Serra de Llaberia pel Grau i tornada pel Forat, des de prop Marçà

𝗣𝘂𝗷𝗮𝗻𝘁 𝗮 𝗹𝗮 𝗦𝗲𝗿𝗿𝗮 𝗱𝗲 𝗟𝗹𝗮𝗯𝗲𝗿𝗶𝗮 𝗽𝗲𝗹 𝗚𝗿𝗮𝘂.

Ruta circular des de Marçà passant per:
- Mas d'en Cosme (2.4 km)
- Portell del Llop (3.2 km)
- Forat de Llaberia (5.0 km)

Doncs ja som a la setmana de aqüeducte i com molts companys i saludats la Serra de Llaberia ens ha cridat.
Dijous les temperatures ens anunciaven un dia d’aquells que no fa ni fred ni calor, o sigui dalt de la serralada zero graus, aixì que ja equipats amb la roba d’hivern ens vam encaminar a Marça, bé primer vam fer una paradeta a Falset a fer un cafè per escalfar-nos en aquest dia anunciat fresquet, tot i què no és veia res gebrat.
Au, cap a Marça, d’allà cap a la carretera de la Torre de Fontaubella fins una senyal que indica a Llaberia pel Grau, s’havia acabat la comèdia, deixar el cotxe i començar a caminar.
Vam agar un preciós corriol sota la impressionat Mola de Colldejou deixant a l’esquena la vista de Falset, Marça quedava amagat, fins arribar al mas d’en Cosme, on vam aprofitar una mena de taula de pedra per celebrar la cerimònia de l’esmorzar. Mentre ho fèiem vam rebre la visita d’una parella de boletaires de Marça, portaven un cul de pebrassos i un bon grapat d’esgarrinxades, poca cosa, però va servir per canviar de conversa i aprendre alguna cosa.
Desprès ja ens vam trobar amb un corriol amb una vegetació menys exuberant i va començar el païr l’esmorzar enfilant-nos de valent pel Grau fins arribar al Portell del Llop dalt de la carena, allí van començar les magnífiques vistes sobre l’esquena de la Serra, amb el petit i cuidat poblet de Llaberia al fons de la vall i el radar metereològic a l’esquena.
Anant caminant ens vam trobar les restes de l’accident aeri de l’any 1994. Sempre penso que no van tenir sort, d’haver volat mitja dotzena de metres més alt no hauria passat res, però el destí te aquestes coses, en menys d’un minut o un pam tot canvia.
Desprès ja vam treure el cap al penya-segat, ara la vista s’estenia pel Cardó, els Ports, la Ribera, el Priorat, el Montsant, sota primer Capçanes, desprès els Guiamets, amb la presa pràcticament buida, Marça, Falset… Les vistes son bones, el sender te’l vas inventant pel damunt d’unes pedres esquinçades, treballades per l’aigua i el vent des de qui sap quan, que et van castigant i et dius no hi tornaré més, t’en oblides i sempre hi tornes, no tenim remei.
Ara ja érem al del Forat de Llaberia, una baixada fantàstica, ara tocava gaudir del penya-segat des de sota, també de la caiguda del sol que donava vida a les fulles torrades dels ceps i a un cel espectacular, una mica de sender frondós, Marça al fons, el dia fosquejant i cap a casa.