Serra de Godall: 7 excursions essencials / Nº 6 'Oliveres mil.lenàries de Godall' ( 9,64 km )

Serra de Godall , 7 excursions essencials
Excusió 6ª : Oliveres mil.lenàries de Godall ( 9,64 km )
Sortida: Ermita de la Pietat (Ctra. Santa Bàrbara a Ulldecona) (El Montsià, TARRAGONA)

Descripció
6ª excursió i una excursió molt variada en la qual, sortint des de l’ermita de la Pietat ( hi ha un’atra versió d’esta axcursió que’s diu “Pou de les Piques i Pou Pixador” en que la sortida se realiza des de la població de Godall i que si tot va bé, penjaré més avant, encara que varia molt poquet d’esta; és la mateixa peró sortint de Godall en ves de l’ermita) transitem per les típiques zones altes i internes de la Serra i el seu medi de barrancs, flora i fauna i antics cultius, així com tamé podrem disfrutar d’unes magnífiques vistes a l’interior de la comarca del Montsià; a part, tamé podrem observar una part de les conegudes oliveres mil.lenàries del Montsià així com, tamé, d’una antiga pedrera que subministrava peces para la construcció i útils para’l sector ganader, com abeurados, per exemple.
Resumint: 9 kilòmetros i pico an podrem xalar de la gran varietat d’estímuls que mos oferix la serra i’l seu patrimoni natural, cultural i paisagístic, tot perfectament combinat en la part més deportiva.

ITINERARI
Ermita de la Pietat. Aparcament de la dreta, segons muntem. Aquí, a l’asquerra de l’antrada, comencem a ascendir a la serra per un sender que comença entre l’arbustiu i q’astà senyalizat en un pal indicatiu.
- Al principi lo sender és ample i dispers; tenim que, justament, avançar intuïnt la direcció. Muntem un ascaló de roca i continuem avançant uns metros més; a l’asquerra mos queda un “pal de la llum”; continuem i, girant un poquetet a l’asquerra accedim a un pla rocós, an al fondo veem un atre pal indicatiu de fusta i unes ascales tamé de fusta. Arribem al peu del pal, an trobem una bifurcavió de senders; natros agafem lo ramal asquerra, que continua per les ascales i que al pal indica com a “Mirador de la Foia i Godall”.
- Ascendim per un trocet de tram rocós i continuem bordejant el contorn de la serra resseguint les baranes de fusta que aquí trobem delimitant lo sender. Havent avançat un tros, i sobre ,més o menos, lo punt 345 m., lo sender fa un giro cap a l’asquerra i comença a muntar per una zona asquerpa i en revolts an algun desdoblament mos pot fer dudar; pero no hi ha pèrdua, continuem amunt, an, havent avançat casi un centenar de metros, mos trobem un cruze de senders (natros astem muntant pel sender de la Pietat i mos ham trobat en lo sender de la Serra de Godall an, d’aquí cap a la dreta, si no m’equivoco, té’l nom de sender dels Magranés, i cap a l’asquerra, agafa lo nom de sender de les Talaies. Uns metros abans d’arribar a l’ancreuament, podem advertir que s’ha originat un desdoblament que tamé dona al sender).
- Bé, arribats a l’ancreuament de senders, girem a l’asquerra –sender de les Talaies–. Mentre avancem, podem disfrutar d’unes boniques vistes de la planeta d’ulldecona i de la població, al fondo. Havent avançat un tros, i sobre’l punt quilométric –més o menos– 1,30 km mos trobem una bifurcació, an continuem tot seguint lo corriol de l’asquerra –en realitat astem continuant pel sender de les Talaies, perqué la opció de la dreta és un trencall–.
- Seguim caminant i, abans d’haver fet 300m des de la bifurcació, agafem un trencall dretà que mos aboca a un camí davant d’unes antenes de telecomunicació. Aquí, a l’asquerra, comença un sender que agafem –crec que’s diu lo sender del barranquet de les Bassetes, pero no n’astic segur, ho consultaré–.
- Caminem per l’interior de la serra, per un paratge un poc anclotat entre dos altures i de solitud impressiva (sobretot si anem totsols). Això eren antigues planes (plana aquí és sinònim de tros, conreu o cultiu ), ara abandonades i perdudes, an ancara perduren les antigues margenades i an mos trobem una bonica i exemplar barraca de pedra a peu de sender, a la dreta. Pronte, per l’asquerra podem ya advertir l’aprofundiment del barranc de les Bassetes, i cal anar en ojo, ya que hi ha alguns trams an lo sender transcorre justament pel costat del precipici del barranc! Cal, pos, parar atenció (¡).
- Havent avançat un tros més, lo sender gira cap a la dreta i mos dona a l’atre vessant de la serra, an mos trobem en lo sender dels Pinets. L’agafem tirant a la dreta i pronte mos interna a un pinar an mos trobem un cruze de senders. No seguirem recte amunt sinó que triarem lo ramal de l’asquerra per a continuar transitant per dins del pinar ( des d’aquí tenim unes boniques vistes, an, abaix, a l’asquerra, podem observar una zona de cultiu d’oliveres i diversos masos solitaris. Podem observar tamé com el terrible astiu del 2016 ha matat i resecat alguns pins; la zona com, per desgràcia, atres parts de la serra ha perdut un punt de frescor i verdor degut a les notables pujades de temperatures i onades de calor que se donen últimament pel canvi climàtic).
- Transitem pel pinar, i cal astar alerta perqué havent avançat uns casi 300 m, mos trobem un falç trencall ample per la dreta; aquí ham d’astar atentos ya que, havent avançat uns metros més, i a l’asquerra, casi inapreciable, ancara que sol astar marcat per un tumulet de pedres, tenim un trencall asquerp i costa avall que mos interna a una zona densa de pins ( desconec el nom d’este sender, pero es possible que no tingue nom, ya que és molt poc transitat, de totes formes, para’ls que duieu lo mapa de la serra de la editorial Alpina, mos dispossem a baixar pel bosquet paral.lel al barranc de la Cova d’en Panís) –trobem lo trencall sobre’l punt 2,94 km, encara que com sabreu pot variar ligerament –.
- Com s’ha apuntat, ham da baixar per n’este sender que transita serpentejant per un pinar en un dens sotabosc; malesa que’s va minjant lo sender. A dia d’avui, i degut al inexistent manteniment ni catalogació ni protecció dels nostres senders per part pública, aquesta zona pot ser una mica perdívola, i aquí mos pot ajudar molt haver baixat
-
-
- la ruta al nostre GPS. Si no l’hau baixat, preneu paciéncia i aneu seguint lo sender perqué ancara és perceptible. Durant lo trajecte potser us sortiran alguns corriols que us poden confundir, pero seguint en la direcció que duiem i que podem observar als mapes, surtirem pel final.
- Bueno, al final lo sender mos aboca , sortint del pinar, a les faixes altes d’una bonica finca d’oliverals antics que, per desgrácia, avui, en lo moment de fer esta axcursió, se troba –especialment los bancals més alts– casi abandonada. Aquí ham da continuar baixant en la direcció que dúiem, travessant la finca i utilitzant diversos passos i portelles q’airem trobant i, en un no res, ya trobarem lo camí d’accés a la finca, pel qual natros ara sortim para seguir baixant.
- Baixem pel camí obviant algun entrador que mos anirà sortint i, poc después d’haver passat pel costat d’un maset en desús dit “ Mas d’Auberto”, que mos quedarà a mà dreta, arribem an un atre camí. Aquí girem a la dreta.
- Discurrim ara per les parts baixes de la Serra (terme de Godall), per un bonic entorn agrícola an predomina l’olivera i l’ameler. Havent avançat un poc, mos trobem en un pou dit “pou de les Piques” i també en alguna ya asponerosa olivera a ran de camí; ben pronte, i, a mà dreta del camí, mos trobarem una part de les oliveres mil.lenàries del Montsià, en uns plafons informatius. –sobre’l quilòmetro 4,7 de l’axcursió–.
- Tornem a reprendre l’axcursió para fer cap inmediatament a un atre camí; a l’asquera tenim un entrador des de la carretera local TV- 3313; natros però, tombem cap a la dreta, arribant en uns 260 m, i inmediatament después d’haver passat pel costat d’una granja, a un niu de camins. Aquí agafem lo camí de l’asquerra, que comença passant pel costat d’un antic xaletet que queda a mà dreta.
- Avancem per n’este caminal contingut entre margenades ( en un passat aquest tram va estar molt perdut, pero ara pareix que s’ha arregalt i desbroçat i és apte para l’ús; també podem observar les diferents asllavissades que han sufrit los marges en diferents punts del camí ) i en uns 600 m surtim a un cruze de camins. Tirem aquí a la dreta, “cap amunt”.
- Iniciem la tornada. Havent avançat un trocet, lo camí arriba al davant d’un sender; aquí agafem lo camí rural que mos surt per la dreta i que mos interna un atre cop per zona d’oliverals. Ben pronte, fem un revolt cap a l’asquerra i mos trobem transitant per un’atra àrea de preciosos oliverals, segurament també catalogats com a mil.lenàris. Lo camí arriba al fondo i gira cap a la dreta, començant a ascendir. Ham da continuar en la direcció ascendent i obviant algun entrador de finca que mos aniran sortint a dreta i asquerra, para, finalment, arribar a un sender –sender de la Pedrera– a dalt d’una lloma –moleta d’Arnau– (sobre’l 6,35 km).
- Obviem lo corriolet de davant i agafem lo sender principal cap a l’asquerra i cap amunt. Comencem a guanyar altura i podem ya tenir una primera i bonica panoràmica de les zones per an ham transitat. Continuem avançant i, después d’un revolt, ya podem observar unes boniques vistes de les capçaleres pedregoses del barranc de Serret i també del turonet cònic de les Obagues, totalment abancalat; i un s’imagina lo bonic que devia se la imatge d’este turó quan estava en producció: verd i llímpio d’herbassal, treballat. La caseta astà a la base del turó i para arribar dalt la finca un tenia que passar segurament per un munt de feixes astretes an pareix que només hi cabia l’amplada d’una sevillenca i poc més… I, qui sap, potser passigue com al sector vinícola i estes finques ascarpades i ermes torniguen a reviure i a produir un oli artesanal en un fort valor afegit.
- Bé, continuem avançant i ya mos trobem en un’astesa de grans rocs que mos indiquen q’ astem entrant an un’àrea an hi havia una antiga pedrera. També podem observar les obertures angostes dels barrancs (sobre’ls 80 i 100 m de “caiguda”) i’ls diversos boscos de l’interior de la Serra ( per desgràcia, com ya s’ha dit abans, pareix que la forta calor ha llevat un punt de frescor i verdor als bosquets de pins de diversos punts de la Serra, això’s pot comprovar bé aquí en la pineda que hi ha a la part soleia del turó de Cocons, an la pineda potser desapareixerà en un futur).
- Seguim caminant i, ara, lo sender gira cap a l’asquerra i mos passa per la part principal de la pedrera ( ojo aquí també per la zona del revolt perqué tenim l’obertura del barranc al costat ),an podem observar diverses peces que van quedar a mig fer i també els vestigis d’antigues construccions de la pedrera, ya molt derruïts. Sortint de la pedrera, i sobre’l 7,45 km, lo sender se bifurca i agafem lo ramal dret, que comença passant pel costat de les ruïnes d’una antiga construcció. Lo sender mos anirà ascendint, i, un poc més avant, i después d’haver desestimat un trencall perpendicula a la dreta que potser ni veurem, el sender es fa camí i mos arriba al camí asfaltat de Capdàsens. (8,28 km).
- Cruzem lo camí i tornem a agafar lo sender, que ara mos surt a l’atre costat, i que en un no res mos arriba un atre cop al sender de les Talaies per an natros ham ya transitat al principi de l’axcursió. Continuarem recte, o a l’asquerra, com se vulgue, i desfarem camí hasta retornar a l’ermita de la Pietat.