Serra de Cardó - Ermita de la Columna - Roca Foradada - Cova Lluminosa - Cim Creu de los Santos
near Benifallet, Catalunya (España)
Viewed 341 times, downloaded 12 times
Trail photos
Itinerary description
Serra de Cardó - Ermita de la Columna - Roca Foradada - Cova Lluminosa - Cim Creu de los Santos
En la ruta d’avui anem a recórrer la espectacular vall de Cardó, una vall que es troba a la serra de Cardó i que només és accessible des de Rasquera per la carretera TV-3021.
És una abrupta vall oberta cap al nord-oest, drenada pel barranc de Cardó, afluent per l’esquerra de l’Ebre poc abans de Benifallet.
Les muntanyes de Cardó, conformen una de les serres més carismàtiques de les Terres de l’Ebre. La major part del massís s’estén entre els termes municipals de Benifallet (Baix Ebre) i Rasquera (Ribera d’Ebre).
En aquesta zona, les pluges són escasses però la permeabilitat de les roques calcàries origina corrents subterranis que originen fonts medicinals que desguassen per l’abrupte cingle de Sallent, coronat pel balneari, i antic convent carmelità, de Cardó. La carena culmina a la Creu de Santos (942 m) i és travessada per camins de ferradura que unien Benifallet i Rasquera amb Tivenys i Tortosa.
A la serra de Cardó hi podem trobar boscos mediterranis molt ben conservats i poblats. Hi ha alzinars ben constituïts, complementats amb boscos de roure valencià i teixos que apareixen de manera esporàdica. A les parts altes i ombrívoles de la serra, hi ha pinedes de pinassa. També és abundant el grèvol i el margalló que són dos espècies protegides.
Aquesta vall és un lloc d'una gran bellesa paisatgística. Vorejada de muntanyes d'aspecte feroç, va ser un indret molt valorat en altres temps per la seva tranquil·litat.
En 1606 va ser fundat pels carmelites el convent de Sant Hilari de Cardó o desert de Cardó situat al capdamunt de l’espectacular cingle del Salt del Frare. En 1617 es consagrà l’església i s’establí definitivament la comunitat religiosa. En aquest lloc, es combinava la vida monàstica comunitària al gran monestir, i l'eremítica en diversos ermitoris, edificis menuts situats damunt de penyals quasi inaccessibles. El complex estava format pels edificis conventuals i un conjunt de 14 ermites. El convent fou suprimit amb les desamortitzacions eclesiàstiques del 1835 i exclaustrats els monjos. Durant l’abandó el convent fou saquejat. En 1866 va ser convertit en balneari aprofitant les aigües medicinals (bicarbonatades i arsenicals), que també es va abandonar. L’edifici principal fou Hospital de l’exèrcit republicà a la Batalla de l’Ebre, va tornar a balneari des del 1940 fins al 1967. Fins a finals del segle XX va funcionar com a planta embotelladora d’aigua mineral. Actualment, es troba tancat el pas a l'antic monestir i balneari, en procés de restauració dels edificis, on trobem les obres interrompudes.
Comencem la ruta circular per l’esquerra, pujant a visitar l’ermita de Sant Simeó Estilita, també coneguda com ermita de la Columna que es troba dalt d’un penyal. Tornem al camí i a la nostra dreta ix una senda que entre un dens bosc ens porta fins a la font de l’Avellaner. Un poc més endavant trobem l’ermita i font de Sant Josep. Seguim el sender cap a la font del Prior.
Continuen la senda cap a l’ermita i font de Sant Roc, que està a poc més de 2 km de l’inici. Prosseguim ascendint i en uns 200 metres en la bifurcació girem a l’esquerra per anar a visitar la Roca Foradada, un gran arc de pedra. Tornem un trosset enrere i avancem per la senda fins a la Cova Lluminosa, una cova amb dos boques per on passem per descendir al Portell de Cosp 3,9 km. Descendim un poc més i travessem per la teixeda de Cosp amb nombrosos teixos centenaris. 800 metres més avant trobem el Refugi de de la Font del Teix, la font està uns 200 metres endavant.
Des de la font ens dirigim al Portell del Bou, ara la senda va per un tram de muntanya de matolls baixos i es perd en alguns tros, pel que avancem quasi muntanya a través direcció sud fins arribar a la lloma dels Rebolcadors. Després del cim de la Punta dels Rebolcadors el sender millora i torna a ser fàcil de seguir i ens retorna a la vessant oest de la serra més humida i boscosa.
Anem seguint les indicacions per a pujar a la Creu de Santos que amb 942 és el punt més alt de la ruta i trobem un vèrtex geodèsic i a l’altre extrem del cim la Creu.
Baixem i ara ens dirigim al Coll del Murtero i arribem a la Font de l’Oliver, la senda discorre per un atapeït bosc que acaba duent-nos al camí de Tivenys que haurem de seguir fins que ens torne al punt d’inici de la ruta, passant prèviament prop de l’ermita de Sant Joan i el mirador de Sant Jaume.
Atenció a causa del funcionament defectuós del GPS, poden trobar-se línies rectes causades per la pèrdua parcial del senyal o puntes estranyes que no són reals, per tant, cal anar amb una mica precaució en seguir la ruta.
Si utilitzes el track, t'agrairia que feres una valoració en wikiloc sobre la seua utilitat.
==================================================================
En la ruta de hoy vamos a recorrer el espectacular valle de Cardó, un valle que se encuentra a la sierra de Cardó y que solo es accesible desde Rasquera por la carretera TV-3021.
Es un abrupto valle abierto hacia el noroeste, drenado por el barranco de Cardó, afluente por la izquierda del río Ebro poco antes de Benifallet.
Las montañas de Cardó, conforman una de las sierras más carismáticas de las Tierras del Ebro. La mayor parte del macizo se extiende entre los términos municipales de Benifallet (Bajo Ebro) y Rasquera (Ribera de Ebro).
En esta zona, las lluvias son escasas pero la permeabilidad de las rocas calcáreas origina corrientes subterráneos que surgen en fuentes medicinales que desaguan por el abrupto risco de Sallent, coronado por el balneario y antiguo convento carmelita de Cardó. La carena culmina en la Cruz de Santos (942 m) y es atravesada por caminos de herradura que unían Benifallet y Rasquera con Tivenys y Tortosa.
A la sierra de Cardó podemos encontrar bosques mediterráneos muy bien conservados y poblados. Hay encinares bien constituidos, complementados con bosques de roble melojo y tejos que aparecen de manera esporádica. A las partes altas y sombrías de la sierra, hay pinares de pino rodeno. También es abundando el acebo y el palmito que son dos especies protegidas.
Este valle es un lugar de una gran belleza paisajística. Bordeado de montañas de aspecto feroz, fue un lugar muy valorado en otros tiempos por su tranquilidad.
En 1606 fue fundado por los carmelitas el convento de San Hilario de Cardó o desierto de Cardó situado en lo alto del espectacular risco del Salto del Fraile. En 1617 se consagró la iglesia y se estableció definitivamente la comunidad religiosa. En este lugar, se combinaba la vida monástica comunitaria al gran monasterio, y la eremítica en diversos ermitorios, edificios pequeños situados encima de peñascos casi inaccesibles. El complejo estaba formado por los edificios conventuales y un conjunto de 14 ermitas. El convento fue suprimido con las desamortizaciones eclesiásticas del 1835 y exclaustrados los monjes. Durante el abandono el convento fue saqueado. En 1866 fue convertido en balneario aprovechando las aguas medicinales (bicarbonatadas y arsenicales), que también se abandonó. El edificio principal fue Hospital del ejército republicano en la Batalla del Ebro, volvió a ser balneario desde el 1940 hasta el 1967. Hasta finales del siglo XX funcionó como planta embotelladora de agua mineral. Actualmente, se encuentra cerrado el paso en el antiguo monasterio y balneario, en proceso de restauración de los edificios, donde se encuentran las obras interrumpidas.
Empezamos la ruta circular por la izquierda, subiendo primero a visitar la ermita de San Simeón Estilita, también conocida como ermita de la Columna que se encuentra arriba de un peñasco. Volvemos al camino y a nuestra derecha sale una senda que entre un denso bosque nos lleva hasta la fuente del Avellano. Un poco más adelante encontramos la ermita y fuente de San José. Seguimos el sendero hacia la fuente del Prior.
Continúan la senda hacia la ermita y fuente de San Roque, que está a poco más de 2 km del inicio. Proseguimos ascendiendo y en unos 200 metros en la bifurcación giramos a la izquierda para ir a visitar la Roca Foradada, un gran arco de piedra. Volvemos un trocito atrás y avanzamos por la senda hasta la Cueva Luminosa, una cueva con dos bocas por donde pasamos para descender al Portillo de Cosp 3,9 km. Descendemos un poco más y atravesamos por la tejera de Cosp con numerosos tejos centenarios. 800 metros más adelante encontramos el Refugio de la Fuente del Tejo, la fuente está unos 200 metros adelante.
Desde la fuente nos dirigimos al Portillo del Bou, ahora la senda va por un tramo de montaña de matorrales bajos y se pierde en algunos trozos, por el que avanzamos casi montaña a través dirección sur hasta llegar a la loma de los Rebolcadors. Después de la cumbre de la Punta de los Rebolcadors el sendero mejora y vuelve a ser fácil de seguir retornándonos a la vertiente oeste de la sierra más húmeda y boscosa.
Vamos siguiendo las indicaciones para subir a la Cruz de Santos que con 942 es el punto más alto de la ruta, donde encontramos un vértice geodésico y en el otro extremo de la cumbre la Cruz.
Bajamos y ahora nos dirigimos al Coll del Murtero y llegamos a la Fuente de Oliver, la senda discurre por un prieto bosque que acaba llevándonos al camino de Tivenys que tendremos que seguir hasta que nos devuelva al punto de inicio de la ruta, pasando previamente cerca de la ermita de San Juan y el mirador de San Jaime.
Atención a causa del funcionamiento defectuoso del GPS, pueden encontrarse líneas rectas causadas por la pérdida parcial de la señal o puntas extrañas que no son reales, por lo tanto, hay que ir con un poco precaución al seguir la ruta.
Si utilizas el track, te agradecería que hicieras una valoración en wikiloc sobre su utilidad.
En la ruta d’avui anem a recórrer la espectacular vall de Cardó, una vall que es troba a la serra de Cardó i que només és accessible des de Rasquera per la carretera TV-3021.
És una abrupta vall oberta cap al nord-oest, drenada pel barranc de Cardó, afluent per l’esquerra de l’Ebre poc abans de Benifallet.
Les muntanyes de Cardó, conformen una de les serres més carismàtiques de les Terres de l’Ebre. La major part del massís s’estén entre els termes municipals de Benifallet (Baix Ebre) i Rasquera (Ribera d’Ebre).
En aquesta zona, les pluges són escasses però la permeabilitat de les roques calcàries origina corrents subterranis que originen fonts medicinals que desguassen per l’abrupte cingle de Sallent, coronat pel balneari, i antic convent carmelità, de Cardó. La carena culmina a la Creu de Santos (942 m) i és travessada per camins de ferradura que unien Benifallet i Rasquera amb Tivenys i Tortosa.
A la serra de Cardó hi podem trobar boscos mediterranis molt ben conservats i poblats. Hi ha alzinars ben constituïts, complementats amb boscos de roure valencià i teixos que apareixen de manera esporàdica. A les parts altes i ombrívoles de la serra, hi ha pinedes de pinassa. També és abundant el grèvol i el margalló que són dos espècies protegides.
Aquesta vall és un lloc d'una gran bellesa paisatgística. Vorejada de muntanyes d'aspecte feroç, va ser un indret molt valorat en altres temps per la seva tranquil·litat.
En 1606 va ser fundat pels carmelites el convent de Sant Hilari de Cardó o desert de Cardó situat al capdamunt de l’espectacular cingle del Salt del Frare. En 1617 es consagrà l’església i s’establí definitivament la comunitat religiosa. En aquest lloc, es combinava la vida monàstica comunitària al gran monestir, i l'eremítica en diversos ermitoris, edificis menuts situats damunt de penyals quasi inaccessibles. El complex estava format pels edificis conventuals i un conjunt de 14 ermites. El convent fou suprimit amb les desamortitzacions eclesiàstiques del 1835 i exclaustrats els monjos. Durant l’abandó el convent fou saquejat. En 1866 va ser convertit en balneari aprofitant les aigües medicinals (bicarbonatades i arsenicals), que també es va abandonar. L’edifici principal fou Hospital de l’exèrcit republicà a la Batalla de l’Ebre, va tornar a balneari des del 1940 fins al 1967. Fins a finals del segle XX va funcionar com a planta embotelladora d’aigua mineral. Actualment, es troba tancat el pas a l'antic monestir i balneari, en procés de restauració dels edificis, on trobem les obres interrompudes.
Comencem la ruta circular per l’esquerra, pujant a visitar l’ermita de Sant Simeó Estilita, també coneguda com ermita de la Columna que es troba dalt d’un penyal. Tornem al camí i a la nostra dreta ix una senda que entre un dens bosc ens porta fins a la font de l’Avellaner. Un poc més endavant trobem l’ermita i font de Sant Josep. Seguim el sender cap a la font del Prior.
Continuen la senda cap a l’ermita i font de Sant Roc, que està a poc més de 2 km de l’inici. Prosseguim ascendint i en uns 200 metres en la bifurcació girem a l’esquerra per anar a visitar la Roca Foradada, un gran arc de pedra. Tornem un trosset enrere i avancem per la senda fins a la Cova Lluminosa, una cova amb dos boques per on passem per descendir al Portell de Cosp 3,9 km. Descendim un poc més i travessem per la teixeda de Cosp amb nombrosos teixos centenaris. 800 metres més avant trobem el Refugi de de la Font del Teix, la font està uns 200 metres endavant.
Des de la font ens dirigim al Portell del Bou, ara la senda va per un tram de muntanya de matolls baixos i es perd en alguns tros, pel que avancem quasi muntanya a través direcció sud fins arribar a la lloma dels Rebolcadors. Després del cim de la Punta dels Rebolcadors el sender millora i torna a ser fàcil de seguir i ens retorna a la vessant oest de la serra més humida i boscosa.
Anem seguint les indicacions per a pujar a la Creu de Santos que amb 942 és el punt més alt de la ruta i trobem un vèrtex geodèsic i a l’altre extrem del cim la Creu.
Baixem i ara ens dirigim al Coll del Murtero i arribem a la Font de l’Oliver, la senda discorre per un atapeït bosc que acaba duent-nos al camí de Tivenys que haurem de seguir fins que ens torne al punt d’inici de la ruta, passant prèviament prop de l’ermita de Sant Joan i el mirador de Sant Jaume.
Atenció a causa del funcionament defectuós del GPS, poden trobar-se línies rectes causades per la pèrdua parcial del senyal o puntes estranyes que no són reals, per tant, cal anar amb una mica precaució en seguir la ruta.
Si utilitzes el track, t'agrairia que feres una valoració en wikiloc sobre la seua utilitat.
==================================================================
En la ruta de hoy vamos a recorrer el espectacular valle de Cardó, un valle que se encuentra a la sierra de Cardó y que solo es accesible desde Rasquera por la carretera TV-3021.
Es un abrupto valle abierto hacia el noroeste, drenado por el barranco de Cardó, afluente por la izquierda del río Ebro poco antes de Benifallet.
Las montañas de Cardó, conforman una de las sierras más carismáticas de las Tierras del Ebro. La mayor parte del macizo se extiende entre los términos municipales de Benifallet (Bajo Ebro) y Rasquera (Ribera de Ebro).
En esta zona, las lluvias son escasas pero la permeabilidad de las rocas calcáreas origina corrientes subterráneos que surgen en fuentes medicinales que desaguan por el abrupto risco de Sallent, coronado por el balneario y antiguo convento carmelita de Cardó. La carena culmina en la Cruz de Santos (942 m) y es atravesada por caminos de herradura que unían Benifallet y Rasquera con Tivenys y Tortosa.
A la sierra de Cardó podemos encontrar bosques mediterráneos muy bien conservados y poblados. Hay encinares bien constituidos, complementados con bosques de roble melojo y tejos que aparecen de manera esporádica. A las partes altas y sombrías de la sierra, hay pinares de pino rodeno. También es abundando el acebo y el palmito que son dos especies protegidas.
Este valle es un lugar de una gran belleza paisajística. Bordeado de montañas de aspecto feroz, fue un lugar muy valorado en otros tiempos por su tranquilidad.
En 1606 fue fundado por los carmelitas el convento de San Hilario de Cardó o desierto de Cardó situado en lo alto del espectacular risco del Salto del Fraile. En 1617 se consagró la iglesia y se estableció definitivamente la comunidad religiosa. En este lugar, se combinaba la vida monástica comunitaria al gran monasterio, y la eremítica en diversos ermitorios, edificios pequeños situados encima de peñascos casi inaccesibles. El complejo estaba formado por los edificios conventuales y un conjunto de 14 ermitas. El convento fue suprimido con las desamortizaciones eclesiásticas del 1835 y exclaustrados los monjes. Durante el abandono el convento fue saqueado. En 1866 fue convertido en balneario aprovechando las aguas medicinales (bicarbonatadas y arsenicales), que también se abandonó. El edificio principal fue Hospital del ejército republicano en la Batalla del Ebro, volvió a ser balneario desde el 1940 hasta el 1967. Hasta finales del siglo XX funcionó como planta embotelladora de agua mineral. Actualmente, se encuentra cerrado el paso en el antiguo monasterio y balneario, en proceso de restauración de los edificios, donde se encuentran las obras interrumpidas.
Empezamos la ruta circular por la izquierda, subiendo primero a visitar la ermita de San Simeón Estilita, también conocida como ermita de la Columna que se encuentra arriba de un peñasco. Volvemos al camino y a nuestra derecha sale una senda que entre un denso bosque nos lleva hasta la fuente del Avellano. Un poco más adelante encontramos la ermita y fuente de San José. Seguimos el sendero hacia la fuente del Prior.
Continúan la senda hacia la ermita y fuente de San Roque, que está a poco más de 2 km del inicio. Proseguimos ascendiendo y en unos 200 metros en la bifurcación giramos a la izquierda para ir a visitar la Roca Foradada, un gran arco de piedra. Volvemos un trocito atrás y avanzamos por la senda hasta la Cueva Luminosa, una cueva con dos bocas por donde pasamos para descender al Portillo de Cosp 3,9 km. Descendemos un poco más y atravesamos por la tejera de Cosp con numerosos tejos centenarios. 800 metros más adelante encontramos el Refugio de la Fuente del Tejo, la fuente está unos 200 metros adelante.
Desde la fuente nos dirigimos al Portillo del Bou, ahora la senda va por un tramo de montaña de matorrales bajos y se pierde en algunos trozos, por el que avanzamos casi montaña a través dirección sur hasta llegar a la loma de los Rebolcadors. Después de la cumbre de la Punta de los Rebolcadors el sendero mejora y vuelve a ser fácil de seguir retornándonos a la vertiente oeste de la sierra más húmeda y boscosa.
Vamos siguiendo las indicaciones para subir a la Cruz de Santos que con 942 es el punto más alto de la ruta, donde encontramos un vértice geodésico y en el otro extremo de la cumbre la Cruz.
Bajamos y ahora nos dirigimos al Coll del Murtero y llegamos a la Fuente de Oliver, la senda discurre por un prieto bosque que acaba llevándonos al camino de Tivenys que tendremos que seguir hasta que nos devuelva al punto de inicio de la ruta, pasando previamente cerca de la ermita de San Juan y el mirador de San Jaime.
Atención a causa del funcionamiento defectuoso del GPS, pueden encontrarse líneas rectas causadas por la pérdida parcial de la señal o puntas extrañas que no son reales, por lo tanto, hay que ir con un poco precaución al seguir la ruta.
Si utilizas el track, te agradecería que hicieras una valoración en wikiloc sobre su utilidad.
Waypoints
Intersection
1,882 ft
Dreta
Intersection
2,220 ft
Esquerra
Mountain pass
2,374 ft
Portell del Bou
Intersection
2,064 ft
Dreta
Intersection
2,052 ft
Dreta per pista
Intersection
2,028 ft
Seguir per pista recte. El sender de l'esquerra acaba perdent-se dins del barranc amb vegetació espinosa que impedeix el pas.
You can add a comment or review this trail
Comments