Serra de Busa des de la Vall d'Ora per l'Escala Vella. Mirador del Capolatell, la Presó, el Cogul, Sant Pere de Graudescales

Si no ho coneixeu, pot ser no hi ha millor introducció a aquest territori que la que fa el nostre admirat Roger Mas a l’Espai Terra.

Espai singular, tel·lúric. Ple d'històries sorprenents, Mourir à Busa et resurgir à Paris!

Ens trobem al Serra de Busa es mereix l’excepció.

La ruta que hem seguit comença a l’aparcament, amb abundants panells informatius, a costat del monument al comte Guifré el Pilós, a la Vall d’Ora, on hi hem arribat agafant la desviació a Navès.

Si bé al principi seguim una ruta ben senyalitzada del camí de Busa per l’escala, farem prou variacions, així que recomanem seguir aquest track.

De manera molt resumida, hem passat per:

- L’Estudi (ecomuseu), pont romànic i serradora de Cal l’Ambròs
- Mas el Pujol
- Balma del Xalet
- Mas Orriols
- Balmes a Cal Cabreró
- Escala vella de Busa
- Mirador de la Bartolina (i corriol per sobre de les cingleres)
- Ca l’Artiller
- Sant Cristòfol de Busa
- Font de Busa
- Casa Vila
- La Creu del Capolat, mirador
- Presó de Busa al Capolatell, avencs i mirador
- Roc del Mitdia, mirador
- El Cogul (1.526 metres)
- Serrat de la Llebre, mirador (i corriol per la cinglera)
- Grau de les Collades
- Grau de Sant Pere o de Ca l’Esguerrat
- Sant Pere de Graudescales
- Sant Lleïr

Indrets per gaudir.

Només farem alguns comentaris:

- La pujada la trobem excel·lent, sense massa dificultat, però intensa. Molt cromàtica amb les fulles de tardor. Espectacular amb la cinglera al damunt.

- Hi ha alguns moments on cal anar amb compte, però que tot i això no tenen massa dificultat. L’Escala Vella de Busa, un divertiment. L’accés a la Balma del Xalet amb cordes. I tota l’estona a la vora de la cinglera cal ser curosos.

- Ens ha agradat trobar una gran balma, molt semblant a la del Xalet, a la zona de la del Cabreró, desviant-nos uns quants metres a la dreta, seguint el peu de la cinglera.

- Sobre Orriols i dalt del Pla de Busa, hem vist el magnífic vol dels voltors de molt a prop.

- No tenim paraules per descriure els diferents miradors. Per molta foto que fem, cal veure-ho in situ.

- Encara que se’l conegui com a pla, i de fet la major part de la superfície ho és, el Pla de Busa és en realitat un sinclinal, amb els punts més alts a nord i sud. Quan tornem pel Cogul ho comprovem.

- La pujada al cim del Cogul ha estat el moment que ens ha costat més. Ja passada la meitat del recorregut ... però les bones vistes sobre la Vall de Lord i molt més, inclós el Pedraforca, ho compensen.

- La vista de la Serra de Bastets a la tornada la trobem tan singular ... com una onada pètria gegantina.

- Des del Mirador de Capolat fins que baixem pel Grau, a la tornada, no us preocupeu si en sec deixeu de veure el corriol... el retrobareu si aneu seguint per la vora de la cinglera. Només cal estar una mica acostumat a anar per la muntanya. Aneu amb compte, això sí.

- No passem per la masia El Rial de Busa, però l'envoltem i veiem les seves verdes pastures.

- Aneu amb compte amb el temps i que no us passi com a nosaltres, que des d’una mica abans de Sant Pere de Graudescales ja hem caminat de nit (amb frontal, això sí). Per això disculpeu les darreres fotografies ... (i hem seguit la pista del GR1, però si voleu podeu anar pel corriol abans de travessar el riu i passar per la Font de l'Auba) .

Com a curiositat, podeu trobar aquí la pujada que va fer l’Àngel Llàcer al programa Cims.

I, per acabar, com que ja ho vàrem fer amb la lluna plena sobre els nostres caps, res millor que reproduir el text de la cançó “Si s’apartessin els núvols...” (Roger Mas, 1997):
“Des del balcó de Casafont, / la lluna sobre Busa, / la broma prenya la vall, / i el cel és net i un núvol orfe”.
“Des dels boscos de la Selva, / el sol a l’Aigua d’Ora, / crema la llum cada fulla, / tres camins porten al riu. / Savis rojalets / voregen cingles de sacre erecció, de dia tot s’aguanta / fins que res no s’aparti”
L’anàvem sentint al cotxe de tornada ...

O, si voleu, mireu aquest vídeo gravat a la Font de Casafont, al peu dels cingles de Busa, de la seva cançó La Rebequeria.

Per cert, aprofitem per a recomanar-vos el llibre CAMINS DEL SOLSONES: 15 ITINERARIS PER LA PLANA I LA MUNTANYA. Bones rutes, bon text i bones fotografies.

Apa, fins la propera.
Salut i botes.
www.ambotes.com