Serra de Finestres: Sant Aniol de Finestres - Faig Rodó - Puigsallança - Castell i Santa Maria de Finestres

Al capdamunt de la vall del Llémena hi ha el bonic poble de Sant Aniol de Finestres, tancat completament per la serra del mateix nom. En aquesta ruta es fa un volt per aquesta serra per visitar diferents elements partimonials i pujar el Puigsallança, de més de mil metres, i que forma part del repte dels 100 Cims. El punt de sortida és el poble de Sant Aniol, on no hi ha gaire espai per trobar aparcament, però n'hi ha.

Es comença a caminar per la pista que puja a Santa Maria i Mieres, es travessa la riera i es gira a l'esquerra. Es continua per la pista i es deixa per prendre un camí a l'esquerra que passa per diferents cases i aviat es veu un mas, la Faja, que es volta i un cop a darrere, cal deixar la pista i prendre un corriol indicat a l'esquerra. A partir d'aquí es comença una bona pujada per la Lleixa del Favà. En aquest punt altres usuaris anaven fins a can Costabella, però és una finca privada i no cal travessar-la. També parlaven de camins embardissats i bruts, i no és així, s'ha fet un bon manteniment i no hi haurà cap problema per seguir-lo.

A mesura que es va agafant alçada, es troben diversos trencalls, sempre indicats, i vistes tant a Santa Maria de Finestres com al Far. Fins que s'arriba a un trencall on cal girar fort a l'esquerra, cap a can Barretina, i iniciar l'ascensió a un grau que portarà fins al capdamunt de la serra de Finestres. Es tracta d'un tram d'una gran bellesa i que mostra com eren de transitades aquestes muntanyes fins no fa gaire. Un cop acabada la pujada, s'arriba a can Barretina, que només són un munt de runes.

Passat aquest punt, cal estar molt atent, ja que el bosc és una mica perdedor i cal buscar les fites, que no són del tot fàcils de trobar (caldrà seguir el track). Comença després un corriol molt amable que desemboca en una pista, on cal girar a la dreta.

S'entra aviat a una fageda espectacular i després de pujar una mica, s'arriba al Faig Rodó (que curiosament són dos faigs), amb un petit espai de repòs. Són dos arbres que destaquen per la mida i la morfologia respecte els altres. A poca distància, hi ha el coll de Puigsallança, amb una fita i un altre faig destacable. I d'aquí, amb poca estona i esforç, s'arriba al Puigsallança, que amb els seus 1027 metres és el cim culminant de la serra de Finestres. Hi ha un vèrtex geodèsic i unes bones vistes cap al nord.

La baixada del puig és bastant llarga i dreta, està indicada amb marques grogues i porta fins al Forat de l'Ovella, un collet, on cal continuar recte, pujar una miqueta, passar pel costat de l'oratori de Finestres i des d'aquí, Santa Maria de Finestres es troba a pocs minuts. Es pot optar per visitar-la ara o de tornada, es tracta d'una ermita i un mas adjunt en un espai privilegiat.

Des del capdamunt de les construccions, surt un corriol que porta fins al castell de Finestres. El primer tram és molt amable, però es complica al tram final, després de fer l'accés del castell amb unes escales de pedra. Ara bé, des del capdamunt del castell les vistes són espectaculars.

Es retorna fins a Santa Maria pel mateix camí i es travessen tots els edificis i es passa per sota d'una part de l'església, per prendre un camí que amb bona baixada, porta fins al turó dels Forats (on hi ha unes falles) i després a can Raspat. S'arriba a la pista que va de Sant Aniol a Mieres i es gira cap a la dreta i de seguida caldrà deixar-la per prendre un corriol a l'esquerra.

Aquest corriol baixa de manera constant i sense gaires referències, simplement cal seguir-lo. En algun moment es posa en paral·lel a la pista, però cap al final se'n separa molt i abans d'acabar-se, fa unes zigues-zagues per acabar al pont sobre el Llémena que s'havia travessat al principi. Des d'aquí, cal desfer la part de camí que queda fins al poble.

És una ruta que qualifico com a moderada, ja que al principi hi ha una bona pujada i pujar al castell també és prou exigent, malgrat que és curta. Pel que fa a l'orientació, doncs no hi ha problema, a tots els trencalls hi ha senyals de fusta que són genials i molt útils, i a la segona part de la ruta hi ha marques de color groc. Ara bé, a la zona de can Barretina cal estar molt atent al track perquè les fites costen de veure.