Serra de Collserola: Tibidabo - Sant Medir - Canyelles + 26 fonts

Ruta que qualifico de moderada per la distància i el desnivell. Sense cap dificultat tècnica, sempre es fa per pistes, camins i corriols fresats menys el tram de tornada des de la Font de Tapioles fins al pont del Coll de la Ventosa (4), que és millor anar i tornar pel mateix camí.

Aquesta ruta és per descobrir fonts (26 fonts) catalogades de Collserola i pujar al sostre comarcal del Barcelonès (Tibidabo)


Plaça Alfonso Comín - Carrer Enginyeria - Font de l’Avi - Font de la Mina -
Camí del Maduixer - Font Gomis - Enllaç pista Can Borni - Drecera - Pont funicular (Mentora Alsina) - Tibidabo - Drecera - Coll de la Vinassa - Carretera BP-1417 - Ruïnes del Casino de la Rabassada - Font Sulfurosa (1) - Font de la Rabassada - Font d’en Ribes - Viaducte de Can Ribes - Drecera sota línia elèctrica - Pista de Sant Medir - Ciudad de los Muchachos - Font dels Àngels dels Ulls Pintats (2) - Can Puig - Font de Can Puig - Font de Sant Medir / Maño - Sant Medir - Font del Camp del Miracle - Font de Sant Medir (Manantial Jané) - Font de Can Ribes - Font de Sant Sever - Enllaç Carretera de Cerdanyola (BV-1415) - Font del Jeroni (o d’en Geroni) - Pista de la Serra d’en Gatell - Font del Ferro (Valldaura) - Font del Palau Reial de Valldaura (3) - Font del Pla del Cigró - Can Cerdà - Capella de la Mare de Déu de Lourdes - Font de la Verge - Font de Can Cerdà - Font d’en Güell - Font dels Caçadors d’Horta - Camí del Torrent de l’Infern - Pista Serra d’en Fotjà - Enllaç G.R. 92 / P.R. 35 / P.R. 171 (Sector Casa Juaco) - Forat del Vent - Font Vella (o de Can Ferrer) - Carretera del Cementiri de Collserola - Font del Ferro (Tapioles) - Font Tapioles - Camí i terreny salvatge (4) - Coll de la Ventosa - Enllaç G.R. 173/3 (breu tram) - Font de Santa Eulàlia - Carretera Alta de les Roquetes - Font de Canyelles - Sender al Carrer Turó de les Roquetes (5) - Carrer de l’Artesania (Parada Bus 27)

Apreciacions sobre l’itinerari:

(1) Primer de tot, comentar que aquesta font forma part de les instal·lacions del desaparegut Casino de la Rabassada, que és de propietat privada, per tant, tot i que no hi ha cap mena de tanca que barri el pas, hem de tenir en compte que ens poden cridar l’atenció. No és fàcil trobar-la de primeres, ja que està situada en una zona emboscada i molt coberta de vegetació, però la lògica i la traça de pas ens ajudaran a localitzar-la. Situats a l’accés principal de les ruïnes del Casino, a la carretera de la Rabassada (BP-1417), hem de seguir el corriol evident que el pas de la gent ha anat consolidant, fins arribar a un mur d’on, per l’esquerra, baixen uns graons de pedra, que ens deixen al que devia haver estat una mena de font decorativa circular, força tapada per la vegetació. Marxem avall seguint traces de corriol, tot plegat ben embardissat, fins topar amb un mur de pedra, que resseguim a l’esquerra. Ens hi enfilem, en un encreuament de parets, amb l’ajut d’unes antigues canonades, i arribem a un pendent fort de baixada on hi ha les restes dels pilars de l’antiga muntanya russa, fins trepitjar la llera d’una torrentera. Ja ens queda poc, hem de girar a la dreta pel barranc i en un no res, salvant esbarzers i tota mena de branques, als peus d’una paret d’obra, arribem a aquesta font, al meu entendre, de les més espectaculars i interessants de Collserola. Per tornar, seguirem el mur perimetral ara de front i a la dreta, enfilant-nos a sobre, fins anar a petar a un altra paret amb unes voltes, que saltarem i, poc a poc, fixant-nos en les traces del corriol, arribarem de front a un mur de considerables dimensions, que seguirem a la dreta, fins arribar al que devia ser una bassa o un llac artificial, des d’on enllacem amb el senderó que ens durà als graons que ens deixen al camí interior de les ruïnes del Casino, on girem a l’esquerra per anar a parar a l’esplanada on hi ha la Font de la Rabassada

(2) Es troba dins de les dependències del que va ser la Ciudad de los Muchachos. Encara que les restes del recinte estan tancats, no és difícil entrar-hi, doncs baixant per la pista de Sant Medir, en el revolt on hi havia l’entrada principal (un frontal de pedra gravat ens ho recorda), veurem una tanca de fusta molt precària, que permet l’accés. Cal parar compte, ja que l’estat és d'abandó total i les restes que queden dempeus amenacen ruïna. Baixem per les escales que hi ha entre les dues rengleres d’edificis i al capdavall, trenquem a l’esquerra en direcció la piscina. Travessem la zona, fins arribar a una zona on hi ha restes dels lavabos i les dutxes. Més endavant trobarem el queda d’un antiga zona de jocs, al costat d’un mur, des d’on en un no res arribarem a l’esplanada on es troba la font, en un entorn tan degradat que fa molta pena. Per sortir, reculem fins deixar enrere la piscina, on unes escales (hi ha un escut de l’Ajuntament de Barcelona fet d’obra al terra) ens porten fins a la pista, al costat de la plaça principal de Can Puig

(3) Avui en dia no queda pràcticament res del que va ser l’antic monestir cistercenc i després palau reial de Valldaura, aixecat l’any 1.150 on hi havia l’antiga abadia de Santa Maria de Valldaura, del segle X. De fet, va ser el primer monestir cistercenc de Catalunya, encara que no va durar molt, ja que vuit anys després, cap el 1158, va començar a traslladar-se a Santes Creus on la comunitat es va establir definitivament. L'any 1.294 consta que el rei Jaume II va construir-hi una casa reial d'esplai i caça. A finals del segle XV la propietat va passar definitivament a mans de particulars, restant habitada fins el 1.845, any en què va ser assaltada. A partir de llavors, va quedar deshabitada i es va anar destruint. Avui en dia només en resten els fonaments i algun petit mur, que ha estat aprofitat per fer-hi una barraca. Una bona manera de saber més sobre l’indret és consultant aquest blog : http://cerdanyola-miquelsanchez.blogspot.com/2008/12/valldaura-de-monestir-palau-reial-1150.html

(4) Havíem llegit que trobar les fonts del Ferro i Tapioles, una al costat de l’altra, al torrent del mateix nom, no era una tasca senzilla, però a la zona d’estacionament que hi ha a la carretera del cementiri de Collserola, una mica per sota el coll de la Ventosa, hi surt un corriol, a estones força ample i fresat, que permet avançar còmodament, fins que el terreny fa una inflexió, on queda pràcticament tallat per les branques dels arbres i l’espès sotabosc. Cal baixar cap a l’esquerra, per un pendent curt, però dret, fins a la llera del barranc on trobem aquestes dues fonts. Un cop vist (i patit) el que queda per sortir d’aquest indret, la lògica ens fa aconsellar desfer les nostres passes fins a la carretera i seguir per ella fins a l’esmentada collada. Sense saber el que ens trobaríem pel davant, hem sortit de la llera del barranc pel cantó contrari al que hem arribat, enfilant-nos per un corriol desgastat, però molt clar, que ens deixa a la part superior del vessant contrari. S’intueix una traça de sender, que anem seguint, fins arribar a una mena de recinte tancat amb estaques de fusta i filferro, on desapareix qualsevol rastre de camí. A partir d’aquí és qüestió de buscar-se la vida, mirant d’avançar cara amunt, pels llocs més nets de vegetació possible, tot i que no és fàcil fer-ho sense esgarrinxar-se o haver de fer un munt de cabrioles per passar pel mig de la trama de branques i esbarzers que ens van barrant el pas. Després d’un itinerari tant llarg i complert com el descrit i el munt de fonts visitades, aquest tram ha deslluït força el que havíem fet fins ara

(5) Hem descartat baixar a la llera del torrent de Canyelles, per a visitar la Font Vella i l’aiguaneix que hi ha una mica per sobre, doncs des de dalt es veia tot plegat molt embardissat i ple de canyes i ja n’havíem tingut prou. Probablement, hi tornarem des de baix, quan planifiquem un nou itinerari a la recerca de les fonts de Collserola


Ressenya de xrs1959