Serra de Cavalls; Santa Madrona-Punta Redona-vall de les Carruves-Santa Madrona

Excursió per a visitar una de les serres que va ser un dels principals escenaris de la Batalla de l’Ebre junt amb la propera serra de Pàndols. És un recorregut curt però entretingut, amb algunes fortes pujades per senders pedregosos i també baixades amb fort pendent on cal parar atenció amb la pedra solta. Des de la Punta Redona i tota la carena de la serra de Cavalls gaudirem de grans panoràmiques si el dia es clar, veurem també restes d’amagatalls i trinxeres.

Accés al Punt de Sortida:

Ens hem de dirigir al poble de Corbera d’Ebre i just abans d’entrar al poble, trobarem a mà esquerra un cartell que ens assenyala l’ermita de santa Madrona. Seguirem una pista asfaltada que hi porta en uns 2km. Aparcarem en uns replans de terra a mà esquerra, damunt la pista, pocs metres abans d’arribar a l’ermita.

Excursió:

Sortim de l’aparcament i seguim recte per la pista que ens porta a l’ermita de santa Madrona, edifici gran i ben arranjat amb una gran zona de taules i bancs per a fer pic-nic sota els pinars. En aquesta època que hem fet l’excursió i degut a la gran sequera que arrosseguem, la font no rajava.

En ser a la plaça davant l’ermita agafem el camí assenyalat com a barranc Tancat, seguim marques de PR i anem remuntant aquesta vall per un camí net amb pujada constant.

Arribem a la carena de la serra de santa Madrona i trobem una cruïlla, seguirem pel camí de l’esquerra. Seguint les marques del PR, al cap de poc veurem la roca del Pebre destacada en la serra del Pebrer que tenim molt a prop al cantó esquerre. Davallarem per un tram amb fort pendent mentre veiem al nostre davant, bastant enlairada la Punta Redona amb el seu vèrtex geodèsic, allà en adreçarem.

Arribem a una nova cruïlla amb una pista que puja de la vall de les Carruves, per aquí passa el GR-171-3, seguirem la pista per l’esquerra. Una mica més endavant trobarem un trencall, aquí es troba el sender GR-171deixarem la pista i les marques del GR-171-3 i agafarem un sender a la dreta (GR-171) que s’enfila amb forta pujada cap a la serra de Cavalls, es troba una mica més tapat de vegetació.

Arribem a la carena de la serra de Cavalls, trobem una gran fita de pedres, a partir d’ara anirem seguint per la carena de la serra, amb grans vistes. Al cap de pocs metres trobem una nova cruïlla i un pal indicador; deixem a l’esquerra un sender que baixa al Pinell de Brai, poble que anirem veient força estona mentre caminem per la cresta, seguim pel sender que passa carenejant pel crestall.

Més enllà trobarem les restes d’un amagatall / trinxera de la guerra civil i poc més endavant un bust d’un excursionista, un llibre de ressenyes amagat dins una capsa metàl·lica i un nou amagatall. Seguim per la carena i arribem a la Punta Redona (659 m.), punt més elevat de la Serra de Cavalls, on hi ha un vèrtex geodèsic.

La vista és magnífica a 360º, a mode de resum...De Nord a Est; la serra de la Fatarella, part de la ribera d’Ebre amb la fumera de la central d’Ascó, al fons llunyà el Montsant, les serres de Tivissa i Llaberia amb la Miranda; D’ Est a Sud, les muntanyes de Vandellòs en la llunyania, el poble del Pinell de Brai, la serra de Cardó amb la creu de Santos, part de la serra del Boix; De Sud a Oest, el Port amb la moleta d’Alfara i la Coscollosa en primer terme i per darrere el Caro, més alt i destacat, la serra de Pàndols com a continuació de la serra de Cavalls, més a la dreta (O) el Puig Cavaller, per darrere altres cims del Port i treient el cap el Tossal d’Horta, Gandesa; tancant la vista cap al Nord, en primer terme ben destacat el poble de Corbera d’Ebre.

Continuarem per l’entretingut sender carener, pujant i baixant suaument, en un punt trobarem un petit esglaonat on cal ajudar-se una mica amb les mans, hi ha una cadena però potser millor baixar desgrimpant pel costat.
Seguirem la llarga cresta de Cavalls i cap al final ens trobarem sota el cim de la Carabassa, a tocar de cim el mapa hi situa un amagatall, no hi hem anat. Mentre davallem veiem davant nostre (SO), a una certa distancia la Mola d’Irto, amb un sender que hi puja i dalt de tot les runes de l’ermita de Sant Marc. Seguim baixant i al cap de poc es troba una bifurcació de senders, agafem el de la dreta fent un canvi de direcció i adreçant-nos ara cap al NO, veiem unes parets de roca amb unes coves que sembla podien haver estat amagatalls. Ens hi hem arribat desviant-nos uns metres del sender principal, no eren gaire fondes però curioses.

Seguim davallant per un sender amb fort pendent on cal vigilar a no relliscar amb la pedra solta. Mentre baixem si ens fixem bé podrem veure una roca foradada o arc natural cap al SE/SSE.

Arribem a un pla amb conreus, passem vorejant l’extrem del conreu, deixem un sender a l’esquerra que sembla més fressat però pren una direcció oposada a la que hem de seguir. Tenim 2 opcions seguir per un camí ample que passa per la vora del conreu o bé agafar un sender mig tapat per la vegetació que passa una mica més enlairat i va per damunt paral·lel al camí que hem dit, hem seguit aquesta darrera opció, més endavant es troben i potser és millor anar pel camí ample..
Passarem pel costat d’unes vinyes i arribarem a una cruïlla de pistes al costat mateix d’una curiosa bassa d’aigua natural envoltada de joncs. Deixem la pista de l’esquerra que porta a la carretera de Gandesa a Pinell de Brai molt a prop de l’àrea de la Fonteta i seguim per la de la dreta, endinsant-nos a la vall de les Carruves plena de camps conreats, sobretot vinya, oliveres i ametllers. Anirem trobant alguns masos a tocar del camí.
Bifurcació de pistes i pal indicador, seguirem per la pista de l’esquerra pujant i seguint marques del GR-171-3 que hem retrobat en aquesta cruïlla.

Al cap de poca estona, trobem un petit replà i un trencall amb un camí-tallafocs que marxa cap a la dreta, el seguim pujant amb fort pendent durant uns 150 metres, sort que no és gaire llarg aquest tram perque acabem pujant quasi de quatre grapes. Som de nou a la carena de santa Madrona i trobem una fita de pedres que ens assenyala un tirany a mà esquerra que baixa directe a santa Madrona fent drecera. L’agafem i anem davallant amb compte doncs el pendent és molt fort, tot i així hi ha algunes clapes de roca que permeten baixar prou bé. Eviteu aquest pas si la roca es troba mullada.

En ser bastant avall el senderó gira i s’encara a l’ermita, passem pel davant de la cova de sant Marc on hi ha una capelleta i acabem d’arribar a santa Madrona.


Cartografia:

Serres de Pàndols i Cavalls E 1/25.000. Editorial Piolet


Bibliografia:

“Espais de la Batalla de l’Ebre. Terra Alta i Ribera d’Ebre, 13 itineraris a peu”. Juan Carlos Borrego. Editorial Piolet