Serra de Cadiretes: Castell de Montagut - Menhir d'en Llach - Puig de Cadiretes (100 cims) i Pedra sobre altra.

Ruta circular passant per:
- Castell de Montagut (0.4 km)
- Can Rusques (0.7 km)
- Menhir d'en Llach (1.9 km)
- Puig de Cadiretes (2.7 km)
- Pedra sobre altra (5.5 km)

La ruta té en realitat 6 km justos. Dins del forat de la Pedra-sobre-altra s'ha perdut el senyal del GPS i m'ha gravat una línia de 700 metres falsos, ja veureu la marca que ha gravat la ruta, que no és certa, no en feu cas. A la gràfica de desnivell, del km 4,8 fins al 5,5 no existeix, és fals.

Aquesta és una ruta a prop de casa, que hem fet altres vegades però per camins diferents.
La caminada d'avui ha ajuntat en una sola ruta uns quants llocs essencials d'aquesta Serra de Cadiretes.

Aparquem a una pista de terra que comença a la carretera GIP-6821, aproximadament al km. 8,5, a sota del castell de Montagut.

En primer lloc anem a visitar el castell, excavat recentment, per contemplar els murs i escales que durant segles han estat coberts de terra.
Del castell se'n conserva la part inferior d'una torre de planta circular i part del clos emmurallat. D'aquest en roman un mur septentrional que s'adossa a la torre, amb diverses espitlleres i una petita porta d'accés. Per les característiques arquitectòniques que es conserven, es considera una obra dels segles X-XI, i es pensa que en els segles XIV i XV, el castell només actuava com a torre de guaita.

Baixem del castell per la mateixa pista asfaltada per la qual hem pujat i anem en direcció a la carretera.
Al costat mateix hi trobem les ruïnes de Can Rusques.

En arribar al km. 9, girem a la dreta per una ampla pista que puja suaument.
Poc després ens trobem amb en Menhir d'en Llach. Mesura 74 cm d'ample per 76 de gruix, amb una alçada de 265 cm. i està datat en el període del Neolític Mitjà/Calcolític entre el 3500 i el 1800 aC.

Ara ens dirigim cap al Puig de Cadiretes, un 100 cims del llistat de la FEEC molt fàcil de fer. Té 519 metres, al seu cim hi ha un vèrtex geodèsic. Molt a prop hi ha una caseta elevada de vigilància dels bombers.

Baixem del cim, en arribar a la pista hem buscat i trobat, encara que està força amagada per la vegetació, la Cista de Cadiretes. Datada a final del Neolític. No hi ha cap indicador i la vegetació ha tapat gairebé l'accés.

Ara anem cap al Paradolmen dels Senglars, que és una possible cambra sepulcral aprofitant dos blocs erràtics de granit de grans dimensions. Costa de trobar perquè estan estassant el bosc i deixen totes les branques a terra, dificultant l'accés. Es troba en una zona de grans blocs granítics.

A continuació ens dirigim cap a la Pedra-sobre-altra. El primer que veiem és una cambra sepulcral que es va aconseguir extraient les terres de sota un gran bloc de pedra. Les seves dimensions són 3’40 m de profunditat per 2’60 m d’amplada. L’entrada s’emmarca amb un llarg corredor fet amb lloses i blocs amb la tècnica de la pedra seca, de 4 m. de llargada. S’hi localitzaren fragments de sílex i de ceràmica a mà. Aquest monument tindria una cronologia del 2500 al 2200 aC.
L'anomenada Pedra-sobre-altra és un amuntegament de grans blocs granítics de formes capritxoses. Té un estret forat que et permet pujar a la primera plataforma a on trobem dues cassoletes de bona mida i, d'allà, fent equilibris, es pot pujar per una escala metàl.lica i amb l'ajut d'una cadena, fins a la roca del cim, cosa que nosaltres no hem fet.
Aquí ha sigut quan el GPS m'ha perdut, en entrar a l'escletxa per anar a la primera plataforma de pedra, i m'ha fet la jugada de gravar un camí de 700 metres entre l'anada i la tornada, que no ha existit en cap moment.
Per cert, que per aquest forat s'ha d'anar amb compte de no quedar-hi encallat, persones amb una mica de volum, abstenir-se.

I des d'aquí ja ens hem dirigit cap al cotxe, per un camí diferent del de l'anada, acabant la ruta circular d'avui.