Serra de Curull: el Puig Curull i el Pic de l'Àliga (100 cims)

Caminada interessant pel seu atractiu: si exceptuem uns 700 metres inicials d'asfalt, la resta passa per corriols amagats entre fajos sublims, acompanyats d'alzines, roures i boixos.

La caminada, curta però encisadora, comença passat el trencall del mas Bracons -que dona nom a la collada més famosa per pujar al Puigsacalm- al peu d'una pista que hi ha a la dreta. Té una cadena o un fil que no deixa passar els cotxes. Es pot aparcar aquí sense molestar els cotxes que hi vulguin entrar o sortir (no crec que n'hi passi mai cap perquè la pista és poc transitable pels vehicles).

Aparcat el cotxe, cal seguir carretera avall, la carretera asfaltada que va a Sant Pere de Torelló, fins que es troba una pista que s'enlaira a la dreta. Cal seguir aquesta pista uns 500 metres fins a un revolt semicircular de dretes. En aquest punt, a l'esquerra, hi ha l'entrada de la drecera. Si no està neta és de mal veure perquè fins i tot la fita que l'assenyala està emboscada. Nogensmenys, no us espanteu perquè és l'únic punt que pot ser dolent de tota la caminada. Passats els primers metres, el sender es converteix en un caminoi magnífic que zigzagueja sense pressa protegit per la fageda immaculada.

Sense cap dubte, cal seguir pujant per la fageda -de tant en tant, es pot trobar alguna fita i també, de tant en tant, algun faig amb senyals blaus- fins que pel volts del km. 2,700 hi ha una bifurcació. Abans d'arribar-hi, però, s'ha de gaudir de la Font de la Boulella, amagada dins un arc de pedra.

Des de la bifurcació, s'ha de seguir el caminoi que puja per la dreta fins que un centenar de metres més amunt es troba una altra divergència de caminois. Aquí s'ha d'anar a l'esquerra i seguir els senyals que indiquen el Pic de l'Àliga. Quan es troben els senyals del Pic de l'Àliga, s'han d'ignorar i continuar pel sender fins que uns dos-cents metres enllà hi ha, amagat, el sender que puja al Puig Curull, el primer objectiu d'aquesta caminada. L'entrada de drecera, però, no costa de trobar perquè hi ha una petita fita. També hi ha un petit rètol al tronc d'un arbre que indica Curull (nosaltres vam veure la fita, el rètol que diu Curull el vam veure quan ja tornàvem).

La pujada és contundent, però breu i agradable. I des del cim hi ha unes bones vistes, tot i que el cim per excel·lència d'aquesta ruta és el pic de l'Àliga.

Passat el gran moment del cim, només cal desfer el caminoi fins arribar als senyals que indiquen l'inici de l'ascens al Pic de l'Àliga, un 100cims de la UFEC. Per pujar no hi ha cap pèrdua, hi ha fites i una única drecera. El camí, però, és molt dret. Els últims metres hi ha algun pas que cal grimpar, però sense cap dificultat. Des del cim, les vistes són excel·lents: Montseny, Bellmunt, plana de Vic, Cabrera... és un cim extraordinari per les vistes i per la solitud.

Per baixar, es desfà el camí fins que s'arriba a la bifurcació que ha fet entrar aquí. En aquest punt s'agafa el sender per l'esquerra i caminant i caminant entre fajos se superen el coll de Joan, el collet de la Foradada i els dos darrers colls de la Gallina i Sant Bartomeu. En aquest punt es contacta amb el camí que va a la font Tornedissa i al Puigsacalm. Aquesta caminada baixa cap a la dreta (direcció de la collada de Bracons).

Dos-cents metres després d'haver començat a baixar pel sender principal i únic, s'intueix a la dreta una drecera (és un caminoi que en època de pluges deu ser un torrent). En aquesta caminada es baixa pel torrent o pel caminoi paral·lel, sense pèrdua i molt dret. És un moment agosarat i divertit. Sense pèrdua, s'arriba al final del torrent, que acomiada la ruta amb petits saltants d'aigua. Passats els saltants s'arriba a una pista un xic ampla. Un cop a la pista només cal seguir-la avall fins a la carretera de Sant Pere de Torelló, inici i fi d'aquesta caminada.

Aquesta ruta és curta, però molt divertida. Nosaltres us la recomanem moltíssim!