Serra de Finestres des de Santa Pau

Us proposem una excursió per la serra de Finestres. No és original (què és original avui), hem seguit les indicacions de Familia Senglana (https://bit.ly/FinestresFS) i de Toni Planas (https://bit.ly/FinestresTP) als que agraïm les seves ressenyes. Han passat uns quants anys i tot el trajecte es pot fer tal i com ells proposaven llevat dos petits trams: un, a prop de la Riera dels Arcs, on el camí proposat està marcat com prohibit al pas i cal seguir un vell camí de bast; l'altre, al tornar a la plana, vorejarem la casa d'els Colls pel costat contrari a les ressenyes. En tots dos casos el camí a seguir està marcat amb les fites grogues d'Itinerània.
Iniciem la caminada a Santa Pau, al carrer del mirador [483 m], per travessar el riu Ser per un pont i pujar a la vila vella per unes escales de basalt. Un cop a la Vila Vella [4 min; 491 m], aprofitem l'avinentesa per fer una mica de visita amb el poble encara desert, seguim per carrer de la Vila Vella en direcció E fins arribar al Portal de Mar i seguim paral·lels a la muralla pel laberint medieval per tornar a entrar a la Vil·la entre el castell i l'església parroquial a l'alçada de la Plaça Major. Sortim de la plaça pel seu angle SO, sota els porxos cap a la plaça de Baix [8 min; 484 m] on hi ha un pal indicador d'Itinerànnia.

Prenem el camí marcat cap a Finestres (E), uns 60 m més endavant unes escales a mà dreta (SE) baixen fins un sender que, vorejant els camps, desemboca a una pista (Camí de la Doma) que prenem a la dreta (S). El camí puja suaument, entre camps, per continuar pel bosc i més costerut fins arribar a un collet [25 min; 512 m] on probablement us rebran bordant els gossos de Can Gordi.

Som en una cruïlla de camins, descartem les pistes i seguim enfront per un camí de ferradura (marques grogues d'Itinerànnia i cartell "Finestres"). El camí planeja entre camps de pastura i durant una estona anirem amb tanques de filat a banda i banda. Més endavant el sender desemboca en uns prats amb pista encimentanda que els creua. Seguim per la pista una estona sense deixar les marques grogues. En una cruïlla [45 min; 522 m], la pista queda tallada (senyals de camí particular) i continuem a mà esquerra seguint les fites grogues. Ben aviat les marques ens tornen al vell camí de bast que s'enfila a la serra per un petit llom.

Deixem l'alzinar de muntanya per entrar a la fageda de Finestres. El sotabosc, format abans per boixos, ha quedat molt malmès per l'eruga asiàtica que està pelant les nostres boixedes. Sembla com si els grèvols estiguessin aprofitant l'oportunitat per ampliar el seu abast. Després d'una fosca clotada [1h 10 min; 633 m], el camí passa a ser un sender que guanya alçada ràpidament amb el torrent de la Salgueda a l'esquerra. L'entorn és força humit i relliscós de manera que recomanem fer aquest tram de pujada que baixar-lo. A la part alta del torrent hi ha un grapat de faigs caiguts, el sender els evita i continua pujant, més suaument, fins desembocar en un camí més ample. Un cartellet ens indica que a la dreta ens duria fins al Grau Nosaltres hi arribarem per la carena.
Seguim uns metres més a mà esquerra i desemboquem al Collet de Puigsafont [1h 25 min; 782 m] (més cartells). Deixem, a la nostra esquerra, el camí que duu al Coll de la Palomera i continuem amunt (SE) pel camí de Finestres. Uns metres més enllà encara trobarem una nova intersecció amb un pal indicador d'Itinerànnia. Seguim amunt, mantenint la direcció i ben aviat desembocarem a la carena, al costat d'un petit oratori [1h 35 min; 844 m].
Som sobre la serra de Finestres i, de cop, passem de la fresca fageda de l'obaga a un eixut roquissar amb alzines. Rodegem l'oratori i continuem per un camí ben evident que hi ha al darrere, sobre un replà, seguint aquest camí arribem ben aviat al santuari de Santa Maria de Finestres [1h 45 min; 852 m].
El santuari consta de diversos edificis: l'església, d'origen romànic; l'antic priorat que ara usen les colles de la rodalia pels seus aplecs i trobades i un petit edifici que fa de refugi lliure. El conjunt aprofita tot l'espai que ofereix l'esperó rocós fins a l'extrem que el camí que hi arriba des de Sant Aniol de Finestres passa per un petit tunel als peus de la capella.

Continuem la nostra excursió visitant el castell de Finestres o, millor, el roc del castell doncs d'aquest queda ben poca cosa: restes d'algun pany de paret i part del que havia estat la cisterna. Per arribar al castell seguim les grades de roca que parteixen de la terrassa superior del santuari (N) i es continuen en un senderó prou evident (N-NE i després, E). Una gran fita de pedra ens indica el punt d'accés a una roca on hi ha una bandera. Seguim pel senderó fins arribar al peu del castell on enllacem amb les velles i vertiginoses escales (si hi havia baranes, no s'han conservat) que ens duen al cim [2h; 955 m]. Entre les runes del castell gaudireu de grans vistes cap a una i altra banda de la serra.
Retornem sobre les nostres passes cap al santuari i, seguidament, cap a l'oratori. Continuem per l'aresta (O) sense fer cas de la marca groga de pas barrat i uns metres enllà el senderó acaba despenjant-se a la nostra dreta (N) cap a la fageda, unes grapes de ferro ens ajudaran a la fàcil desgrimpada. Som al forat de l'ovella [2h 18 min; 826 m], una osca que parteix la part més estreta de la serra de Finestres. Creuem a ponent i prenem el sender que hi ha, ben marcat i senyalitzat amb pintura. Després d'un parell de llaçades el camí comença a serpentejar entre grans blocs de roca anant a bucar un pas entre les cingleres per on, en curta però intensa pujada, guanyarem el punt culminant de la serra, el cim del Puigsallança. Aquest tram de camí està profusament senyalitzat amb rètols de fusta que ens indiquen les connexions d'aquest itinerari amb molts altres d'aquesta serra. El Puigsallança [2h 38 min; 1027 m] és una balconada oberta cap al nord sobre la fageda. Des del cim veurem Mieres i Santa Pau, amb Sant Julià, més enllà, Bassegoda i el Mont i, encara més al nord, la serra de Salines i el Canigó. El bosc impedeix les vistes en altres direccions. Sortim del cim, enllaçant amb el sender que ens hi ha dut i continuem en direcció NO per girar a SO i, novament a NO. En aquest darrer gir, podem continuar enfront per uns cent metres mal comptats per arribar-nos a dos faigs monumentals [2h 45 min; 1001 m]. El més gran, amb un banc de pedra al peu, rep el nom de Faig Rodó, com el turonet on es troba.
Tornem al camí fitat i reprenem el descens per un camí, en ocasions un simple sender, sempre prou evident i ben senyalitzat fins desembocar en una zona de prats, just al tornar a entrar a la fageda una fita de pedra (i un pas barrat groc) ens indica l'accés al grau [3h 11 min; 866 m], creuem un filat de pastor elèctric i continuem pel senderó.

El camí es dirigeix primer cap a l'E i, fins i tot, per un moment sembla que pugi, ben aviat fa un gir de 180º i comença a davallar còmodament. En un moment donat [3h 23 min; 737 m], el sender surt del bosc i desemboca en una cruïlla de pistes en desús, totes les pistes tenen la X groga de pas barrat. No us deixeu enganyar, recordeu que haviem deixat el sender d'Itinerànnia a dalt del grau, sou al capdamunt d'un altre itinerari. Preneu el sender que davalla emboscat enfront vostre bo i seguint les fites grogues.

Més enllà, al coll de Maria [3h 36 min; 631m] un pal indicador d'Itinerànnia ens dóna dues opcions per arribar a Santa Pau. Nosaltres prenem la de l'esquerra, una mica més llarga.
Seguim pel bosc salvant petits ressalts rocosos fins desembocar a prop de les primeres cases dels afores de Santa Pau. Aquí els tracks vells us durien per dins de finques privades, seguiu les fites grogues d'Itinerània i ben aviat arribareu a la Plaça de Baix de Santa Pau [4h 4 min; 484 m] i, resseguint les porxades de les places Major i dels Valls arribareu al peu de les escales cap al pont sobre el Ser i, creuant-lo, al carrer Mirador, punt final de la nostra caminada [4h 10 min; 483 m]