Serra de les Corones i Lliurona (Alta Garrotxa)

Quan, des de la plana, mires cap al Santuari de Mont sembla talment com si fos el límit del país. Als mapes de carreteres hi ha un buit. Quan arribes a dalt descobreixes camins, muntanyes, llogarrets desconeguts amb un encant ben especial. Seguint les propostes dels usuaris Tiracims (http://bit.ly/3vjRi65) i Fenix (http://bit.ly/35a3Jqy) ens endinsem en aquestes muntanyes poblades per arbres monumentals i on és més fàcil veure un cérvol o un mufló que un ésser humà. Una zona de masos aïllats i neorurals heroics.

Arribarem al punt d'inici amb cotxe per una carretereta que arrenca de la GIV5234 just a l'entrada del petit nucli de Beuda. La carretera, ara asfaltada, ara de terra, està prou ben mantinguda però és estreta i recargolada, aneu amb compte amb els possibles encreuaments. Després d'uns 8 km de pujada arribem a la collada de l'Espinau, en dos replans successius hi ha prou espai per a aparcar quatre o cinc vehicles sense obstaculitzar cap camí.
Sortim de la collada [830 m] cap a N en direcció a la Tossa d’Espinau, un cim encinglerat. A prop de la paret podem optar per un flanqueig a mitja cinglera, nosaltres optem per seguir les fites a mà esquerra (NO) que ens permetran guanyar el cim per la seva banda de ponent.
La Tossa d’Espinau [42 min; 1089 m] és un ampli cim amb vistes privilegiades sobre la vall d’en Bas, la plana garrotxina, estany de Banyoles i muntanyes de Rocacorba i també cap al Canigó, els Aspres o el golf de Roses i, per descomptat, el Mont, quasi a tocar.
Sortim del cim en direcció NE fins al coll i continuem en direcció ESE per la serra de les Corones seguint el sender carener fitat amb pedres. Només ocasionalment gaudirem de vistes, el sender és dins d’un bosc prou dens com per privar-nos de panoràmiques.
Rodegem per la banda de ponent el Puig de Torruella (1056 m) i desemboquem en una àmplia plana rodejada de rascler i cingleres, el Pla del Vi [1h 10 min; 1043 m].
Després de gaudir de les vistes, al sud i a l’oest, des d’aquesta balconada, continuem camí cap a llevant fins a creuar-nos amb el sender que vé, per l’esquerra (S) del Mont (marques grogues d'itinerànnia) que prenem en sentit oposat (N) fins una nova intersecció, poc perceptible, al costat d’un avenc [1h 15 min; 1028 m]. Deixem el camí fitat amb pintura per seguir un corriol, marcat amb fites de pedra i dissimulat per la fullaraca en direcció E, el sender puja un xic per davallar suaument per una àmplia collada (Pla de la Tomba) que es continua amb una plana (pla de Montosa) el sender desemboca en una zona de rascler que acaba en un estiball orientat al N-NE, el Pedró de Montosa [1h 25 min; 1030 m] marcat amb una creu en record dels pastors de la zona. Les vistes des d’aquí abasten els cims més orientals del Pirineu: Bassegoda, Canigó, els Aspres i les Alberes. Retornem a la cruïlla de camins. Les ziga-zagues per la zona, entre fites amagades i branques caigudes, ens duen al peu d’un gran pi roig. El primer d’un nombrós grup d’arbres poderosos que veurem en aquesta caminada.
Retornem a la cruïlla al costat de l’avenc per seguir les fites grogues d'Itinerànnia, sempre en direcció NO. El camí, primer una simple traça sobre la fullaraca, va eixamplant-se gradualment a mesura que baixa per l’obaga de la serra de les Corones. Quasi planejant passem al costat d’un magnífic exemplar de roure, roure dels Capellans i, tot seguit, la font del Bac [2h 20 min; 741m].
Passada la font, passem per un nou arbre monumental, el roure de la Font del Bac i desemboquem en una pista encimentada que seguirem a la dreta (N), passem pel coll de les Canals de Carig (cruïlla de pistes) i seguim, en direcció N cap a Lliurona. A partir d’aquí, les fites grogues apareixen i desapareixen sense avís.
Avancem fins a una nova cruïlla de camins al costat de la Creu de Càrig [2h 33 min; 744 m], passem per l’accés a l’escola de Lliurona i Cal Ferrer i avancem encara un centenar de metres més abans de desviar-nos a mà esquerra per un camí secundari.
El camí segueix un ampli arc per un prat lleugerament enlairat rodejant mitja dotzena llarga de masos que amb prou feines veurem i passa a tocar del cementiri de Lliurona abans d’entrar de nou al bosc, passem per l’hostal de l’Arç i, tot seguit, entrem a Lliurona [2h 53 min; 758 m].

Lliurona és un poblet que pertanyia al municipi garrotxí de Bassegoda i que, en dissoldre’s aquest va passar a formar part d’Albanyà (Alt Empordà). A les primeries del segle XX Lliurona va tenir més de 200 habitants que van anar-lo abandonant a causa de la guerra i les dificultats de la vida a pagès. Als anys 80 s’hi van instal·lar uns quants joves amb ganes de recuperar la vida del nucli i després de no poques vicissituds van aconseguir que s’hi obrís una escola l’any 1989. Us recomanem visitar la web de l’escola (https://bit.ly/Lliurona) per a conèixer més detalls sobre aquest petit nucli de poblament. Al bell mig del petit poble hi ha l’església romànica de Sant Andreu, avui convertida en centre cultural del poble.

Sortim de Lliurona en direcció al mas de Can Vim, dedicat a l’apicultura. Prenem la pista que hi passa als peus de la casa davallant cap al sud. El camí serpenteja entre uns prats abans d’entrar al bosc i creuar el torrent moment en el qual l’abandonem per prendre un sender sobre la riba dreta (de nou, fites d'Itinerànnia) seguim uns 250 m per aquest costat del torrent i el creuem per continuar per la riba esquerra uns 200 metres més fins un aflorament rocós [3h 12 min; 652 m]. Som al Clot de la Roca, entrem a la part més fresca i humida del nostre recorregut.

Ens decantem a l’esquerra de les roques per, tot seguit, prendre un senderó a mà dreta (on són les fites quan se les necessita??). Creuem un torrent secundari i continuem paral·lels al rec principal entre boixos (ara sense fulles per culpa de l’arna asiàtica) i molses.
El senderó desemboca en un colze d’una pista, prenem la branca ascendent (esquerra) que guanya alçada respecte el rierol que, hores d’ara, ja ha quedat prou avall. En una corba a l’esquerra es marca un replà a la mà contrària [3h 27min; 701 m]. Passant entre les alzines podem treure el cap sobre uns blocs molt fracturats que s’esdevenen una sort de mirador sobre l’estret de Sucadorri la serra d’Entreperes (Sadernes). Continuem amunt uns metres fins al Coll dels Trulls [3h 30min; 720 m] on prenem el camí de la dreta i comencem a davallar, guiats per escadusseres fites de pedra, cap a les runes del mas dels Trulls [3h 44 min; 637 m] on trobarem un nou arbre monumental, en aquest cas una alzina. Baixem pels camps sota les runes a retrobar, a mà dreta (O), la pista uns metre més avall i la seguim a l’esquerra. El camí planeja descrivint un ampli arc: O, S i E fins que unes marques d'Itinerànnia ens conviden a prendre un sender uns metres per sota [3h 46 min; 560 m]. El sender, entretingut, ens evita uns metres de revolts però la pista ens acabaria duent al mateix lloc.
Seguint les fites grogues passarem per la font de la Clau [4h; 538 m], punt més baix del nostre recorregut i panell indicador d'Itinerània. Continuem amunt, en direcció a Sales de Llierca i al Santuari del Mont. Per aquesta zona trobareu un parell de bancs de ferro. Compte, no estan collats enlloc i són força inestables.
Seguim amunt fins arribar al Mas del Bosc (casa rural) on entrem per una portella [4h 10 min; 590 m] a la part baixa de la finca i tirem amunt (E), arran de la casa, fins a sortir per una altra portella a prop de la piscina. Des d’aquest punt només ens resta seguir el camí ben fitat amb marques grogues per arribar a la collada d’Espinau [4h 50 min; 830 m].

Al llarg del nostre recorregut hem vist rastres de guineus i senglars però també de grans ungulats, cal estar atent i no fer sorolls innecessaris. Actuant així, hem pogut gaudir de fins a cinc trobades amb diferents grups de cérvols i de muflons. Gaudiu-ne amb respecte.