Serra de Cardó; Cardó-la Columna-Sant Roc-cassola del Diable-els Martells-Creu de Santos-Font de l'Oliver-Cardó

Bonica excursió per la poc coneguda i mig oblidada Serra de Cardó amb indrets singulars i de gran bellesa.

Tindrem com a punt de partida l’antic Convent-balneari de Cardó al que arribarem per una carretera estreta de muntanya que surt des del poble de Rasquera. Les antigues instal·lacions es troben des de fa anys en estat d’abandonament i sense activitat des del 1967. L'any 1974 un propietari que adquirí els terrenys de la muntanya engegà una planta envasadora d'aigua, després d'alguns canvis de propietat l'activitat de la planta embotelladora s'acabà el 2007.

Sortim de davant les edificacions de l’antic balneari agafant una pista en direcció E, és el camí de Tivenys. En un tomb pronunciat deixem el camí ample que porta a Tivenys i seguim un camí a l’esquerra (cadenat) que s’endinsa al barranc dels Teixets o de la Columna, anirem a visitar l’ermita del mateix nom i retornarem fins aquest punt.
Poc més enllà trobem una cruïlla, anem per un sender a l’esquerra per tal de pujar i visitar l’ermita de la Columna o de sant Simeó, segurament la més icònica i amb més encant de les ermites de Cardó. L’eremitori es troba en un indret espectacular, al capdamunt d’una agulla de roca de difícil accés, un símbol de la duresa, solitud i vida contemplativa que buscaven els monjos Carmelites que van fundar la comunitat de Cardó al S.XVII.
Sembla ser que el primer indret on es van establir va ser una cova situada a la base de la roca on hi ha l’ermita, el 1604, que van tancar amb un mur de pedra i que s’anomena cova del Fundador. El 1606 es bastí l’edifici original dut a terme per Fra Pau de Crist, un carmelita de Tortosa. A partir de llavors s’establí una comunitat de Carmelites Descalços (1617) que a part dels edificis conventuals van construir 14 ermites disseminades per diferents indrets d’aquesta muntanya.

Després de visitar l’ermita i gaudir amb la vista, retornarem fins gairebé la pista de Tivenys i vora una caseta de conducció d’aigües agafarem un sender a mà dreta (wpt cruïlla sender a Sant Josep), que es troba net i s’endinsa en un bosc ufanós. Es travessa el barranc de la Columna i es continua pel sender que ens porta a una placeta amb arbres on hi ha la font de l’Avellaner que ara no veiem rajar. Més endavant trobem una petita cavitat vora el camí que s’anomena la cova de sant Josep, trobem una bifurcació i prenem el senderó de la dreta, enfilant unes escales que ens porten a les restes de l’ermita de Sant Josep.
Poc més enllà, seguint el caminet, trobem la font del Prior, una de les poques fonts de la vall que encara veiem rajar.
Seguim avançant i al cap d’uns 9-10 minuts trobem un trencall (pal indicador). Per l’esquerra marxa un senderó que porta a l’ermita de Santa Agnès i continua després fins la cova Lluminosa.
Poc després ja arribem a la placeta on es troba la font i l’ermita de Sant Roc. La font raja molt poquet i de l’ermita en queden dempeus les parets. A l’època del Balneari, les festes majors d’aquest es celebraven per sant Roc i això feia que aquell dia hi hagués nombrosa afluencia de gent a l’ermita.

Continuem pel sender que va remuntant la barrancada de Sant Roc, trobarem una cruïlla, deixarem a l’esquerra el corriol que porta a la Roca Foradada i seguim recte pel senderó que s’endinsa en una zona amb nombroses alzines carrasques coneguda com la Cassola del Diable, lloc de carboners en temps pretèrits.

Arribem a una nova cruïlla, a pocs metres d’un forn de quitrà que ens queda a mà esquerra. Es com un petit pou amb les parets fetes de pedra seca. En aquests pous es feia la cocció de la reïna que s'extreia del pins per a obtenir-ne brea que es feia servir com a impermeabilitzant a les embarcacions, etc.. Des d’aquesta cruïlla si ens girem podem arribar a diferenciar i reconéixer la Roca Foradada de lluny, en direcció NNO aprox.

En la cruïlla deixarem el sender més marcat i evident que marxa cap a l’esquerra i passa a tocar del forn de quitrà i agafarem un corriol a la dreta, més desdibuixat però amb fites, que puja de manera més directa a la carena on hi ha els Martells.
La pujada és forta pel mig del bosc esclarissat, el camí es troba força desdibuixat , anem seguint algunes fites, més amunt escassegen les fites i el corriol es perd, acabem de pujar directament fins dalt la carena sense gaire dificultat. Un cop dalt a la cresta anirem cap a l’esquerra (S.) uns quants metres fins trobar els Martells, unes curioses i fotogèniques formacions de roca calcària. Darrere al fons de la vall veiem l'antic convent-balneari de Cardó.

Seguim un sender que més endavant puja suaument pel mig d’un pla amb alguns bons exemplars de pins i roures, som als Revolcadors, un antic lloc de pastura de bestiar boví.
Aquí trobarem una cruïlla de senders, per l’esquerra se’ns uneix el sender que hem deixat abans vora el forn de quitrà, seguim pel sender de la dreta que s’enfila cap a la carena.
Ens uns 5 minuts trobem una nova cruïlla, per l’esquerra ve el sender de la font del Teix i el refugi, seguim per la dreta passant per la carena, tenim una vista magnífica, la barrancada de la Fou sota nostre i darrere encara una mica llunyana, en direcció SSO, la cresta amb els 2 cims de la Creu de Santos o Xàquera.
Anem baixant suaument seguint un sender que passa per la vessant de carena que mira al barranc de la columna i al balneari, per damunt nostre tindrem el portell de Cardó. Arribem a una cruïlla important, per la dreta marxa el sender que baixa a Cardó passant pel barranc dels Teixets o de la Columna, seguim el sender de l’esquerra que puja pel mig d’una obaga d’alzines.
Nova cruïlla, aquesta s’anomena “l’Estisora”. Seguim pel sender de l’esquerra pujant, deixem a mà dreta el sender que baixa al baneari de Cardó per la font de l’Oliver i que en tornar del cim agafarem.
Poc més endavant trobem un nou trencall i indicador, deixem un senderó a l’esquerra que porta al Povet de Xàquera. A partir d’ara la pujada s’endureix arribarem a un coll que en travessar-lo en obrirà la vista cap a l’Ebre i els Ports, anirem enfilant amunt per la carena en dirección al cim, deixant un corriol a la dreta que porta al coll de Murtero.

Passarem pel costat de la caseta del guarda (actualmente tancada) i la cisterna i acabem d’enfilar fins el vèrtex geodèsic de la creu de Santos o Xàquera (942m.).

Des d’aquest cim tidrem una panoràmica excepcional doncs és un mirador de primer ordre, de fet recomano pujar als 2 cims doncs el cim oriental complementa el que no es pot veure des d’on som ara. Panoràmica dels 2 cims; Direcció S i girant cap a l’E, en primer terme i continuant la carena de la serra de Cardó, la serra del Boix , al fons el Delta de l’Ebre i la serra de Montsià, arran de mar. Els Ports, amb la pirámide del Mont Caro sobresortint més elevada i tot el conjunt de serres d’aquest massís, la punta de l’Aigua, els Montsagres…D’est a nord, les serres de Pàndols i Cavalls i més proper el riu Ebre serpentejant i la cubeta de Móra. De nord a est, la serra de Montsant allargada i tancant el panorama, les serres de Tivissa, Llaberia i Vandellòs, més propera la gran plana del Burgar i tancant de est a sud, la costa entre l’Ametlla de Mar i el Delta.
Després de gaudir amb la vista seguim un senderó per la carena direcció E que ens durà a l’altre cim bessó, l’oriental on trobem una creu metàl•lica i des d’on podrem acabar de veure i tancar la gran panoràmica.
Retornarem fins la caseta del guarda i ja anirem descendint de la Creu de Santos fins arribar a la cruïlla de l’Estisora, on hi ha el sender que baixa a Cardó per la font de l’Oliver. Prendrem aquest sender a l’esquerra i anirem baixant per un camí de bon fer, tot passant per la placeta i el bonic indret on hi ha la font de l’Oliver que actualment tampoc hem vist rajar.
Continuarem davallant i perdent desnivell fins trobar la pista o camí de Tivenys, que seguim per la dreta davallant, deixarem alguns trencalls que van ermites de Cardó. El track veureu que es desvia a visitar l’ermita de sant Jeroni però no en queda gran cosa dempeus i potser no val gaire la pena davallar-hi. Després es puja al mirador de Cardó que si que recomano per a tenir una bona visió de l’antic convent-balneari i dels voltants. Seguim baixant i arribem davant la plaça de sant Salvador que és on tenim el cotxe aparcat.

Temps de recorregut en moviment: 3h 37 min.

Cartografia:

Cardó-Rasquera 2 mapes: en una cara Cardó a E 1/10.000 i a l’altra Rasquera a E 1/25.000. Ed. Piolet.

Bibliografia:

Caminant per la Serra de Cardó (2006). Joan Farnós Pallarés. Ed.Grup Cultural Rasquerà.

Serres de Cardó, del Boix i del Coll de l’Alba. Joan J. Tirón Ferré. Ed. Cossetània.