Serra de Castelltallat,casa Figuera,dolmen de Castelltallat

Aparquem els cotxes a la Creu escapçada, on en Mossèn Jolis ha beneït la Creu en qüestió, que havia estat esculpida i instal•lada per en Joan Borrós, veï del poble de Castelltallat, en els darrers anys. Aquesta, és una Creu Termal i seveix per a delimitar els termes dels pobles de Castelltallat i Sant Mateu de Bages.
Acte seguit ens hem posat a caminar en direcció a la masia de Figuera passant abans per Muntaner. A Figuera hem pogut visitar la petita capella romànica. Un racó d'un elevat valor patrimonial i artístic, a més d'una gran bellesa. Després de calmar el rau rau de les panxes, hem prosseguit la marxa, solana amunt. Fins arribar a un punt alt després de creuar la carretera que va de Castelltallat a Sant Mateu. Allí hem començat un fort descens. El paissatge ha canviat. S'ha tornat molt més frondós, feréstec i selvàtic. Els pins baixets i encara tendres de la primera part de l'excursió, han donat pas a d'altres de majestuosos. Encara se'n conserven alguns que van sobreviure als greus incendis que van assolar la zona l'any 1994. Hem arribat de seguida a la font de les Fades. Cara avall tot és fàcil. Allí hem pogut gaudir de la contemplació d'un grup de 5 salamandres, i fins i tot tocar-ne alguna (els més agosarats, és clar). Superada la font hem continuat la baixada, passant per la Rovira de Coaner. Poc després hem arribat al fons de la vall, una zona molt frondosa i humida. Ara tocava posar-se les cames de pujar, abans de començar l'ascens, sort que poc després d'iniciat l'ascens ens esperava paradeta i fonda a la Font de Vilalalta, on hem pogut gaudir de les seves aigües i d'un petit mos a base de fruits secs i pomes, aquestes últimes més refrescants que els primers. Sigui com sigui encara tocava seguir la pujada un a estona més. I això hem fet, seguir costa amunt per mig de la frondositat de l'obaga. Hem anat fins a Cal Gutzems, on hem pogut contemplar les runes de la que en els seus millors temps havia estat una masoveria de Vilalta, plena de vida i d'activitat. Abandonant aquests nostàlgics pensaments, situant-nos de nou on tocava, hem seguit caminant, ara l'objectiu era clar, arribar el més aviat possible a la Creu escapçada, agafar les cotxes.