de les Coves i baixem una mica pel vessant per poder apreciar bé la construcció.
En no res som a la Mina del Mas de les Coves. Durant 321m. l'aigua desapareix de la nostra vista ja que passa per sota del Mas de les Coves, documentat al segle XIV, quan es va construir la Sèquia.
Després d'una lleu pujada arribem al Mas de les Coves , que hem de vorejar per la seva esquerra per retrobar el camí marcat en verd i blanc.
Ara seguirem l'indicador a Santa Magdalena de Bell-lloc i en no res retrobem el canal d'aigua que ens havia desaparegut.
Anem caminant entre camps deixant enrere la curiosa imatge de la muntanya de potassa. Veiem, així mateix, no gaire lluny nostre, però sense poder assolir-la en trobar-se enllà dels camps de conreu, l'ermita de Santa Magdalena de Bell-lloc.
Passats els conreus travessem una pista i seguim recte fent cas al pal indicador, cap a l'Amfiteatre de la Sala. Prenem el petit sender a tocar del canal i ens trobem amb un paratge especialment encantador, amb la Sèquia fent giragonses. Passem pel bosc de pins i alzines i tot seguit arribem a l'Aqüeducte del Torrent de la Sala, no tan vistós com el del Mas de les Coves.
Després de passar per un altre dels nombrosos petits ponts som a l'Amfiteatre de la Sala, compost per petits i separats seients de pedra i un petit escenari rectangular en una esplanada del bosc.
Una mica més enllà veiem, a la nostra dreta, un bonic perfil d'una ermita i un conjunt de cases. Passat el rètol del km. 13 creuem el pont cap a la dreta i ens enfilem per un camí decidits a arribar a l'ermita que acabavem de veure. Un cop allà ens adonem que es tracta de l'ermita de Sant Ponç, del segle XII. El problema és que ens informen que és una propietat privada i no s'hi pot accedir. Per tant decidim tornar i refem la caminada pel mateix lloc per on havíem vingut, fins ser de nou a la Botjosa.