Serra Cavallera Integral: Taga, Puig Estela, Puig Coma d’Olla, Serrat dels Evangelis i Pedra dels Tres Bisbats dsde Camprodon

Gran volta sortint des de Camprodon (Ripollès) en la que recorrerem integrament l’herbada Serra Cavallera fent un llarg i panoràmic tram carener en el que assolirem tots els cims i cotes secundàries{La Clapissa (1694m), Serrat dels Evangelis (1894m), Pedra dels Tres Bisbats (1899m), Puig Estela o Sestela (2013m) i Puig de Coma d’Olla (1938m)} fins coronar el Taga (2038m), punt culminat de la Serra Cavallera. Per completar el gran “8” que fa la ruta travessarem els vessants herbats de la Costa de Plans de Cases fent pas pel Pla del Gorg fins el Coll de Pal, des d’on acabarem de davallar passant pel Pla Gros de Fogonella, el Pla de Can Plata, la Torre Cavallera (s.XIII), un parell de búnquers i el Camí de les Marrades.

***RESSENYA: Ruta feta el 13-06-2019. Arribats a Camprodon deixem el vehicle en l’ampli aparcament habilitat de Mas Ventós, on trobem també taules de picnic. Iniciem la caminada desfent un breu tram del camí fet per arribar a l’aparcament (SO, senyals grocs) fins trobar de seguida un indicador que marca l’inici d’un sender fressat (senyals PR i grocs) que comença a pujar al SO entre murs de pedra seca i boscos d’avellaners. Més amunt, quan el sender dibuixa unes llaçades en la zona de Les Marrades, arribem a una bifurcació de senders PR que a la vegada fa de cruïlla de la ruta: pel sender de l’esquerra tornarem (PRC-189), així que prenem el sender de la dreta (PRC-190, senyals grocs), que continua pujant de valent (O/SO) per un bosc amb avellaners i boix fins arribar poc desprès a la cruïlla de camins del Collet del Gener. Aquí obviem camins a banda i banda i seguim les indicacions d’un petit cartell de fusta que ens convida a anar cap a la “Serra Cavallera” pel sender que continua recte amunt (O/SO, senyals PR). El sender s’enfila fortet per un bosc de pi amb boix tot resseguint un filat que va delimitant el fil d’una carena encara poc definida. Alrededor de la cota 1390m trobem un gran piló fet de pedres (a la mena d’una enorme fita cimera) i poc més amunt (en trobar un segon piló d’aquests) la pujada es suavitza un xic i seguim pujant al costat del filat (O/SO, senyals PR) cada vegada per una carena més definida i herbada fins arribar al Pla de la Pica. A partir d’aquí el sender a trams es dilueix en l’herbada carena pero nomès cal seguir el fil de la carena amunt i en la direcció que portem (SO/O, senyals PR), encara amb alguns arbres (pocs) pero ja gaudint de bones vistes a banda i banda i passant poc més amunt pel Pla Fondo. Passat aquest Pla Fondo fem un breu flanqueig per la dreta de la carena (vessant N d’aquesta) i de seguida reprenem el fil carener i seguim amunt (SO/O, senyals PR) fins arribar ben aviat a l’aplanat cim de la Clapissa (1694m). Des d’aquest cim secundàri la carena esdevé totalment pelada i s’orienta clarament a l’O, encara pujant pero ara fent un traçat més horitzontal i ja gaudint de vistes a banda i banda en tot moment. Més endavant fem una breu davallada fins la marcada collada de Coll Salarca i desprès seguim carenejant amunt (O, senyals PR) fins assolir el primer cim amb cara i ulls del dia, el Serrat dels Evangelis (1894m), coronat per un vértex geodèsic i des d’on gaudim d’una excel·lent vista de 360º així com del llarg tram de carena que ens queda per arribar al Taga… Des del cim davallem un xic per carena àmplia i herbada (O, senyals PR) i desprès fem un tram força horitzontal que ens porta fins l’amplíssim cim herbat de la Pedra dels Tres Bisbats (1899m), que domina els prats del Pla de les Pasteres. Des d’aquest cim baixem al costat del filat per una amplíssima carena-vessant herbat (SO, senyals PR) que sense res a explicar ens deixa en la marcada collada de Coll de Pal, on trobem una cruïlla de camins i per on tornarem a passar desprès: tornarem pel corriol que davalla a la dreta, així que ara seguim la senda-corriol (SO, senyals grocs) que remunta l’herbada i ample carena al costat d’un filat, poc més amunt passem pel Pla de Covilars i seguim remuntant la carena (SO, senyals grocs), que segons pugem cada vegada es mes definida, panoramica i planera fins assolir el cim del Puig Estela o Sestela (2013m), coronat per una enorme fita cimera i des d’on gaudim d’una bona vista de 360º. Des del cim seguim el corriol (O, senyals grocs) pel fil carener, fent una lleugera davallada i gaudint de bones vistes fins arribar a una ample collada herbada, des d’on remuntem una mica (O, senyals grocs) fins coronar el cim del Puig de Coma d’Olla (1938m), on trobem les restes d’una barraca o un bivac-paravent. El corriol (O) davalla a l’altre banda sempre pel fil carener fins arribar a la Portella d’Ogassa (indicador), on se’ns incorpora un sender fressat per l’esquerra (senyals grocs) que seguim en la direcció que portem (O), ara deixant el fil carener momentàneament i encetant l’ultima pujada prop de la Coma Llonga, que anem deixant a la nostra esquerra. Aquesta pujada per la Coma Llonga ens porta a abastar la carena E del Taga, que seguim amunt, poc desprès deixem un corriol a l’esquerra que baixa cap al Coll de Jou i seguim pujant per carena herbada (O) una mica més fins arribar a la Creu del Taga i tot seguit al vértex geodèsic que corona el punt culminant del Taga (2038m), gran mirador de la contrada. Amb la panxa plena baixem desfent els nostres passos fins arribar a la Portella d’Ogassa, on tal com arribem ara prenem un corriol a l’esquerra (senyals grocs) que davalla lleugerament travessant el vessant de la muntanya tot agafant ràpidament tendéncia al NE. Aviat voltem el Pla de la Llagona i desprès travessem els amplis vessants herbats (E/NE, senyals grocs) de la Costa de Plans de Cases. Arribats a l’extrem O dels Plans de Cases rebutgem una senda que puja a la dreta i seguim en la direcció que portem (NE, senyals grocs) tot travessant els plans herbats fins doblegar una mena de collet que tanca aquests plans pel seu extrem E, passat el qual davallem (NE) directes cap a la visible bassa del Pla del Gorg i l’Estany del Tarter, on solen haver-hi un munt de vaques. En aquest punt cal estar atents, ja que no agafem l’evident pista i des de la mateixa bassa enfangada cal buscar l’inici d’una senda (SE, senyals grocs) que seguim a l’E tot encetant la travessa dels amplis vessants herbats de la Costa de la Font de la Baga en una pujada força suau i, tot i que la senda es dilueix a trams en els vessants herbats, el terreny obert i herbat ens deixa anar per on vulguem. Més endavant la senda esdeve un corriol més clar (senyals grocs) que ens fa passar per la Font de la Baga, a dia d’avui amb un raig abundant i on trobem tambe uns abeuradors. El corriol continua pujant pels vessants herbats (E, senyals grocs) i aviat guanyem la carena de la Serra Cavallera en l’ample Coll del Pal, punt per on haviem passat abans. Arribats de nou a aquesta cruïlla de camins senyalitzada ara seguim cap a “Camprodon” pel sender que travessa el coll i davalla a l’E. Tot seguit d’agafar aquest sender ens desviem a l’esquerra apenes uns metres per visitar uns refugis militars o polvorins i desprès agafem un corriol que davalla suaument (E/SE) travessant el vessant solei de la muntanya fins sortir a una font-abeurador, on conectem amb els senyals del PRC-189, que ja no deixarem fins al final. Des de l’abeurador seguim per un camí-pista (E, senyals PR) que primer fa una brevíssima pujadeta i desprès continua gairebé de pla travessant els vessants herbats de la Muntanya de Can Picola fins arribar a una cruïlla de camins senyalitzada des d’on albirem el Refugi de Montserrat (lliure). En aquesta cruïlla de camins deixem el cami-pista i prenem un corriol a l’esquerra (E, senyals PR) que continua travessant el vessant de la muntanya gairebé planejant fins arribar al Pla Gros de Fogonella. A partir d’aquí cal estar atents, ja que deixem el corriol més fressat que veiem (que comença a pujar) i nosaltres tenim que seguir planejant a l’E (senyals PR) a trams sense camí definit pels plans herbats, on podem escollir per on anar. Acabats aquests plans torna a aparéixer un vessant herbat i el corriol (senyals PR) a trams és fa més evident, tot just fins un punt on se’ns obre a la vista una torre de telecomunicacions encara llunyana. A partir d’aquí la senda (senyals PR) davalla tombant al SE (més o menys cal anar cap a la torre de telecomunicacions), sempre per terreny obert i herbat. Més avall travessem el prat de la Rompuda de Maideu i, passat aquest, apareix de nou un corriol clar (SE, senyals PR) que ens acaba de baixar fins la cruïlla de camins senyalitzada dels Plans de Can Plata, on trobem un abeurador i tancats de bestiar. Aquí anem cap a “Camprodon” per una pista formigonada (senyals PR i grocs) que surt al NE fent una lleugera i agradable davallada tot voltant prats i obviant els pocs camins que ens surten als costats (que finalitzen en els camps o van a als masos de Cal Noi o Can Francó) fins arribar a un marcat revolt de la pista formigonada (La Planella) on trobem una nova cruïlla de camins senyalitzada: anem cap a “Camprodon” tot agafant una pista de terra a l’esquerra (E, senyals PR i grocs) que davalla dins d’un bosquet fins arribar al mas del Puixeu. Des d’aquest mas fem una “anada-tornada” tot travessant (S/SE) els camps que tenim a la dreta i desprès pujant un xic per un corriol fins la part alta d’un turó emboscat on trobem les restes de la Torre Cavallera (s.XIII), encara prou visible. Al costat de la torre podem visitar també un parell de búnquers, un en el costat NE de la torre i un altre ubicat uns 4-5metres al S. Vista la torre i els búnquers tornem a la pista que portàvem (senyals PR i grocs) i la reprenem agafant ràpidament tendéncia al N fins arribar al Camp de la Vila, on trobem una altre cruïlla de camins senyalitzada al costat d’un tancat de bestiar: anem cap a “Camprodon” tot agafant un sender (Camí de les Marrades, senyals PR i grocs) que comença a davallar al NE deixant enrere ràpidament el Camp de la Vila i endinsant-se en un bosquet de boix fins acabar desembocant en una cruïlla de camins per on em passat en l’anada, des d’on desfem els 0.8km de camí conegut fins el punt d’inici.

***NOTA: Técnicament la ruta no té cap dificultat a destacar, ni passos aeris ni grimpades, és tot caminar, això sí, cal tenir en comte les considerables xifres de desnivell acumulat i distáncia. Majoritàriament la ruta transita per corriols, senders i camins senyalitzats (encara que en molts trams amb poques i velles senyals) així com trams on la fressa del corriol s’esvaeix en el terreny herbat, aquest un terreny de molt bon fer on podem escollir per on anar. Les nomenclatures fetes servir són les del mapa Alpina “Taga-Serra Cavallera”, que en alguns punts no coincideix amb el mapa de l’ICC.

***ALTRES RUTES PER LA SERRA CAVALLERA:

-”Ribes de Freser-Serra Conivella-Taga-Coll de Jou-St Amand-Faig Gros-Saltor-Bruguera-Roure Perramon”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/ribes-de-freser-serra-conivella-taga-coll-de-jou-st-amand-faig-gros-saltor-bruguera-roure-perramon-6999804

-”Taga, Puig Estela i Puig Coma d’Olla pel Pla del Gorg, Coll del Pal i Coma de Noufonts des de Santa Magdalena de Puigsac”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/taga-puig-estela-i-puig-coma-dolla-pel-pla-del-gorg-coll-del-pal-i-coma-de-noufonts-des-de-santa-ma-29479062