Serra de Collcardús des de Vacarisses

Vacarisses – Serra de Collcardús
Sortida matinal i circular per conèixer la Serra de Collcardús
Accedim per la C-58 des de Barcelona, passem Terrassa, passem el túnel de Collcardús i just abans d’arribar a Vacarisses, sortim per enllaçar amb la B-121 i aparcament un metres més avall entre la depuradora i la cruïlla de la BV-1211.
Comencem a caminar cap aquesta última cruïlla, passem el pont sobre la BV-1211 i just passat, veiem un camí que va cap a la riera. La passem i seguim el camí que remunta per l’altre costat fins a trobar una camí asfaltat de l’ urbanització. Més endavant arribem a una petita placeta, agafem el carrer de la dreta. I més endavant agafem el camí de la dreta. El camí ara, va paral•lel a la carretera C-58 que passa pel túnel de Collcardús. Més endavant trobem un pal indicador, un altre camí que surt a la nostra dreta i l’aparcament del Restaurant Masia Nhoa.
Travessem el 2on aparcament de l’hotel (més avall), que aprofita el cobriment del túnel de la carretera i, a l’altra banda, ja veurem un altra pal indicador que ens marca el camí de Can Boixeres. El seguim i després d’una bona pujada arribem al coll de Can Margarit. Agafem primer el corriol que surt per la dreta i uns metres més enllà, el de l’ esquerra (marques blaves i grogues).
Arribem al Turó dels Quatre Termes que és una mica frustrant perquè no sembla un turó, perquè no hi ha vistes (tot és ple d’arbres), i no es veu un promontori diferenciat, ja que el camí simplement puja i baixa per un bosc. L’única marca de referència és un cub d’aquests on posen pedres dins una forma d’enreixat de filferro on hi ha el nombre 8 i la inscripció Turó dels quatre termes. També serveix per asseure’s i descansar una mica.
Camí avall, el camí va fent giragonses fins que arribem a una mena de coll, travessat per una pista. A l’altra banda, trobem un altra cub amb el nombre 9 i la inscripció “Camí al Ros”.
Pugem per aquest camí un xic rocallós i aviat arribem al Turó de Ros on ens surten a rebre un munt d’antenes. Travessem el pla que hi ha davant de l’edifici de les antenes i el camí passa pel costat i puja un xic. En un racó a la dreta d’aquest edifici de les antenes, trobem un petit promontori amb un pal a sobre d’un quadrat de ciment amb la placa de vèrtex geodèsic i en una placa homenatge a l’alcalde de Viladecavalls.
Des d’aquí es veu un bon paisatge sobre el vallés, encara que per fer les fotos del massís de Sant Llorenç i Montserrat, hem d’anar en compte de no retratar les antenes. També podem apreciar entremig, el Pirineu nevat.
Després de descansar i fer un mos, agafem el camí cap avall que primer baixa una mica dret i després es va aplanant. Una mica més lluny podem veure una bona perspectiva del turó rocallós amb les seves antenes.
Després de caminar una estona i d’anar passant algunes cruïlles, arribem a la riera de Cal Torre (la mateixa que hem travessat al principi), passem pel costat de la depuradora i finalment arribem on hem aparcat el cotxe.
Una excursió diferent, més discreta però que ens ha servit per a fer un dels cent cims i per a conèixer la serra de Collcardús .
Espero que us agradi i gràcies a Miquel Garriga Costa per compartir.
Salut i República.