Serra de l’Ermita, riu Brugent, la Riba des de Vilaverd

𝗦𝗲𝗿𝗿𝗮 𝗱𝗲 𝗹'𝗘𝗿𝗺𝗶𝘁𝗮 𝗶 𝗠𝗼𝗹𝗶𝗻𝘀 𝗱𝗲𝗹 𝗕𝗿𝘂𝗴𝗲𝗻𝘁 𝗱𝗲𝘀 𝗱𝗲 𝗩𝗶𝗹𝗮𝘃𝗲𝗿𝗱.

Ruta circular des de Vilaverd passant per:
- Molí de Figuerola (7.3 km)
- Molí dels Tresos (8.0 km)
- Molí de la Font Gran (8.5 km)
- Toll dels Paperers (8.9 km)
- Font de la Teula (9.4 km)
- Molí del Mas (9.8 km)

Doncs ja hi som, tornem trescar, aquest cop hem anat a Vilaverd, que ha quedat una mica apartat des que van desviar-hi la carretera. per a mi sempre havia estat un carrer sense balcons, els camions se'ls havien emportat tots, però d’això fa molt temps.
La primera vegada que hi vaig posar el preu va ser per l’enterrament d’una bona amiga, la millor cuinera d’arròs de peix que he conegut, li vaig fer d’ajudant cuinant-ne un bon grapat d’any, tots els que faig és recordant les moltes lliçons que em va donar, gràcies Rosa.
Bé, vam sortir del costat de l’estació del tren que està a 269 metres d’alçada sobre el nivell del mar a Alacant, que no sé pas si és més amunt o més avall del de Salou què és lo que conec però no ve al cas.
Just passar la carretera per una barrancada vam començar a enfilar-nos per una pujada força seriosa cap a la Serra de l’Ermita, el matí fresc ens va ajudar a fer-la més agradable. Dalt ens esperava un altiplà fàcil i ràpid de trescar, més endavant vam trobar una reserva abandonada sembla ser de mustèlids, fures i mosteles entre altres, no n’havia vist mai cap. Però no vam trobar ni un trist pedrís per assentar-nos a esmorzar, si ho faig a terra ja em costa massa d’aixecar-me, aixì que vam tindre que fer tot el pla i esperar-nos a baixar cap el Torrent del Cups per fer-ho, com sempre el vaig trobar deliciós, la caminada hi ajuda, la conversa també, no cal dir-ho de la espectacular barrancada que teníem davant.
Molt prop del Pinetell ja vam començar a tancar el circuit baixant cap la vall del Brugent amb els seus molins fins la Font Gran, que en teoria no és apta per el consum, que està tancada pel Pla de Sequera, però que poc o molt raja, coses que passen.
Desprès el Reg Gran, el Toll dels Paperers i cap a la Riba amb aquesta fabrica amb fumeres que em recorda la portada del disc Animals de Pink Floyd, coses meves.
Passada la palanca del Moli del Mas va tornar tocar pujar, se’m va fer una mica pesat, de vegades penso perquè m’enredo caminant, però quan estic a casa m’en penedeixo de no caminar més. Arribats dalt Vilaverd és veia força prop, tan sols quedava creuar altre cop la C-14, cosa que ens va semblar força perillosa i que ens va portar a buscar el forat que havíem fet servir al començar, un tomb turístic per aquests carrers desconeguts del costat de la vella carretera, l’església de Sant Martí i a fer una cervesa al bar la Tertúlia de la plaça de la Bàscula, un altre dia trescant ens havia passat.