Serra de Llaberia: Muntanya Blanca - Les Set Crestes - Rases del Barranc de la Ponça - Serra del Frare - Barranc de Rifà

Ruta molt variada i entretinguda al Baix Camp, que ascendeix al cim de l'imponent cingle de la Roca Blanca, travessa les Set Crestes, passa per dos avencs (Avenc del Pla i Avenc de la Figuera), accedeix a tres coves (Cova del Toixó, Cova de la Ponça, Cova del Blai) i recorre cinc barrancs:
- Rasa de la Canaleta
- Rasa del Mas del Porxo
- Rasa del Mas de l'Estanquer
- Rasa del Mas del Sanador
- Barranc de Rifà

Les vistes sobre el Camp de Tarragona, el mar, el Cabrafiga, el Mont-redon, la Miranda i la Mola de Colldejou són esplèndides.

És una ruta que agradarà a qui li agradi transitar per barrancs estrets entre parets verticals, fent grimpades per superar els saltants d'aigua que vas trobant pel camí.


___________________________

A TENIR PRESENT:

La ruta no presenta cap dificultat tècnica. Només hi ha dos passos equipats que són molt senzills i les grimpades pels barrancs són també senzilles.

El tram final d'ascensió a la Roca Blanca és molt costerut i la canal del final té vegetació una mica espessa, però s'hi pot passar bé.

___________________________

VARIACIONS:

Si es vol escurçar la ruta, només cal obviar el Barranc de Rifà. Per fer-ho, a la bifurcació després de passar sota l'Escagassat, cal prendre el corriol de l'esquerra en lloc del corriol de la dreta. Això escurça la ruta en 3,4 km.

___________________________

RESSENYA:

Aparquem al voral de la carretera T322. Prenem un corriol barrat per un arbre caigut que hem de voltar per continuar pel corriol.

Després de vorejar un camp d'oliveres davallem cap al Barranc de Rifà, el creuem i ascendim per un corriol que mena a una cruïlla de camins.

Prenem el segon camí de la dreta (no el primer) i anem ascendint amb poc pendent per una pista forestal. Ben aviat, albirem la majestuosa Roca Blanca, anomenada així pel seu color blanc.

Passem pel costat de les ruïnes del Mas del Jordi i continuem per la pista amb poc pendent fins que prenem un corriol ascendent a l'esquerra.

El corriol va augmentant progressivament el seu pendent. Al costat esquerra del corriol trobem un excel·lent mirador dalt d'una roja roja amb una fita al seu capdamunt. Les vistes sobre el camp de Tarragona i la Mare de Déu de la Roca són sensacionals.

El corriol es va fent cada cop més costerut i salvatge. En el tram final abans d'arribar al peu de la Roca Blanca es nota que ha estat esporgat recentment.

Ens enfilem dalt de la Roca Blanca per una estreta i salvatge canal, amb fort pendent, on cal fer alguna senzilla grimpada.

Un cop superada la canal, el camí inicial està poc definit, però és fàcil orientar-se: cal caminar uns metres en direcció sud-est per una zona rocallosa per ascendir al cim de la Mola d'Avall o Punta del Janet.

Al cim hi trobem una fita. Les vistes són precioses. És el punt més alt de la ruta.

Reculem uns metres i prenem un corriol, ara més definit, senyalitzat amb fites. És el Camí del Pla de l'Avenc.

El corriol enllaça amb una pista forestal que travessa el Coll de les Racones, on hi ha una bassa que trobem sense aigua.

Resseguim un corriol ascendent indicat amb marques blaves. Mentre anem caminant pel cim del cingle, gaudim de les vistes sensacionals sobre el Camp de Tarragona i el mar.

Trobem una bifurcació de corriols i prenem el de la dreta, en sentit descendent, que ens duu al Molló dels Quatre Termes. Es tracta d'un petit promontori de pedra amb una placa metàl·lica i coronat per un pal i una estructura metàl·lica. Les vistes són fabuloses.

Continuem davallant pel corriol uns metres en direcció est, però ben aviat gira cap al sud. Anem doncs en direcció sud i fem una curta anada-tornada per veure l'Avenc del Pla, cobert amb dos troncs per evitar que algú hi caigui. Al costat de l'avenc hi ha una placa indicadora col·locada sobre el terra de roca.

Resseguim el corriol en direcció sud i fem una nova anada-tornada per visitar l'Avenc de la Figuera, un avenc amb una boca més ampla que l'anterior i caracteritzat per una figuera que neix al seu interior i que sobresurt per la boca de l'avenc.

Continuem pel corriol, que comença a davallar cap a les Set Crestes. Al llarg del camí tenim magnífiques vistes del Mont-Redon, Cavall Bernat, la Miranda (radar meteorològic) i la Mola de Colldejou.

Passem per Lo Pantano, una bassa de pedra que trobem buida. I poc després, travessem el Coll de les Set Crestes.

Allà prenem el corriol de l'esquerra que mena directament a les Set Crestes, una carena amb set formacions rocoses que s'eleven als costats del corriol. Nosaltres no abandonem el corriol i anem passant entre les diferents crestes. Albirem ja el barranc al que davallarem (la Rasa de la Canaleta), envoltat pels Cingles de les Arnes.

Fem una senzilla desgrimpada i anem davallant amb un cert pendent per un corriol serpentejant indicat amb marques blaves. A mida que anem davallant, veiem com els Cingles de les Arnes s'aixequen per sobre nostre.

Fem una curteta anada-tornada per visitar la Font de la Canaleta, que trobem amb una mica d'aigua, i continuem davallant, tot entrant dins la Rasa de la Canaleta.

Aquí la vegetació es torna més frondosa. Hi trobem força càrritx a banda i banda del corriol. I la roca es va tornant vermellosa i llisa en alguns trams.

Continuem per la rasa i uns metres a la dreta hi trobem una badina amb aigua, entre roca roja.

Prosseguim pel corriol, convertit en sender, i arribem a una bifurcació senyalitzada amb un pal indicador. Prenem el sender de la dreta, entre pins i càrritx, i en uns metres arribem a la Caseta del Porxo, un petit mas en ruïnes.

El sender es converteix en corriol i gira progressivament cap a l'oest, endinsant-se progressivament al Barranc de la Ponça, fins que el creuem.

Prenem aleshores el Camí del Mas del Quadrat, que mena a un trencall. Allà prenem el corriol de l'esquerra i caminem per un camí pedregós fins que arribem a la Cova del Toixó. És una petita cova, de baixa alçada i poca profunditat amb poc interès.

Uns metres més enllà arribem a un nou trencall i prenem el corriol de la dreta, que davalla i desemboca a la Rasa del Mas del Porxo. Allà hi trobem un pas equipat amb dues cordes que només són necessàries si la roca està mullada.

A partir d'aquí iniciarem la remuntada de tres rases:
- Rasa del Mas del Porxo
- Rasa del Mas de l'Estanquer
- Rasa del Mas del Sanador

Iniciem doncs la Rasa del Mas del Porxo, senyalitzada amb marques blaves. És un trajecte molt bonic, on cal fer algunes senzilles grimpadetes, passant entre altes parets, i trobant algunes basses amb aigua.

Arribem a un trencall de barrancs i girem a la dreta, iniciant la Rasa del Mas de l'Estanquer. Fem una bonica grimpada per un saltant d'aigua i en uns metres prenem un corriol a la dreta per fer una anada-tornada i visitar la Cova de la Ponça.

Continuem remuntant la Rasa del Mas de l'Estanquer, trobant parets molt verticals a banda i banda, i grimpant per superar diversos saltants d'aigua. En un d'aquests saltants hi trobem dues cadenes per ajudar a superar el saltant. Es tracta, però, d'un pas equipat fàcil de superar.

Anem superant diversos saltants, fent divertides i senzilles grimpades, i gaudint del magnífic entorn. És un camí molt bonic i divertit.

El tram final de la Rasa del Mas de l'Estanquer és més obert i boscós, amb càrritx abundant.

Arribem a una cruïlla de barrancs i anem a la dreta, on hi trobem una fita. Iniciem la remuntada de la Rasa del Mas del Sanador. Aquesta rasa té menys pendent i menys saltants que les dues anteriors. També és més oberta i boscosa.

Sortim de la Rasa del Mas del Sanador prenent un corriol a la dreta, que ascendeix entre pins i que ben aviat arriba a un trencall indicat amb una fita.

Girem a l'esquerra i ascendim en direcció nord per un camí sec i pedregós entre pins.

Visitem la Cova del Blai, que es troba a uns pocs metres al costat del camí. És la cova més grossa i profunda de les que hem visitat en aquesta ruta. Té múltiples formacions al sostre de la cova. L'entrada té forma de porta de pedra, potser perquè aquesta cova es va utilitzar en el passat per emmagatzemar quelcom. En algunes petites sales laterals encara es poden trobar bells exemplars d'estalactites, estalagmites i alguna columna.

Continuem camí en direcció nord. Cal estar atents perquè trobarem una fita a la banda dreta del camí que ens indica el corriol a la dreta que hem de prendre.

Ascendim per aquest corriol, indicat amb marques blaves, i arribem al Camí del Pla de l'Avenc, per on ja havíem passat a la primera part de la ruta.

Com abans, arribem al Coll de les Racones, però aquest cop, en lloc d'anar pel corriol de l'esquerra, seguim la pista-sender per la dreta, que duu al mateix lloc.

Arribem a una bifurcació i prenem el camí de l'esquerra, que davalla amb un cert pendent cap al Portell de l'Escagassat. Allà prenem el corriol de l'esquerra i davallem en direcció a l'Escagassat, una imponent roca en el cingle de la Roca Blanca, amb un perfil que recorda la cara d'un humà.

Passem per sota de l'Escagassat, davallant amb fort pendent per un corriol indicat amb marques grogues.

Passem per un mirador natural, on gaudim de boniques vistes, i arribem a una bifurcació. Si volem escurçar la ruta uns 3,4 km prendrem el corriol de l'esquerra. Si volem fer la ruta completa incloent el Barranc de Rifà, prendrem el corriol de la dreta.

Prenem el corriol de la dreta i recorrem la Serra del Frare, carenejant. El camí es fa molt bonic, passant sobre roques vermelloses de formes curioses, i gaudint d'esplèndides vistes.

Anem davallant, amb alguns trams de fort pendent i altres trams més suaus, fins que desemboquem a una pista forestal, el GR-192.

Caminem uns metres per la pista en direcció nord, prenem un corriol a la dreta, i creuem una pista forestal (el Camí de les Guixeres).

Iniciem aquí un tram de camí ascendent, amb molt poc pendent, resseguint una pista. Aquest camí passa pel costat d'una caseta de pedra amb una barraca de pedra seca adosada. Voregem la caseta i entrem dins la barraca de pedra seca, molt ben conservada.

Continuem ascendint per la pista, ara molt pedregosa, fins que arribem a una cruïlla de quatre camins, on prenem un corriol a la dreta.

El corriol, pedregós primer i rocallós després, ascendeix amb poc pendent fins arribar a una nova bifurcació poc evident, indicada amb una fita. Allà prenem un costerut corriol a l'esquerra, que davalla amb fort pendent.

El corriol desemboca en el Camí de la Font del Soler, que resseguim uns metres entre pins en direcció sud-est.

Quan trobem una fita a la banda esquerra del camí, girem a l'esquerra i resseguim un corriol que mena al Barranc de Rifà.

Entrem al barranc de Rifà i el remuntem en direcció nord-oest.

El barranc de Rifà té poc pendent i molta vegetació als voltants. Hem hagut d'obrir-nos camí amb els pals per separar esbarzers en algun punt. Però és un barranc bonic de fer.

Al llarg del recorregut, superem algun bonic saltant d'aigua i fem alguna senzilla grimpadeta.

Passem per sota de l'imponent Pont de Rifà, que s'alça sobre nostre, i continuem remuntant el barranc, passant per indrets bonics i grimpant en un saltant d'aigua.

Enllacem amb el punt del barranc per on havíem creuat a l'inici de la ruta, girem a la dreta per ascendir pel corriol de l'inici, i arribem al punt on hem aparcat el cotxe, finalitzant així la ruta.